El PP i Vox van desbloquejar la setmana passada la investidura de la candidata 'popular' a Extremadura, María Guardiola, amb un acord que traça un full de ruta sota el principi de "prioritat nacional". És el setè punt del document que ambdues formacions van signar per restringir els ajuts, subvencions i prestacions públiques "a aquells que mantenen un arrelament real, durador i verificable amb el territori".
A més, la seva aplicació també s'estendrà al "sistema d'accés a habitatge protegit i lloguer social". La seva ambigüitat desperta dubtes sobre quin serà l'abast real de la seva aplicació, i les explicacions que han ofert PP i Vox tampoc no aclareixen dubtes per la diferència de lectures. Els 'populars' emfatitzen el concepte de l'"arrelament", sense parlar de nacionalitat, així com del respecte a la llei, segons ha explicat aquest dimarts a RNE el seu vicesecretari general d'Hisenda, Juan Bravo.
Tanmateix, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va qüestionar aquest punt clau de l'acord, arribant a afirmar que, al seu judici, "no és legal". A això, li ha respost aquest dimarts de forma vetllada la portaveu de Vox al Congrés: "Ens sembla una manca de respecte que hi hagi líders regionals del PP que es dediquin a boicotejar una companya de partit per arribar a un acord que era el que estaven demanant els extremenys a les urnes", advertint de "conseqüències" si no compleixen.
Santiago Abascal va ser clar la setmana passada quan va dir que a Extremadura "hi haurà prioritat dels espanyols en l'accés a les ajudes socials i l'habitatge", posant així sobre la taula la qüestió de la nacionalitat.
Si bé és cert que el document s'aproxima més al matisat pel PP, el creuament d'arguments tira enrere sobre la seva consideració legal, més encara si tenim en compte que la legislació espanyola frena les expectatives de Vox en cas que realment abordin aquest assumpte en termes de nacionalitat.
"Prioritat nacional", d’entrada no, segons la llei espanyola
Convé començar des de dalt. L'article 14 de la Constitució Espanyola (CE) consagra el dret a la igualtat davant la llei i prohibeix la discriminació per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància social, per la qual cosa es descarta en aquest punt la facultat de prioritzar per qüestió de nacionalitat la concessió d'ajudes.
En el següent esglaó, ens trobem amb la Llei Orgànica 4/2000, la Llei d'estrangeria que regula els drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya, així com la seva integració social, la qual Vox i PP han integrat en el seu acord en els termes a continuació disposats: "S'instarà la modificació de la Llei Orgànica 4/2000 i quantes disposicions normatives dificultin la consecució efectiva de l'anterior", sent "l'anterior" totes aquelles qüestions relatives a aquest principi de "prioritat nacional".
La norma incorpora drets com, per exemple, l'accés a molts serveis públics en condicions equiparables als espanyols en matèria d'educació, sanitat i serveis socials. Les diferències de tracte en la qüestió d'ajudes o accés a l'habitatge només podrien considerar-se per situacions administratives (regular/irregular) o per altres requisits que res tenen a veure amb prioritzar els nascuts a Espanya.
La figura de l'"arrelament" en l'eix de l'acord
Ara bé, la esmentada llei incorpora la figura de l'"arrelament", mecanisme legal al qual al·ludeixen PP i Vox en el seu acord. En realitat, aquesta fórmula està prevista principalment perquè les persones estrangeres que es troben en situació irregular puguin regularitzar la seva situació administrativa i obtenir un permís de residència per circumstàncies excepcionals.
Així, n'hi ha previstos de diversos tipus: social, laboral, familiar, per a la formació o de segona oportunitat, aquest últim incorporat el 2025. En definitiva, serveixen a grans trets per a fomentar l'estabilitat legal i la inclusió de les persones estrangeres.
En aquest punt, allò acordat per PP i Vox sí podria veure's emparat en la legislació. Una administració pot concedir ajudes basant-se en criteris com el temps de residència en un municipi, l'empadronament, la regularitat d'individu o la seva integració social i econòmica.
Una beca o subsidi pot exigir "empadronament previ continuat" o una ajuda d'habitatge pot demanar "residència mínima de 2 o 5 anys a la comunitat", ja que corresponen a l'àmbit competencial autonòmic.
Tanmateix, cal subratllar que l'arrelament no es pot usar en termes de "prioritat nacional", encara que sí que pot traduir-se en criteris legals d'accés si es formula correctament o si es modifica la Llei d'estrangeria, tal com es preveu en l'acord en cas de no poder aplicar-se.
Reaccions polítiques
El portaveu del PP a Extremadura, José Ángel Sánchez Juliá, va defensar dilluns que el principi de "prioritat nacional" en què s'"inspira" el pacte busca reforçar l'"arrelament" a la comunitat, "sempre" dins del marc legal vigent.
Preguntat per l'encaix amb la normativa estatal, va dir que l'acord "sempre està subjecte a la legalitat vigent" i ha recordat que "altres administracions" ja utilitzen el criteri d'arrelament en diferents polítiques sense que "ningú" hagi dit "absolutament res".
Tanmateix, la portaveu socialista, Piedad Álvarez, va interpretar aquest mateix principi en sentit contrari. Va sostenir dilluns que l'acord entra en conflicte amb la legislació vigent, especialment en matèria d'estrangeria, i el qualifica de "xenòfob", en considerar que introdueix un tracte discriminatori cap a la població immigrant en l'accés als serveis públics.
Per la seva banda, la portaveu d'Unides per Extremadura, Irene de Miguel, va anar més enllà en assegurar que Guardiola ha cedit davant un acord que va qualificar de "inconstitucional i profundament racista i classista".
Vox ha elevat la qüestió a nivell nacional perquè aquest dimecres sigui votada al Ple del Congrés en una moció d'interpel·lació urgent per exigir al Govern que apliqui la prioritat nacional a tot Espanya. Aquest dimecres, Guardiola ha pronunciat el seu discurs d'investidura davant l'Assemblea extremenya en una intervenció sense límit de temps en què no ha al·ludit a aquest terme.