El Congrés ha tombat el decret llei que incloïa la pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer d'habitatge habitual, una norma que estava en vigor des de la seva aprovació en Consell de Ministres el passat 20 de març i que necessitava ser convalidada per la Cambra per continuar desplegant efectes.
La caiguda del decret suposa que decauen les principals mesures que incorporava, entre elles la possibilitat d'ampliar determinats contractes fins a dos anys addicionals i el límit extraordinari del 2% a l'actualització anual de les rendes.
La derogació obre a més dubtes sobre què passa amb els qui van sol·licitar acollir-se a la pròrroga mentre la norma estava vigent, una qüestió sobre la qual hi ha debat jurídic.
Quines mesures decauen
La primera mesura que cau és la possibilitat de prorrogar fins a dos anys addicionals els contractes de lloguer d'habitatge habitual que vencessin entre el 20 de març de 2026 i el 31 de desembre de 2027.
Aquella extensió extraordinària permetia als inquilins romandre a l'habitatge sense necessitat de negociar un nou contracte, però deixa d'aplicar-se després de la derogació del decret.
També decau el límit extraordinari que fixava en un màxim del 2% l'increment anual de la renda. Eixa limitació havia sigut incorporada com a mesura temporal i deixa d'estar vigent amb la caiguda del decret.
Què passa amb les pròrrogues ja sol·licitades
Una de les principals incògnites afecta els qui van sol·licitar la pròrroga durant les setmanes en què el decret va estar vigent. Durant aquest període, diferents actors havien animat els inquilins a sol·licitar per escrit aquesta extensió als seus arrendadors.
FACUA va sostenir que aquest dret podia sol·licitar-se mentre la norma estava en vigor i el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 va remetre a més una carta a 541 immobiliàries i fons que gestionen 50 o més propietats per recordar l'obligació d'aplicar aquestes pròrrogues si havien estat demanades. Amb tot, l'eventual abast jurídic d'aquestes sol·licituds queda obert i seran els tribunals qui puguin dirimir-ho.
La derogació també afecta al límit extraordinari del 2% en l'actualització de les rendes. A partir d'aquí, l'actualització torna a dependre del marc aplicable en cada contracte.
En els contractes signats després del 26 de maig de 2023 regeix l'Índex de Referència d'Lloguers d'Habitatge (IRAV) publicat per l'INE, que opera com a límit màxim en les revisions.
En els contractes signats abans de l'entrada en vigor de la Llei per al Dret a l'Habitatge seguiran aplicant-se les referències previstes en cada contracte, com l'IPC o l'Índex de Garantia de Competitivitat.
Fonts del Ministeri d'Habitatge van assenyalar a Europa Press que, en els contractes previs a maig de 2023, l'actualització es farà conforme al pactat, utilitzant inflació o IGC segons procedeixi.
Què continua vigent en la Llei d'Arrendaments Urbans
La caiguda del decret de la pròrroga de lloguers no modifica els terminis ordinaris previstos a la Llei d'Arrendaments Urbans. Per a contractes signats des del 6 de març de 2019, la durada mínima segueix sent de cinc anys si l'arrendador és persona física i de set si és persona jurídica.
Si es va pactar una durada inferior, el contracte es prorroga obligatòriament per anualitats fins a assolir aquests mínims, llevat de renúncia de l'arrendatari en els terminis previstos.
I, un cop complerts aquests cinc o set anys, si cap de les parts comunica la seva voluntat de no renovar, continua operant la pròrroga automàtica per fins a tres anys addicionals en els termes previstos en la norma.