El dimarts passat, el Consell de Ministres va donar llum verda al Pla Anual Normatiu (PAN) 2026. El document recull 179 iniciatives, cinc de les quals afecten el consum i al sector alimentari. Fonts del ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 han assenyalat a aquest mitjà que la seva intenció és que les cinc iniciatives siguin aprovades pel Govern al llarg del segon semestre de 2026. En concret, una llei i quatre reials decrets:
- Llei de Consum Sostenible
- Reial Decret sobre l'etiquetatge accessible de productes de consum
- Reial Decret sobre seguretat general dels productes
- Reial Decret sobre límits de dipòsit del joc
- Reial Decret sobre menús als centres de persones dependents o amb necessitats especials
Totes, excepte la normativa orientada a garantir que menús saludable en els centres que atenen a persones dependents o amb necessitats especials figuraven ja en el PAN de 2025. Fins i tot el reial decret que té per objectiu l'establiment d'un nou límit comunitari en els dipòsit de joc online estava ja inclòs en el PAN de 2024, el primer d'aquest govern de coalició.
Demócrata repassa en quin punt es troba cada iniciativa a hores d'ara i les possibilitats que té cadascuna d'elles d'acabar publicada al BOE abans de final d'any.
Consum sostenible
El juliol de 2025, el Govern va donar llum verda a l'Avantprojecte de Llei de Consum Sostenible, una iniciativa que, després de passar per audiència pública, està a l'espera de ser aprovada en segona volta pel Consell de Ministres.
Fonts consultades per Demócrata l'octubre van assenyalar que la intenció del ministeri era elevar la proposta "com més aviat millor", però sense concretar terminis, doncs seguien treballant davant l'elevat nombre d'al·legacions que havien rebut i la voluntat de "fer la llei encara més ambiciosa" del que s'havia plasmat en el text inicial. Ara, des del ministeri traslladen a aquest mitjà la voluntat de fer-ho abans de final d'any, entre juny i desembre de 2026.
La proposta inclouria:
- Fi de la publicitat dels combustibles fòssils
- Setge a la publicitat de la por (per exemple, les alarmes antiokupes)
- Acabar amb el copostureig o greenwashing (pràctica comercial que busca obtenir un avantatge competitiu deslleial comercialitzant un producte o servei com a respectuós amb el medi ambient quan, en realitat, la informació no és certa o no és clara)
- Limitar l'obsolescència programada
-
Prohibir la revenda d'entrades quan s'incrementi el preu per sobre de l'IPC
Atès que es tracta d'una llei, després del seu pas pel Consell de Ministres serà remès a les Corts. Un cop allà, la seva aprovació quedarà en mans dels socis i els partits de l'oposició.
Etiquetatge productes
Una altra de les iniciatives per a la qual ja hi ha una proposta de text en ferm és el Reial Decret pel qual es regula l'etiquetatge accessible de productes de consum. La norma té com a objectiu incloure el sistema braille en productes cosmètics, detergents i netejadors i productes alimentaris.
Segons l'esborrany al qual va tenir accés aquest mitjà, els responsables de prestar el servei d'etiquetatge en aquests productes seran els establiments comercials en territori espanyol amb una superfície en botiga superior als 400 metres quadrats. Aquesta premissa també seria d'obligat compliment per als serveis realitzats per via electrònica.
Atès que es tracta d'un reial decret, la seva materialització depèn de la voluntat del ministeri i de la prioritat que li atorgui a la qüestió.
Seguretat productes
Per la seva banda, el Projecte de Reial Decret relatiu a la seguretat general dels productes va passar per audiència pública el març de 2025 i ara està a l'espera que el ministeri tanqui la seva redacció definitiva per ser elevat i aprovat pel Consell de Ministres.
L'esborrany publicat advoca perquè les autoritats puguin ordenar retirar continguts, bloquejar ofertes perilloses o exigir advertències visibles en plataformes digitals. Per altra banda, si una CCAA considera perillós un producte, les altres podran presumir també la seva perillositat sense repetir tota la investigació.
Dipòsit jocs
Des de la seva arribada al ministeri, Bustinduy ha declarat la guerra al sector del joc, encara que la sort no l'ha acompanyat. El 2025 es van obrir diversos fronts que impactaven en la seva publicitat, en les promocions i sacsejaven la indústria dels videojocs. Tanmateix, cap no ha arribat a bon port. L'últim fracàs es va produir al desembre, quan el Congrés va tombar el paquet d'esmenes de regulació del sector del Joc que Bustinduy pretenia integrar en el Projecte de Llei d'Atenció al Client.
Pel que fa a aquest reial decret, que també va ser inclòs en el PAN 2024 i 2025, té per objectiu reforçar la protecció del jugador amb una eina d'autocontrol més efectiva. Actualment, cada operador aplica de forma individual els seus propis límits de dipòsit; tanmateix, amb la nova regulació, aquests límits passarien a computar-se de manera agregada per al conjunt d'operadors en els quals una persona usuària tingui oberta un compte de joc. D'aquesta manera, es pretén evitar que els jugadors puguin eludir els límits establerts realitzant dipòsits de menor quantia en diferents plataformes de joc en línia.
Menús dependents
El mes d'abril passat va entrar en vigor un reial decret per millorar la qualitat nutritiva dels menús escolars. Sota la premissa d'apostar per una alimentació saludable i la sostenibilitat alimentària, el ministeri treballa ara en una norma de continguts molt similars per a centres de titularitat pública i centres privats per a persones dependents o amb necessitats especials. Fonts del ministeri asseguren que el text, en què ja estan treballant, estarà molt en línia amb el dels menús escolars, l'eix del qual va ser establir uns criteris mínims de qualitat nutricional i de sostenibilitat en la contractació, adquisició i oferta d'aliments i begudes.
un altre front per a bustinduy
La Llei de Consum Sostenible no és l'única norma amb aquest rang que aspira a tirar endavant el ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 aquest any.
El Pla Anual Normatiu també preveu l'aprovació de la Llei per a la protecció dels drets dels grans simis, més coneguda com a Llei Goodall. Al juliol de 2024, el ministeri va treure a consulta pública l'avantprojecte. Entre altres qüestions, aquesta proposta de text:
- Establí la prohibició expressa d'experimentar o investigar amb ells quan pugui produir-los danys i no redundi en el seu benefici.
- Fixava unes condicions molt rigoroses, sempre en ambients òptims per al seu desenvolupament, per a la seva tinença o custòdia, en tot cas amb propòsit de conservació.
- Prohibia la seva utilització amb finalitats comercials o en qualsevol tipus d'espectacles que minvessin la seva dignitat.