Amb les contínues amenaces del Govern dels Estats Units sobre el projecte europeu, la crisi a Orient Mitjà, la guerra a Ucraïna o el sorgiment de formacions cada cop més euroescèptiques, el Parlament Europeu creu que és responsabilitat dels partits polítics comunitaris fer un pas al davant per defensar els valors del bloc. Com? Amb més finançament per a les seves fundacions polítiques. Així ho recull un informe aprovat pels eurodiputats aquest dimarts.
Els legisladors del Comitè d'Afers Constitucionals de l'Eurocambra destaquen el paper “fonamental” que exerceixen les fundacions polítiques a llarg termini en els Vint-i-set. Per això, han demanat a la Comissió Europea una revisió legislativa que permeti augmentar el suport financer, alhora que es redueix la càrrega administrativa, amb l'objectiu de garantir la independència i la sostenibilitat d'aquest tipus d'organitzacions. El que es pretén és, a través de l'enfortiment dels actors institucionals, fer una crida a reforçar la pròpia resiliència democràtica de la Unió.
Un reforç en un context d'incertesa
Més enllà del Reglament sobre l'Estatut i el finançament dels partits polítics europeus i les fundacions polítiques europees, que va entrar en vigor en la seva forma refundida al desembre, el Parlament entén que organitzacions del tipus FAES a Espanya —però a nivell comunitari— requereixen una atenció immediata davant els desafiaments crítics que diuen afrontar.
Entre les propostes més destacades hi ha l'exigència a l'Executiu comunitari perquè presenti una nova proposta legislativa amb l'objectiu d'augmentar el límit de les subvencions del pressupost general de la Unió fins al 100% dels costos subvencionables de les fundacions. El text aprovat al comitè afirma que el nivell actual de finançament no és proporcional a la relevància estratègica ni a la creixent complexitat de les tasques que desenvolupen aquestes entitats.
“Això té una importància especial davant la inestabilitat geopolítica, les amenaces híbrides i la desinformació”, expliquen fonts parlamentàries consultades per Demócrata. En aquest context, les fundacions polítiques no només elaboren informes o generen debat, sinó que s'han convertit en eines clau per a la projecció ideològica i la defensa del model democràtic europeu.
La idea dels eurodiputats passa aleshores per revisar a l'alça el nivell global de finançament de les fundacions en el pròxim marc financer plurianual (MFP) per als pròxims set anys, de cara a assegurar recursos estables i predictibles. A l'hora d'entendre aquest tipus d'organitzacions, cal ressaltar que no es tracta de “think tanks” privats a l'ús. Estan regulades i finançades en gran part pel Parlament Europeu, amb la missió d'elaborar anàlisis, formació i debat a escala continental.
Per a què serveixen les grans fundacions europees?
Per exemple, el Partit Popular Europeu, que dirigeix l'alemany Manfred Weber, compta amb el Centre d'Estudis Europeus Wilfried Martens (WMCES), l'homòleg directe de la FAES de José María Aznar a nivell europeu. Aquest centre se centra en la defensa dels valors democristians, el mercat lliure i l'enfortiment de l'estructura institucional de la Unió Europea.
Per la seva banda, el principal laboratori d'idees de la socialdemocràcia europea és la Fundació d'Estudis Progressistes, que treballa en temes relacionats amb la justícia social, els drets laborals i la cohesió econòmica. Aquesta última serveix com a referent per a fundacions com la Pablo Iglesias a Espanya o la Friedrich Ebert a Alemanya, consolidant una xarxa de pensament polític que transcendeix les fronteres nacionals.
Aquestes organitzacions, encara que vinculades ideològicament als partits europeus, tenen un marge d'actuació propi i contribueixen a articular el debat polític europeu en àmbits clau com la transició ecològica, la digitalització o la política exterior.
Menys burocràcia, més autonomia
En el document que ha estat ratificat per la majoria del comitè, es fa referència també a com l'existència d'incertesa legal en la classificació de costos subvencionables comporta una trava burocràtica que limita en bona part l'autonomia financera d'aquestes entitats.
Ha sigut en el procés d'esmenes on els grups majoritaris, així com els ponents del Partit Popular Europeu i Renew Europe, han plantejat elevar el límit de les donacions anuals per contribuent de 18.000 a 30.000 euros, amb l'objectiu de proporcionar major flexibilitat i diversificació d'ingressos. A més, han proposat que es permeti a les fundacions rebre compensacions dels partits per la seva contribució en treballs conjunts, respectant sempre els seus rols diferenciats.
Així mateix, busquen confirmar de manera explícita que les fundacions poden cobrar quotes de participació a les seves organitzacions membres per involucrar-se en les seves activitats. Aquesta mesura pretén reforçar la seva capacitat operativa sense comprometre la seva independència institucional.
No obstant això, la proposta no ha estat exempta de crítiques. Els grups més escèptics, com la formació d'ultradreta Europa de les Nacions Soberanes, han posat el focus en el que consideren un risc d'"estandardització política". Segons la seva postura, la defensa dels "valors de la Unió" podria derivar en una forma de condicionalitat ideològica que limiti la pluralitat política dins del bloc.
Aquestes veus adverteixen que un augment del finançament sense mecanismes addicionals de control podria afavorir determinades corrents ideològiques en detriment d'altres, reavivant el debat sobre la neutralitat institucional a Brussel·les.
Assumir el propi rol
No tot han estat aspiracions en el text aprovat. Els parlamentaris reconeixen també la seva responsabilitat de desempanyar un paper més central en els comicis europeus i de col·laborar amb els seus partits membres nacionals per apropar les polítiques comunitàries a la ciutadania.
En aquest sentit, consideren que l'augment dels recursos permetrà enfortir la sostenibilitat financera i l'autonomia d'aquestes organitzacions, facilitant-los assumir de millor manera les seves creixents responsabilitats internacionals.
“Necessitem un marc de finançament que s'ajusti al paper estratègic de les fundacions, redueixi les càrregues administratives desproporcionades i salvaguardi la seva independència”, ha expressat el ponent del Partit Popular Europeu, Loránt Vincze, després de la votació, assegurant que aquesta inversió suposa “invertir en la capacitat democràtica d'Europa a llarg termini”.
Per la seva banda, des del grup liberal, el ponent Charles Goerens s'ha mostrat confiat que l'augment de la taxa de cofinançament facilitarà l'accés als fons i reduirà les càrregues administratives innecessàries, “mentre que un increment del seu finançament en el MFP garanteix que puguin seguir involucrant la ciutadania”.
L'horitzó a la vista
Ara, està previst que el text es remeti a la sessió plenària de la Eurocámara al juny. Una vegada sigui formalment adoptat pel Ple a Estrasburgo, l'Executiu comunitari disposarà d'un termini d'un any de marge per presentar el seu propi informe i, si s'escau, una proposta legislativa.
La normativa que va entrar en vigor l'any passat ja establia la creació d'una Autoritat Independent encarregada del registre, control i sanció d'aquestes entitats, amb l'objectiu de garantir que respectin els valors fonamentals comunitaris. També es detallaven requisits estrictes de transparència financera, limitant les donacions privades —ara objecte de reforma— i regulant l'accés a fons públics condicionat a la representació al Parlament Europeu.
El debat sobre el finançament de les fundacions polítiques europees reflecteix una tensió de fons: com reforçar les estructures democràtiques de la Unió sense comprometre el seu pluralisme. En un context marcat per la incertesa internacional i l'auge de discursos euroescèptics, Brussel·les sembla apostar per enfortir els seus fonaments ideològics des de dins, confiant que una major inversió en pensament polític contribueixi a blindar el projecte europeu enfront dels desafiaments del present i del futur.