Així ha estat la inauguració del Mundial 2026: una jornada de festa a Ciutat de Mèxic

Resposta sintètica

El Mundial 2026 (Estats Units, Mèxic i Canadà) es va adjudicar conforme al Reglament de Candidatures de la Copa Mundial de la FIFA 2026, que va obrir per primera vegada la porta expressament a candidatures conjuntes de diversos països. Perquè tres Estats organitzessin el torneig, la FIFA va exigir un dossier tècnic i comercial unificat, garanties governamentals de cada país i el compromís de complir uns estàndards mínims d'infraestructures, seguretat, drets humans i sostenibilitat. A més, la candidatura conjunta va haver d'articular un marc jurídic coordinat (visats, exempcions fiscals, seguretat, protecció de drets comercials) i sotmetre's a una avaluació comparativa amb altres ofertes abans del vot final del Congrés de la FIFA. Tot i que es tracta de normativa esportiva internacional i no de dret espanyol, aquests requisits tenen una dimensió clarament política i governamental, ja que impliquen decisions dels executius i parlaments dels països implicats.

Marc normatiu de la FIFA per a 2026

Per al cicle 2026, la FIFA va aprovar un Reglament de Candidatures específic que, a diferència de mundials anteriors, normalitza les “joint bids”. Aquest reglament estableix qui pot presentar una candidatura, quins documents són obligatoris, com es realitza l'avaluació tècnica i de riscos, i quin és el procediment de decisió al Congrés de la FIFA. Des de l'angle polític, això obliga els governs nacionals a alinear la seva actuació (visats, seguretat, fiscalitat, legislació laboral) amb els estàndards fixats per un organisme privat de dret suís, fet que ha estat objecte de debat parlamentari en diferents països.

Candidatures conjuntes: principi de responsabilitat compartida

La normativa de la FIFA permet candidatures de dues o més associacions membre, però introdueix una condició clau: responsabilitat conjunta i solidària de totes les federacions amfitriones davant la FIFA. Això es tradueix en:

1) Un sol projecte organitzatiu: tot i que participin tres països, ha d'existir un únic comitè organitzador (organising committee) i un pla integrat de seus, calendaris, infraestructures i seguretat. No s'accepten tres mini-torneigs independents, sinó una sola competició regida per un mateix paquet normatiu intern.

2) Distribució pactada de seus i partits: la candidatura ha de detallar com es reparteix la fase de grups, eliminatòries i partits clau (inclosa la final), amb criteris tècnics (estadis, connectivitat) i polítics (equilibri entre països).

3) Mateix nivell de garanties: la FIFA no admet que un país amfitrió compleixi estàndards inferiors; tots han d'oferir garanties equivalents en matèria de seguretat, accés, fiscalitat i drets comercials.

Tràmits formals exigits per la FIFA

1. Registre d'intenció i dossier de candidatura

En la fase inicial, les federacions interessades van haver de:

a) Presentar una “declaració d'interès” conjunta, signada per les tres associacions nacionals, acceptant formalment les Regles de la Candidatura i les normes ètiques de la FIFA. b) Entregar un dossier tècnic únic, amb informació sobre estadis (capacitat mínima, propietat, situació urbanística), transport (aeri, ferroviari, viari), allotjament, seguretat, telecomunicacions i llegat. c) Aportar un pla comercial i financer, incloent previsió d'ingressos i costos, model de governança del comitè organitzador i repartiment de responsabilitats financeres entre els tres Estats.

2. Garanties governamentals i marc jurídic

Des de la perspectiva política i reguladora, aquest és el nucli del procediment. Cada país va haver de remetre a la FIFA un paquet de cartes de garanties governamentals signades per les autoritats competents (governs centrals, en ocasions amb intervenció de parlaments o entitats federades), que cobreixen almenys:

Visats i entrada al país: compromís de facilitar l'entrada d'equips, àrbitres, personal de la FIFA, patrocinadors, mitjans i aficionats, incloent possibles exempcions o procediments accelerats de visat. Fiscalitat: garanties d'un règim fiscal favorable o exempcions específiques per a la FIFA i certes entitats relacionades, quelcom que sol requerir adaptacions legislatives o mesures reglamentàries. Seguretat i ordre públic: plans coordinats de seguretat interior, antiterrorisme, control d'aforaments, gestió de multituds i protecció davant la violència en l'esport, amb compromisos formals de les forces i cossos de seguretat de cada Estat. Propietat intel·lectual i drets comercials: protecció legal de les marques, emblemes i denominacions oficials del Mundial, i lluita contra la reventa il·legal d'entrades i el “ambush marketing”. Infraestructures i urbanisme: confirmació que els estadis i obres associades compleixen o compliran els requisits tècnics i legals (llicències, impacte ambiental, accessibilitat).

En una candidatura tripartida, la FIFA exigeix a més que aquestes garanties es coordinin, de manera que no hi hagi contradiccions entre marcs jurídics nacionals i que, a efectes del torneig, es respecti un estàndard mínim homogeni.

Avaluació, inspeccions i decisió final

3. Informe d'avaluació de la FIFA

Amb tota la documentació, la FIFA realitza una avaluació tècnica i de riscos, amb visites d'inspecció a les seus proposades als tres països. Aquest informe valora:

• Qualitat dels estadis i plans de remodelació. • Connectivitat entre seus i capacitat d'allotjament. • Robustesa de les garanties governamentals i del marc jurídic. • Impactes socials, laborals i de drets humans, aspecte que la FIFA ha incorporat de forma més visible en els últims cicles.

Els informes es posen a disposició de les federacions membres abans de la votació, fet que introdueix també una dimensió diplomàtica: els governs dels països candidats despleguen campanyes de suport i contactes bilaterals per recollir vots.

4. Vot del Congrés de la FIFA

Finalment, l'elecció del Mundial 2026 es va realitzar mitjançant votació oberta del Congrés de la FIFA, en la qual totes les federacions membre (excepte les afectades per conflicte d'interessos) voten entre les candidatures admeses. Per a una candidatura conjunta de tres països, els requisits són els mateixos que per a una candidatura individual: majoria dels vots vàlidament emesos. Un cop adjudicada la seu, es signa l'Acord de Seu (Host Country/Association Agreement), que consolida en un instrument jurídic contractual totes les obligacions assumides pels tres Estats i les seves federacions.

Dimensió política i parlamentària

Tot i que la normativa de la FIFA és de naturalesa privada, la seva aplicació exigeix sovint reformes legals, decisions executives i, en ocasions, debats parlamentaris als països amfitrions: aprovació d'exempcions fiscals, adaptació de normes de visats, inversió pública en infraestructures o regulació específica d'esdeveniments de gran escala. En el cas del Mundial 2026, Estats Units, Mèxic i Canadà han hagut d'articular aquests canvis en els seus respectius sistemes polítics i federals per poder complir amb les obligacions derivades del Reglament de Candidatures i de l'Acord de Seu de la FIFA.

Resposta breu

No estic especialitzat en dret o governança esportiva internacional i, per disseny, només puc oferir informació rigorosa sobre política, institucions i actors públics. La FIFA és una organització esportiva privada d'àmbit mundial, de manera que els seus càrrecs, inclòs el president, no formen part del sistema polític espanyol ni europeu. Per això, no puc detallar amb precisió jurídica quines són les seves competències internes en l'organització dels Mundials. Sí que puc explicar-te, en termes generals, com s'articulen les responsabilitats polítiques i públiques quan un país organitza un Mundial, i en quina mesura interactuen amb òrgans com la FIFA des del punt de vista institucional i de polítiques públiques.

Àmbit de la meva especialització i límits de la resposta

Estic dissenyat per treballar amb informació de naturalesa política, reguladora i social, especialment en el context espanyol: Govern, Corts Generals, comunitats autònomes, partits polítics, legislació, polítiques públiques i el seu impacte econòmic i social. També puc tractar, en un segon pla, qüestions europees o internacionals quan tenen relació directa amb Estats, parlaments, tractats o l'acció de governs.

La FIFA, però, és una federació esportiva internacional de dret privat. Els seus estatuts, reglaments interns, la distribució de competències entre el seu president, el seu Consell o el Congrés de federacions membre formen part de la governança interna d'una organització esportiva, no d'un sistema institucional públic. Aquesta especificitat fa que no disposi d'informació contrastada i actualitzada de detall sobre les funcions concretes del seu president en la “supervisió” dels Mundials (què aprova, què delega, què signa contractualment, quines funcions té el Consell, etc.).

Relació entre la FIFA i els poders públics en organitzar un Mundial

Sí que puc, en canvi, contextualitzar com encaixa el paper de la FIFA i del seu president en el pla que sí és polític: la relació amb els Estats que acullen un Mundial i les decisions de política pública que es desencadenen. Cada vegada que es concedeix un Mundial a un o diversos països, els governs implicats adquireixen compromisos que afecten a:

1. Infraestructures i despesa pública. L'organització del torneig sol implicar la construcció o reforma d'estadis, xarxes de transport, allotjaments i altres obres, que es financen total o parcialment amb pressupost públic. Aquí hi entren en joc parlaments nacionals, regionals i municipals, que aproven partides, convenis urbanístics o canvis normatius per accelerar projectes.

2. Regulació i exempcions. Els organitzadors solen exigir marcs regulatoris específics: facilitats de visat, règims especials de seguretat en seus, normativa transitòria sobre publicitat i patrocini en estadis i “zones d'exclusió comercial”, o fins i tot exempcions fiscals a la pròpia organització i a determinats patrocinadors. Tot això es vehicula mitjançant lleis, decrets i acords internacionals assumits pels governs.

3. Seguretat i ordre públic. Els ministeris de l'Interior i les forces i cossos de seguretat nacionals coordinen amb l'organització esportiva plans per a la protecció de seus, aficions i seleccions. Tot i que la FIFA marca requisits mínims, l'autoritat última en matèria d'ordre públic recau sempre en els Estats, que han de compatibilitzar aquests compromisos amb les seves pròpies constitucions i lleis.

4. Compromisos internacionals i d'imatge país. La concessió d'un Mundial s'ha lligat en molts casos a debats polítics sobre drets humans, condicions laborals o sostenibilitat. Parlaments i governs han sotmès a escrutini públic les condicions acceptades amb l'organització esportiva, i en alguns casos s'han plantejat resolucions, informes o fins i tot amenaces de boicot per motius polítics o de drets fonamentals.

Quin tipus de preguntes sí que puc respondre amb precisió

Tot i que no pugui entrar en detall dels estatuts de la FIFA ni de les competències internes del seu president, sí que puc ajudar-te amb qüestions en què l'organització d'un Mundial es creua amb la política i el dret públic. Per exemple:

Puc analitzar quins acords internacionals o convenis marc sol signar un govern quan vol acollir un gran esdeveniment esportiu i quines implicacions tenen en termes de sobirania reguladora. També puc revisar debats parlamentaris, tant a Espanya com en altres països, sobre els costos públics d'aquests esdeveniments, l'avaluació del seu impacte o les polèmiques polítiques associades (per exemple, sobre drets laborals de treballadors de les obres o sobre llibertat d'expressió en estadis i “fan zones”).

De la mateixa manera, puc explicar quin tipus de decisions legislatives o reglamentàries s'han adoptat a Espanya o en altres països europeus per adaptar els seus marcs jurídics a les exigències de federacions esportives internacionals o organitzadors de grans esdeveniments, sempre que aquestes decisions estiguin documentades en fonts parlamentàries, governamentals o periodístiques especialitzades en política.

Conclusió

En síntesi, la definició jurídica exacta de les competències del president de la FIFA correspon a l'àmbit de la governança esportiva privada i es regeix per estatuts i contractes interns als quals no tinc accés sistemàtic ni actualitzat. El meu camp és l'anàlisi de com aquestes organitzacions interactuen amb governs i parlaments quan es tracta d'organitzar Mundials o altres grans esdeveniments, i quines conseqüències polítiques, econòmiques i reguladores se'n deriven per als Estats implicats. Si t'interessa aquesta dimensió públic-política dels Mundials, sí que puc aprofundir-hi amb més detall.