La Unió Europea ha definit el seu full de ruta per reduir de forma progressiva l'ús de calderes de gas i altres sistemes basats en combustibles fòssils, en el marc de la seva estratègia per assolir la neutralitat climàtica.
El pla no contempla una prohibició immediata, sinó una transició esglaonada que afectarà tant a noves construccions com a edificis ja existents, amb l'objectiu de transformar de forma estructural el model energètic residencial a tota la UE.
Un calendari progressiu fins a 2040
L'estratègia comunitària s'articula en diverses fases que van endurint progressivament les restriccions a l'ús de combustibles fòssils en la calefacció domèstica.
En 2025, la primera mesura rellevant serà el fi dels ajuts públics destinats a la instal·lació de calderes de gas i gasoil, la qual cosa suposarà un canvi en els incentius econòmics i una aposta clara per tecnologies alternatives.
Un any després, el 2026, la normativa avançarà amb restriccions més estrictes a la instal·lació de sistemes fòssils en nous habitatges, limitant-ne la presència al sector de la construcció des de les fases inicials de disseny energètic.
El procés continuarà el 2028, quan els edificis públics hauran de funcionar amb sistemes de zero emissions, convertint-se en un exemple de transició energètica dins del propi sector institucional.
En 2030, es farà un pas més amb la prohibició d'instal·lar calderes fòssils en edificis de nova construcció, consolidant la substitució d'aquestes tecnologies en l'àmbit residencial.
Entre 2030 i 2033, la Unió Europea preveu una reducció progressiva del consum energètic en els edificis ja existents, impulsant rehabilitacions i millores d'eficiència energètica en el parc immobiliari actual.
Finalment, l'horitzó de 2040 estableix l'objectiu més ambiciós del pla: l'eliminació total de les calderes de combustibles fòssils a tota la Unió Europea, completant així la transició cap a un sistema de calefacció basat en tecnologies netes.
Noves alternatives per substituir el gas
La transformació del sistema de calefacció vindrà acompanyada d'un impuls a tecnologies més eficients i sostenibles. Entre elles destaca l'aerotèrmia, que utilitza l'energia de l'aire exterior per generar calefacció i refrigeració, així com les bombes de calor, considerades una de les opcions més eficients en habitatges nous o rehabilitats.
A zones rurals, també guanya presència la biomassa, que empra pèl·lets i altres residus orgànics com a font d'energia, reduint les emissions respecte als combustibles fòssils tradicionals.
Encara que el canvi serà progressiu, la direcció marcada per Brussel·les és clara: reduir de forma estructural la dependència del gas a les llars europees.