Aquest dilluns, la Sala Constitucional del Congrés ha reunit dos panels de divulgadors científics i experts en energia per explicar, en una jornada monogràfica -seguida per Demòcrata-, quines van ser les causes del zero energètic que, en alguns punts de la nostra geografia, va arribar a durar més de 12 hores fa ara just un any.
Organitzat pel Partit Popular, els sis ponents han coincidit a assenyalar que no es tracta d'atribuir la responsabilitat a les energies renovables, sinó a la manca de planificació per part del Govern d'Espanya. Segons han exposat, es tractava d'una situació d'oscil·lació, amb baixades i pujades de tensió, que s'observava de manera creixent des de feia cinc o sis anys com a conseqüència de l'aportació de fonts fotovoltaiques.
Una “foto fixa” —recalquen aquests experts— que queda orada tant en documents anteriors a l'apagada de Red Eléctrica com de la CNMC, òrgan regulador i supervisor del bon funcionament de la Llei d'Electricitat.
“El sector elèctric era molt feble”
Al llarg de més d'hora i mitja, els experts han descrit fins a 14 raons que podrien explicar què va ocórrer el 28 d'abril de 2025 i com es podria haver evitat.
Moderada per la periodista Rosana Laviada, la taula ha comptat amb la participació de Manuel Fernández Ordoñez (doctor en Física Nuclear), Alfredo García (operador de reactor i supervisor a la central nuclear d'Ascó) i Javier Revuelta (sènior principal a AFRI i expert en mercats energètics), que han estat taxatius en afirmar que, aquell dia, el sistema elèctric presentava una gran debilitat.
Al seu judici, aquesta situació s'hauria evitat amb una major integració d'energia síncrona (1), cosa que no va ser possible en aquesta jornada, atès que hi havia quatre reactors nuclears tancats —només tres oberts dels set que hi ha a Espanya—. No es tractava, subratllen, d'un problema de disponibilitat, com ha assenyalat Beatriz Corredor, presidenta de Redeia, sinó que la planificació contemplava aquest tancament nuclear.
L'advertència de la CNMC
El 26 de febrer de 2025 —va explicar Alfredo García—, la CNMC va publicar un informe financer anual en què advertia Redeia que la integració d'energies renovables al sistema elèctric comportava dificultats en el servei (2), amb possibles impactes reputacionals derivats de la menor disponibilitat de reactors.
Per a Javier Revuelta, mentre el desenvolupament tecnològic de les energies renovables no assoleixi la capacitat d'emmagatzematge necessària (3) —un fet que no sembla imminent—, serà imprescindible comptar amb més centrals nuclears com a suport. “No ens val canviar les renovables amb un botó l'any que ve”, va assenyalar per il·lustrar la complexitat tècnica del sistema.
Fernández Ordoñez sosté que l'energia, en contra del “relat oficial del Govern”, no és gratis. Diferencia entre el preu del mercat majorista i el preu final, al qual cal afegir, per exemple, 1.505 milions d'euros en serveis d'ajust com a conseqüència de l'actual planificació, és a dir, deu vegades més que fa quatre anys.
Per Alfredo García, apostar per un mix energètic que inclogui l'energia nuclear resulta clau tant per reduir emissions de CO₂ com per contenir costos. Una afirmació que, afegeix, es reflecteix en països com Alemanya, que ha incrementat l'ús de gas i carbó.
Del suïcidi energètic a la realitat de les renovables
Els tres panelistes coincideixen que seria un “suïcidi energètic” tancar la central nuclear d'Almaraz, considerada una de les més segures i avançades del món. Segons les seves estimacions, en un mercat majorista, l'absència d'energia nuclear elevaria el preu del megawatt/hora de 65 a 121 euros, amb un sobrecost total de 18.300 milions d'euros —va apuntar Fernández Ordoñez— i un increment de 10 milions de tones de CO₂.
En opinió de Javier Revuelta, l'operació de Red Eléctrica el dia de l'apagada no va ser temerària, però sí es va recolzar en supòsits que finalment no es van complir (4). D'aquí, afegeix, la importància d'abordar amb realisme el desplegament de les renovables i prioritzar el desenvolupament de l'emmagatzematge energètic.
Alfredo García apostil·là que els audios presentats a la Comissió d'Investigació del Senat, lluny de ser meres converses puntuals —com sosté Beatriz Corredor—, reflecteixen situacions crítiques reals. “Els que treballem en aquests centres no estem de tertúlia; parlem de problemes que no haurien de produir-se amb tanta freqüència”, afirmà.
En aquest punt, Fernández Ordoñez va assenyalar que la CNMC ha incoat diversos expedients a empreses, un d'ells qualificat com a “molt greu” i dirigit a Red Eléctrica.
El control dinàmic de la tensió
Espanya —va explicar Fernández Ordoñez— és una illa energètica la inèrcia de la qual és un 50% inferior a la de la resta d'Europa. A diferència de països com Portugal, que sí apliquen control dinàmic de la tensió (5), Espanya no ho fa, en la seva opinió, per decisió del regulador.
També va recordar que, el 2020, Red Eléctrica va sol·licitar a la CNMC (6) l'actualització del procediment de control de tensió en nivells elevats, cosa que hauria permès anticipar les sobretensions prèvies a l'apagada.
La resposta de Red Eléctrica davant les empreses
Així mateix, va revelar que les empreses elèctriques van intentar convocar REE davant la gravetat dels oscil·laments registrats amb anterioritat (7), en detectar un risc de col·lapse del sistema. No obstant això, Red Eléctrica —va recalcar— va sostenir que no existia tal problema.
En relació amb l'informe de ENTSO-E, Fernández Ordoñez al·ludí al paràmetre que mesura la potència de curtcircuit, clau per avaluar la fortalesa de la xarxa.
Aquell dia —relatà—, Espanya presentava una marcada asimetria de potència ferma entre el nord i el sud. Les oscil·lacions d'aquell matí debilitaren encara més la xarxa, igual que les operacions d'interconnexió amb França per estabilitzar la freqüència, aspectes que, segons denuncia, no recull l'informe d'ENTS0-E.
40 segons sense registrar?
A més, va qüestionar que en les més de 500 pàgines de l'informe no s'aborde la potència de curtcircuit. “Per què van evitar tractar aquest aspecte?”, es pregunta. Segons explica, l'apagada va començar a les 12:32:20 amb la primera desconnexió a Granada, mentre que ENTSO-E situa l'inici de les oscil·lacions a les 12:33:16.
Això suposa, al seu parer, que s'ometen els primers 40 segons crítics, concloent que un 20% més de potència síncrona no hauria canviat el resultat. «Per què no simular el que ha passat abans i no després?», planteja, comparant-ho amb l'informe de REE i qüestionant la imparcialitat del procés.
“La culpa —conclou— no sabem qui la té; la determinarà un jutge. Però la responsabilitat existeix”.
L'efecte de l'apagada sobre els centres de dades
Una altra de les qüestions abordades en aquest panell —seguit d'una segona taula moderada per Ramón Roca, director d'El Periódico de la Energía— va ser l'impacte de l'apagada en la indústria i les llars. En ella van participar Esther Jara (directora del Comitè d'Energia d'Unesid i responsable d'Energy and Sustainability a Megasa), Armando Layna (soci fundador de Spaindc i soci de S4U) i Jesús Gil (coordinador general de Seguretat i Emergències de l'Ajuntament de Madrid).
Sobre els centres de dades, Alfredo García va advertir que el principal problema no serà l'apagada, sinó la manca de xarxa, cosa que està frenant noves inversions.
Fernández Ordoñez va tancar aquesta taula assenyalant que a Espanya no hi ha suficient demanda de centres de dades perquè, segons la seva opinió, el Govern en dificulta la implantació. Va citar com a exemple un Reial Decret que introdueix requisits “kafkians”, com l'obligació de vincular aquests centres a generació renovable pròpia, limitar-ne el consum a determinats moments o supeditar-ne la instal·lació a criteris geogràfics, a més de sotmetre'n l'autorització a una comissió dependent de l'Oficina Econòmica de Moncloa, sense participació de les comunitats autònomes.
Els centres de dades ja no consumeixen aigua
Armando Layna va subratllar que els centres de dades són elements essencials per al desenvolupament tecnològic i la intel·ligència artificial i va destacar que “avui els centres de dades no consumeixen aigua, perquè refredem en circuits tancats”.
La jornada, inaugurada per Alberto Núñez Feijóo i clausurada pel sotssecretari d'Economia, Alberto Nadal, va coincidir amb la difusió per part de Red Eléctrica d'un vídeo en què la companyia defensa haver actuat amb transparència el dia de l'apagada, atribuint les causes a factors multisectorials, en línia amb la posició del Govern.
Les patronals demanen transparència i nuclears
Mentrestant, la CNMC ha qualificat com a molt greu l'actuació tant de Red Eléctrica com d'Iberdrola. En paral·lel, patronals com CEOE i CEIM han reclamat explicacions.
El president de CEOE, Antonio Garamendi, ha qüestionat el que ha succeït un any després de l'apagada i ha advertit que “no té cap sentit donar l'esquena al nuclear”.
Per la seva banda, Miguel Garrido, president de la patronal madrilenya, va criticar que el Govern “no hagi assumit responsabilitats, no hagi ofert explicacions tècniques clares ni completes i continuï amb una política energètica que ja ha demostrat ser erràtica i basada en criteris ideològics”.