Les eleccions andaluses del 17M no es decidiran només per qui guanyi en vots. La veritable nit electoral pot estar en les restes provincials, aquests últims escons que s'adjudiquen per la llei D’Hondt i que, en una comunitat dividida en vuit circumscripcions, poden canviar per uns pocs milers de paperetes.
La majoria absoluta del Parlament andalús està fixada en 55 escons. I aquí hi ha la clau política de la nit: si Juanma Moreno aconsegueix retenir una majoria suficient, podrà governar en solitari; si es queda per sota, necessitarà suports o abstencions per ser investit. Per això, més enllà del resultat global, els partits miraran amb lupa l'últim diputat de cada província.
Avui, en jornada de reflexió, no es poden publicar enquestes noves. Però sí que es pot explicar la mecànica electoral que farà decisius alguns territoris. El Parlament andalús té 109 diputats i es reparteix per províncies: Sevilla elegeix 18, Màlaga 17, Cadis 15, Granada 13, Almeria i Còrdova 12 cadascuna, i Huelva i Jaén 11 cadascuna.
Què són les restes i per què poden decidir la majoria absoluta
A Andalusia, els escons no es reparteixen sobre un únic resultat autonòmic, sinó província per província. Cada candidatura competeix en cada circumscripció i els diputats s'assignen amb la llei D’Hondt entre les llistes que superen el 3% dels vots en aquesta província.
El sistema funciona dividint els vots de cada partit entre 1, 2, 3, 4 i així successivament. Els escons s'adjudiquen als quocients més alts fins a completar tots els diputats de la província. L'últim quocient que entra és el que marca l'últim escó.
I aquí apareix la famosa “resta” o, com es diu a Andalusia, "restillo": no sempre guanya l'últim diputat qui té més vots globals, sinó qui aguanta millor en el repartiment provincial. Per això un grapat de vots a Còrdova, Cadis, Màlaga o Granada pot valer tant com una gran diferència en el conjunt d'Andalusia.
Còrdova: la resta que pot doldre al PP
Còrdova és una de les províncies més sensibles per al PP. Reparteix 12 escons i el 2022 l'últim diputat va ser per als populars per un marge molt estret. Segons l'anàlisi de l'escrutini oficial d'aquell any, Vox es va quedar a només 1.214 vots d'arrabassar aquest últim escó al PP.
Això converteix Còrdova en una província de seguiment obligat durant l'escrutini. No només per la disputa entre blocs, sinó perquè un escó que es mogui aquí pot tenir efecte directe sobre la majoria absoluta de Moreno.
La província ha estat a més molt present en la recta final de campanya. La batalla pel vot territorial, les referències locals i la mobilització d'última hora tenen una explicació: Còrdova és d'aquestes circumscripcions on un petit desplaçament de vot es pot traduir en un diputat.
Màlaga: la província de Moreno i un dels últims escons més vigilats
Màlaga reparteix 17 diputats i té un pes polític especial perquè Juanma Moreno concorre per aquesta província. El 2022, el PP va aconseguir allà una de les últimes restes. Vox es va quedar a 3.795 vots de fer-se amb aquest diputat final.
Aquesta dada explica per què Màlaga serà una de les pantalles decisives de la nit. Si el PP manté l'últim escó, reforça les seves opcions de majoria suficient. Si el perd, l'aritmètica s'estreny. Màlaga no és només una província gran. És també una província simbòlica per a Moreno. Per això qualsevol variació en l'últim diputat tindrà una lectura doble: matemàtica i política.
Cadis: el PSOE mira una de les restes que se li va escapar per poc
Cadis és una altra de les províncies on l'últim escó pot ser determinant. Reparteix 15 diputats i el 2022 el PP va aconseguir l'última resta amb el PSOE molt a prop: els socialistes haurien necessitat al voltant de 1.060 vots més per quedar-se amb aquest diputat.
Aquest marge converteix Cadis en una de les províncies més importants per mesurar fins on arriba la resistència del PSOE-A. Per a María Jesús Montero, cada escó recuperat en províncies com Cadis pot marcar la diferència entre una caiguda continguda o una nit més dura.
Per al PP, en canvi, perdre un diputat final a Cadis seria un d'aquests moviments petits que poden tenir una conseqüència enorme: acostar o allunyar la majoria absoluta.
Granada: el territori on Adelante Andalucía pot canviar el repartiment
Granada reparteix 13 escons i apareix com una de les províncies on pot “ballar” un diputat entre diversos partits. És, a més, una de les circumscripcions assenyalades per Adelante Andalucía per intentar entrar amb força en el repartiment. Els mitjans andalusos apunten que José Ignacio García busca un diputat per aquesta província, on la seva formació no va obtenir representació fa quatre anys.
La clau de Granada és que el moviment no afecta només a Adelante. Si Adelante Andalucía entra o es queda a prop, pot alterar el repartiment final entre PP, PSOE i la resta de forces. És una província d'equilibri fi, on l'últim escó no només mesura la majoria de Moreno, sinó també la competència dins de l'esquerra.
El 2022, l'últim diputat a Granada va ser per al PSOE, amb el PP com a competidor més proper en aquell repartiment final. Per això Granada tindrà doble lectura diumenge: si el PP aconsegueix esgarrapar-hi un escó més, pot compensar pèrdues en altres províncies; si l'esquerra alternativa entra, pot reordenar el tauler.
Sevilla: la província més gran també pot moure la nit
Sevilla reparteix 18 diputats, més que cap altra província. El 2022, el PP es va emportar l'últim escó sevillà i el PSOE es va quedar a poc més de 1.000 vots d'arrabassar-lo. El càlcul publicat a partir de l'escrutini oficial situava la diferència en tot just 1.158 vots.
Encara que el focus de la recta final s'ha desplaçat cap a Còrdova, Màlaga, Cadis i Granada, Sevilla continua sent una província estructural. Per mida, per pes polític i per ser la circumscripció de María Jesús Montero, qualsevol canvi en l'últim diputat sevillà pot alterar la lectura general.
El PP necessita sostenir el seu avantatge; el PSOE necessita recuperar múscul al seu antic territori central; i les esquerres a l'esquerra del PSOE competeixen per no malgastar vot en una província on el repartiment exigeix volum.
Huelva i Jaén: les restes que també poden mesurar el PSOE
Huelva i Jaén reparteixen 11 escons cadascuna. Són províncies més petites, però precisament per això el sistema pot tornar més decisiu cada escó. El 2022, el PSOE va ser beneficiari de l'última resta en totes dues: a Jaén, amb Vox a 2.294 vots; i a Huelva, amb Por Andalucía quedant-se fora per tot just 651 vots.
Aquesta dada és especialment rellevant per a l'esquerra. En províncies petites, la fragmentació pot castigar més. Una candidatura pot sumar milers de vots i no traduir-los en diputat si es queda per sota de l'últim quocient útil.
Huelva, en concret, és un exemple perfecte de com un escó pot dependre d'una distància mínima. En una nit ajustada, aquestes restes no són una nota tècnica: són poder parlamentari.
Almeria: Vox va defensar l'últim escó el 2022
Almeria reparteix 12 diputats. El 2022, l'últim escó va ser per a Vox, amb el PP a una distància molt més àmplia que en altres províncies: 15.701 vots, segons l'anàlisi del repartiment oficial. Això la converteix en una província menys agònica que Còrdova, Cadis o Sevilla en termes de marge històric, però no irrellevant.
Almeria serà important per mesurar la força de Vox i per comprovar si el PP aconsegueix absorbir vot suficient a la dreta o si la formació de Santiago Abascal manté un terra sòlid. La batalla aquí pot ser menys de “mil vots” i més d’equilibri de bloc: quant reté Vox, quant puja o baixa el PP i si l’esquerra aconsegueix sostenir representació.
Les quatre províncies que convé mirar primer
Si cal ordenar la nit electoral per risc d’últim escó, les quatre províncies principals són clares:
- Còrdova, perquè el PP va defensar el 2022 una resta extremadament ajustada.
- Màlaga, perquè és la província de Moreno i el PP també hi va aconseguir un últim escó rellevant.
- Cadis, perquè el PSOE es va quedar molt a prop d’arrabassar un diputat al PP.
- Granada, perquè pot decidir tant la majoria de Moreno com l’entrada o creixement d’Adelante Andalucía.
A partir d’aquí, Sevilla, Huelva i Jaén són el segon anell de seguiment. Sevilla per volum; Huelva i Jaén per l’impacte que pot tenir la fragmentació de l’esquerra.