Octopus Energy Generation supera els 8.500 milions en actius renovables després d'accelerar la seva expansió internacional

Resum directe

La gestió d’actius renovables en diversos països europeus no té un únic “permís europeu” global: combina regles de mercats financers (si la firma gestiona capital de tercers) amb regulació energètica i administrativa a cada Estat membre. A nivell financer, el punt de referència són els marcs de gestors de fons (AIFMD, UCITS) i, si hi ha assessorament o comercialització a inversors, MiFID II. A nivell energètic, cada país exigeix autoritzacions de connexió, llicències de generació, compliment ambiental i, si escau, registre com a operador de mercat o de sistema. A més, hi ha requisits transversals en matèria de governança, solvència, prevenció de blanqueig de capitals (AML/CFT), protecció de dades i fiscalitat a cada jurisdicció.

Marc de serveis d’inversió i gestió de capital

Si la firma gestiona actius renovables amb capital de tercers (fons, vehicles d’inversió, coinversions), el primer bloc normatiu rellevant és el de serveis financers. A la UE, la Directiva de gestors de fons d’inversió alternatius (AIFMD) i la normativa UCITS regulen l’autorització, capital mínim, govern corporatiu, gestió de riscos i transparència envers els inversors quan s’estructuren fons que inverteixen en projectes renovables. Paral·lelament, MiFID II s’aplica quan la firma presta serveis d’assessorament en inversió, gestió de carteres o comercialització d’instruments financers vinculats a renovables (participacions en SPV, bons verds, etc.). Això implica:

1) Obtenir autorització com a empresa de serveis d’inversió o gestora de fons en un Estat membre d’origen.
2) Complir requisits de capital, organització interna, gestió de conflictes d’interès i salvaguarda d’actius de clients.
3) Utilitzar el mecanisme de “passaport europeu” per operar en altres països de la UE, notificat als supervisors nacionals respectius.
4) Respectar normes de conducta amb clients, classificació de clients i obligacions d’informació precontractual i periòdica.

Regulació energètica i autoritzacions de generació

Independentment de l’estructura financera, els actius renovables (parcs solars, eòlics, biomassa, etc.) estan sotmesos a la normativa energètica estatal i, en molts casos, regional. Tot i que el marc general ve influït pels objectius climàtics i energètics de la UE, les llicències, permisos i procediments continuen sent nacionals. Normalment s’exigeix:

1) Autorització administrativa de generació: llicència o concessió per construir i operar la instal·lació, que sol implicar tràmits urbanístics i sectorials.
2) Connexió i accés a la xarxa: acords amb l’operador de xarxa de transport o de distribució, compliment de codis de xarxa i, a vegades, garanties econòmiques.
3) Llicències ambientals: avaluació d’impacte ambiental, autoritzacions de vessament, soroll, protecció de fauna, paisatge i, quan correspongui, participació pública.
4) Registre com a instal·lació de generació davant el regulador o l’operador de sistema, condició necessària per poder vendre energia al mercat o sota esquemes de suport.

Aspectes transfronterers i organització societària

Per gestionar actius renovables en diversos països s’utilitza sovint una estructura en holding amb societats vehicle (SPV) a cada país o per projecte. Aquesta organització respon a tres tipus de requisits:

1) Dret societari i d’establiment: registre mercantil a cada país, compliment de normes locals sobre administració, capital social mínim i, si escau, restriccions a la propietat d’infraestructures estratègiques.
2) Contractació i regulació sectorial: subjecte a les regles nacionals de mercat elèctric (participació en mercats diaris i intradiaris, contractes d’accés, condicions per a PPA amb clients industrials o comercialitzadores).
3) Fiscalitat internacional: aplicació de convenis per evitar la doble imposició, regles de preus de transferència i possibles incentius fiscals a inversions verdes o I+D associada.

Compliance: sostenibilitat, AML i protecció de dades

L’activitat està cada cop més condicionada per normes de finances sostenibles i de govern corporatiu. Si la firma estructura productes d’inversió etiquetats com a sostenibles, ha d’aplicar el Reglament de divulgació en finances sostenibles (SFDR) i la taxonomia de la UE, informant amb precisió sobre alineament ambiental, riscos de sostenibilitat i possibles impactes adversos. Paral·lelament, si maneja fluxos financers significatius i relacions amb inversors internacionals, la firma ha de complir àmplies obligacions de prevenció de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, cosa que implica polítiques de “conèixer el teu client” (KYC), monitoratge d’operacions i report a les autoritats competents.

A més, l’ús de dades de clients, treballadors i, en alguns casos, informació de consum energètic, està subjecte al Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que exigeix bases jurídiques clares per al tractament, mesures de seguretat, gestió de fuites de dades i, quan es treballa en diversos països, coordinació amb l’autoritat de protecció de dades de l’Estat membre d’establiment principal.

Particularitats nacionals i necessitat d’anàlisi país a país

Tot i que la UE harmonitza bona part del marc financer i de sostenibilitat, els requisits concrets per gestionar i explotar actius renovables continuen sent fortament nacionals i, a vegades, regionals. Cada país estableix els seus propis calendaris i sistemes de subhastes, règims retributius, nivells de prioritat d’accés a la xarxa i procediments administratius, que poden variar molt en costos, temps i exigències documentals. En conseqüència, qualsevol firma que pretengui gestionar actius renovables en diversos països europeus ha de combinar:

a) Una llicència financera “passaportable” a la UE, si capta i gestiona capital de tercers.
b) Un mapeig detallat de les autoritzacions energètiques i ambientals exigides a cada jurisdicció on operi.
c) Un sistema de compliance transversal (sostenibilitat, AML, dades, fiscalitat) que s’adapti a les variacions nacionals sense perdre coherència de grup.

A la normativa espanyola i europea no existeix una figura jurídica específica anomenada “codirector d’equip de gestió de fons”, però sí un conjunt d’exigències aplicables a qualsevol que exerceixi funcions de portfolio management. Sota MiFID II, UCITS, AIFMD i la regulació de la CNMV, un codirector ha de poder prendre i/o cofirmar decisions d’inversió, supervisar carteres i liderar la gestió, però sempre dins d’un marc estricte de govern corporatiu, control de riscos, separació de funcions i deures fiduciàries envers els inversors. El seu títol és organitzatiu; el rellevant per al regulador són les funcions efectives que desenvolupa i com s’integren a l’estructura de la gestora. En una firma d’inversió energètica, aquestes competències s’apliquen a més sobre actius amb riscos regulatoris, de mercat i de sostenibilitat especialment intensos.

Decisions d’inversió i supervisió de carteres

Regulatoriament, la gestió de carteres ha de recolzar-se en processos formals i documentats, amb polítiques d’inversió clares i límits interns coherents amb el fulletó o reglament del fons. El codirector té la competència de prendre o cofirmar decisions d’inversió discrecional, però només dins dels objectius, el perfil de risc i les restriccions de cada vehicle. Ha de supervisar la construcció i evolució de les carteres (exposició per emissor, sector, país, liquiditat, concentració, apalancament), vetllant pel compliment dels criteris de diversificació i liquiditat propis de la normativa UCITS i dels límits de risc exigits per AIFMD per a fons alternatius.

Tant MiFID II com la regulació espanyola exigeixen que aquestes decisions s’adoptin amb diligència professional i en el “millor interès” del client o del propi fons, amb traçabilitat suficient (registres, actes, raonament d’inversió) perquè la CNMV pugui verificar que s’ha actuat conforme al fulletó i a la política de gestió del risc. En una gestora energètica, això inclou valorar riscos propis del sector (preu de l’energia, canvis regulatoris, risc tecnològic i ESG) dins del procés inversor.

Relació amb el comitè d’inversions i l’alta direcció

La normativa no defineix el detall del comitè d’inversions, però sí exigeix una estructura organitzativa robusta i un òrgan d’administració que supervisi efectivament la gestió. El codirector sol actuar com a interlocutor tècnic clau davant el comitè: proposa estratègies, presenta anàlisis, informa de desviacions de risc i executa les decisions adoptades dins dels límits de delegació. És essencial que el model de governança aclareixi si el comitè és decisor, recomanador o merament consultiu, perquè quedi nítida la responsabilitat última sobre les carteres.

En tot cas, les polítiques internes han de reflectir qui aprova canvis rellevants d’estratègia, qui fixa i revisa els límits de risc i com es documenten i revisen les decisions col·legiades, quelcom particularment sensible en fons d’infraestructures i energia, dada la materialitat de cada inversió.

Control de riscos i compliment normatiu

UCITS i AIFMD exigeixen una funció de gestió de riscos independent de la gestió d’inversions quan la naturalesa, escala i complexitat del negoci ho requereixen. El codirector de gestió no pot substituir aquesta funció, però sí ha de cooperar-hi: aportar informació, explicar posicions, corregir excessos de límits i adaptar l’estratègia quan es deteriora el perfil risc–rendibilitat.

La separació funcional pretén evitar que qui dissenya i executa l’estratègia controli també sense contrapesos la mesura i el seguiment del risc.

De forma paral·lela, MiFID II i la normativa de la CNMV exigeixen una funció de compliment normatiu (compliance) independent. El codirector ha de respectar les polítiques de conflictes d’interès, abús de mercat, assignació justa d’operacions, tracte equitatiu entre fons, així com les regles sobre operacions personals. També està subjecte a les obligacions de conducta en matèria d’informació veraç, confidencialitat i protecció de dades.

Relació amb inversors i obligacions d’informació

Tot i que la responsabilitat formal sobre la informació a l’inversor pot recaure en diverses àrees, el codirector sol participar en la elaboració i validació del reporting de cartera, rendiment i riscos. MiFID II i la normativa de fons obliguen que els informes periòdics, fitxes de producte i comunicacions comercials siguin clars, veraces, no enganyosos i coherents amb el fulletó i la informació precontractual. Això afecta especialment a com es presenten la volatilitat, la liquiditat, els riscos ESG i l’alineament amb objectius de transició energètica.

A més, ha d’assegurar-se que la informació facilitada a inversors institucionals (per exemple, en fons d’infraestructures energètiques) sigui consistent amb la remesa a la CNMV i amb els models regulatoris aplicables, sense ocultar riscos rellevants ni sobreprometre rendibilitats.

Separació de funcions i deures fiduciaris

Un eix central de MiFID II, UCITS i AIFMD és que la gestora actuï sempre en el millor interès dels clients. El codirector, com a part de l’alta direcció operativa d’inversions, té un deure fiduciari de lleialtat, diligència i transparència: ha d’evitar operacions que beneficiïn indegudament la gestora o tercers en perjudici dels fons, abstenir-se en cas de conflicte no gestionable i respectar les polítiques d’incentius i retrocessions.

La regulació insisteix, a més, en la separació de funcions crítiques: la mateixa persona no ha de concentrar, sense controls, el disseny d’estratègia, la decisió d’inversió, l’execució, la valoració d’actius, el control de riscos i la validació final. A la pràctica, el codirector exerceix un lideratge tècnic sobre la gestió d’inversions, però el seu camp d’actuació està limitat per l’existència de funcions independents de riscos, compliance, administració i, si escau, valoració, així com per la supervisió de l’òrgan d’administració i de la CNMV.

Resposta directa

A les eleccions europees de 2024 el “sector de les energies renovables”, entès com la família verda/ecologista i les llistes clarament associades a la transició energètica i climàtica, va patir un retrocés a l’ensemble de la UE, però va mantenir presència rellevant. El grup parlamentari europeu Greens/EFA va passar de 72 eurodiputats el 2019 a 53 el 2024 sobre un total de 720, perdent pes relatiu tot i que continua sent necessari per a majories pro‑clima. A Espanya, la representació més clarament lligada a l’agenda verda i de renovables va quedar essencialment concentrada a Sumar, amb 3 eurodiputats, mentre que altres candidatures explícitament verdes o ecologistes no van aconseguir escó propi. En conjunt, la capacitat d’influència del sector renovable al nou Parlament Europeu és encara significativa, però menor i més condicionada per aliances amb socialdemòcrates i liberals que a la legislatura anterior.

Resultats europeus: pes de la família verda

Segons les dades agregades de resultats europeus, el grup Greens/EFA (que reuneix els partits verds i l’Aliança Lliure Europea, ALE, de tall regionalista i ecologista) va quedar amb 53 escons després de les eleccions de 2024, enfront dels 72 que tenia després del 2019. Aquesta caiguda es produeix, a més, en un Parlament que ha passat a 720 eurodiputats, cosa que redueix encara més la quota relativa de la família verda. El reforç del PPE, que arriba a 190 escons, i l’avanç de forces conservadores i d’extrema dreta desplacen el centre de gravetat cap a posicions menys ambicioses en política climàtica, tal com recullen anàlisis del Real Instituto Elcano en aquest anàlisi.

Tot i així, Greens/EFA conserva una posició estratègica: quan el “centre” proeuropeu (PPE, S&D i part de Renew) necessita majories àmplies en expedients climàtics, energètics o de biodiversitat, els vots verds continuen sent un complement valuós. La pèrdua d’escons implica menys capacitat per fixar l’agenda de la transició energètica, però no elimina la seva capacitat per condicionar el contingut de moltes normes, especialment en comissions tècniques com Medi Ambient, Energia o Indústria. Les dades bàsiques de repartiment per grups es poden consultar en aquest resum estadístic i a la web oficial de resultats del Parlament Europeu en aquest enllaç.

Espanya: representació vinculada a renovables i clima

En el cas espanyol, les dades oficials de resultats nacionals mostren que l’espai més identificable amb l’agenda de transició ecològica i renovables es concentra a Sumar, que va obtenir 3 eurodiputats. Aquesta candidatura agrupa forces d’esquerra i ecosocialistes i és, el 2024, la principal via d’entrada a l’hemicicle de representants amb un programa fortament orientat a la transició energètica. Altres candidatures explícitament verdes o ecologistes no integrades a Sumar no van assolir escons, segons el desglossament utilitzat per mitjans com El País.

En comparació amb el 2019, la representació espanyola adscrita al bloc Verds/ALE es manté al voltant de 3 eurodiputats, però canvia la seva forma: a la legislatura prèvia, aquest espai s’articulava a través de coalicions com Unidas Podemos / Canviar Europa / Ara Repúbliques; el 2024, queda concentrat sobretot a la llista de Sumar. El Ministeri de l’Interior ofereix el detall complet de candidatures i resultats a el seu portal electoral, tot i que allà no es distingeix expressament l’etiqueta “verd” i cal fer la lectura en clau de famílies polítiques europees.

Representació i capacitat d’influència per al sector renovable

Si s’entén “sector de les energies renovables” com el conjunt de forces parlamentàries que defensen amb claredat el desplegament de renovables, la descarbonització i una agenda climàtica ambiciosa, la representació actual es canalitza principalment per dues vies: el grup Greens/EFA i, en menor mesura, l’esquerra europea (The Left) i part de socialdemòcrates i liberals. Espanya aporta a Greens/EFA un petit però estable contingent, mentre que altres forces d’esquerra espanyoles amb programes molt pro‑renovables, com Podemos, s’integren a The Left, per la qual cosa el seu pes compta en una altra família parlamentària, segons es pot comprovar en els resultats desglossats a la web oficial europea.

En termes qualitatius, el balanç per al sector renovable és dual. D’una banda, hi ha menys escons verds que el 2019 i un Parlament més inclinat a la dreta, cosa que redueix la probabilitat de majories obertament favorables a elevar objectius climàtics o accelerar noves regulacions ambientals. D’altra banda, el marc bàsic del Pacte Verd ja està aprovat i la nova legislatura se centrarà més en la implementació i l’ajust fi de normes: aquí, fins i tot amb menys diputats, els verds i els seus aliats continuen sent molt influents en esmenes tècniques, estàndards de renovables, taxonomia verda o mecanismes de suport al desplegament d’energia neta, com assenyalen els anàlisis de context a Real Instituto Elcano.

En resum, les eleccions de 2024 no han eliminat la representació parlamentària del sector renovable, però sí l’han reduït i l’han fet més dependent d’aliances amb socialdemòcrates i liberals. Espanya manté una presència verda/ecologista modesta però estable, centrada en Sumar, en un context europeu on el grup Greens/EFA ha passat de ser un soci gairebé imprescindible per a l’impuls del Pacte Verd a un actor encara rellevant, però més defensiu, en la protecció i ajust de les polítiques de transició energètica ja aprovades.