El mercat residencial espanyol ha canviat de forma estructural en els últims quinze anys. Cada cop hi ha menys llars que accedeixen a un habitatge en propietat, mentre que els qui ja tenen patrimoni immobiliari acumulen més immobles. És la principal conclusió de l'informe El problema de la concentració immobiliària a Espanya, elaborat pel Ministeri de Consum juntament amb el CSIC a partir de dades de l'Agència Tributària.
Entre el 2008 i el 2022, el percentatge de llars que viuen en un habitatge en propietat ha caigut del 79% al 63,9%, mentre que el lloguer ha passat de l’11,9% al 19,2%. En paral·lel, les llars que actuen com a arrendadores —els anomenats propietaris— gairebé s’han triplicat, passant del 3,4% al 9,8%. El resultat és un canvi de model: menys propietaris, però amb més habitatges a les seves mans.
Menys propietaris, més concentració
L'informe revela un gir significatiu en l'estructura de la propietat. El 2008, la majoria de propietaris tenia un sol habitatge (53,9%). Avui, aquesta proporció ha caigut al 48,3%, mentre que els que posseeixen dos o més immobles ja superen el 51%.
Aquest canvi es produeix malgrat que el parc d'habitatge ha crescut en uns dos milions d'unitats en aquest període. No obstant això, aquest augment no s'ha traduït en més accés, sinó en més concentració: el creixement ha beneficiat sobretot els qui ja eren propietaris.
Creix la bretxa entre els qui tenen i els qui no
La polarització és una altra de les claus de l'informe. Les llars sense cap habitatge han augmentat un 63%, mentre que les que posseeixen diverses han crescut un 54%. En canvi, el perfil tradicional del propietari amb un sol habitatge —històricament dominant a Espanya— es redueix un 22%.
El fenomen és encara més visible en els grans tenidors. Els propietaris amb entre sis i deu immobles han augmentat més d'un 50%, mentre que aquells amb més de deu habitatges han multiplicat la seva cartera per quatre, passant de 138.000 a més de 626.000 immobles.
Un model residencial en transformació
L'informe apunta a una tendència clara: el grup intermedi perd pes, mentre creixen els extrems. Cada cop hi ha més llars que no tenen accés a la propietat i, al mateix temps, més actors que concentren habitatge com a actiu.
Des de Consumo adverteixen de les conseqüències a mitjà termini. Si aquesta dinàmica continua, l'habitatge pot deixar de ser un instrument d'estabilitat i ascens social per convertir-se en un factor de desigualtat estructural. El model espanyol, tradicionalment basat en la propietat com a via de seguretat econòmica, entra així en una fase de transformació profunda.