Juanma Moreno ha guanyat amb claredat les eleccions a Andalusia, però els números deixen una paradoxa política difícil d'ignorar: el PP venç amb contundència, encara que no prou com per governar amb la tranquil·litat d'una majoria absoluta.
Amb 53 escons, el PP es queda a dos dels 55 que marquen la majoria absoluta al Parlament andalús. Vox, per la seva banda, obté 15 diputats, una xifra que, encara que lluny del paper determinant que ha tingut en altres territoris, manté la formació de Santiago Abascal dins de l'equació parlamentària.
Sobre el paper, Andalusia no sembla l'escenari més complicat per al PP si es compara amb altres parlaments autonòmics sorgits d'aquest mateix cicle electoral. Però precisament aquesta proximitat a la majoria absoluta pot obrir una legislatura políticament incòmoda.
Andalusia no és Aragó... però Vox segueix allà
A Aragó, el PP es va quedar en 26 escons, lluny dels 34 de la majoria absoluta, mentre Vox va assolir 14 diputats. Allà, la dependència era molt més evident des del primer minut. A Extremadura, el PP va aconseguir 29 escons, a tres de la majoria absoluta situada en 33, i Vox es va quedar en 11 diputats. De nou, un actor decisiu.
A Castella i Lleó, l'escenari també ha deixat el PP lluny del control parlamentari absolut, amb 33 escons davant una majoria absoluta de 42, mentre Vox va sumar 14 procuradors. En tots aquests taulers, la necessitat del PP respecte a Vox és més evident i més immediata.
A Andalusia, en canvi, Moreno pot intentar vendre fortalesa institucional i capacitat per governar sense sotmetre's per complet a Vox.
La investidura és una cosa; governar, una altra
Perquè una cosa és ser investit president i una altra sostenir una legislatura completa. Amb 53 diputats, el PP necessitarà suports per a pressupostos, lleis clau i votacions sensibles. Aquí és on Vox torna a entrar en escena.
I la pregunta ja no és si el partit d'Abascal pot bloquejar una investidura amb la mateixa facilitat que en altres territoris, sinó quant estarà disposat a exigir per facilitar governabilitat.
En la nit electoral, Moreno Bonilla va insistir en el missatge d'estabilitat i victòria clara. Vox, per la seva banda, va deixar clar que no regalarà suport polític sense condicions. La gran incògnita és quin preu posarà.
N'hi haurà prou amb suport parlamentari extern? Exigirà Vox entrar al Govern andalús, com ha fet en altres territoris? Buscarà imposar agenda política, encara que el PP estigui molt més a prop de la majoria absoluta?