El preu habitatge Espanya continua dibuixant un mapa profundament desigual. Segons una anàlisi del portal immobiliari pisos.com amb dades del primer trimestre de 2026, el mercat residencial mostra una pol·larització extremaentre municipis, amb diferències que evidencien dues realitats econòmiques completament diferents dins del país.
A la part alta del rànquing, Baleares domina amb claredat. Formentera encapçala la classificació amb 10.027 euros per metre quadrat, cosa que situa el preu mitjà d'un habitatge al voltant dels 902.000 euros. La segueixen Santa Eulària des Riu, a Eivissa, i Andratx, a Mallorca, consolidant l'arxipèlag com l'epicentre de l'encariment immobiliari a Espanya.
Balears i l'arc mediterrani lideren els preus
El pes de les Balears és aclaparador: dotze dels vint municipis més cars del país es concentren en aquestes illes. A ells s'hi sumen enclavaments com Zarautz, a Guipúscoa, el municipi més car de la península, o zones d'alta demanda com Marbella i Benahavís, a Màlaga.
També apareixen en el rànquing localitats com Sitges (Barcelona) o Adeje (Tenerife), reflectint un patró clar: costa, turisme i demanda internacional seguixen sent els principals motors de l'encariment.
Segons Ferran Font, director d'estudis de pisos.com, la situació respon a una combinació de factors estructurals: escassetat de sòl, regulació restrictiva i una demanda internacional sostinguda, cosa que deixa poc marge perquè els preus corregeixin a la baixa.
L'interior, l'altra cara del mercat
En l'extrem oposat, el mapa canvia radicalment. Els municipis més assequibles es concentren en l'Espanya interior, on el preu mitjà de molts habitatges no supera els 50.000 euros.
El cas més representatiu és Albalate de l'Arquebisbe (Terol), amb a penes 275 €/m², seguit per localitats com Pedro Muñoz, Tamarite de la Llitera o Mota del Corb, totes per sota dels 450 €/m².
Aquesta escletxa reflecteix una realitat cada cop més marcada: mentre algunes zones concentren inversió i demanda, altres pateixen despoblació, menor activitat econòmica i escassa pressió immobiliària.
Una desigualtat creixent en l'accés a l'habitatge
La diferència entre territoris és cada vegada més difícil d'ignorar. “Que un habitatge a Formentera equivalgui al preu de més de trenta en un municipi de l'interior planteja una qüestió clau: si l'accés a l'habitatge segueix sent un dret universal o s'està convertint en un privilegi geogràfic”, apunta Font.
El fenomen no només té implicacions econòmiques, sinó també socials, en reforçar la desigualtat territorial a Espanya.
Pujades també a l'Espanya menys tensionada
Un dels elements més cridaners de l'informe és que l'augment de preus no es limita a les zones tensionades. Alguns municipis de l'interior han registrat pujades interanuals superiors al 30%.
Entre ells destaquen Sóller i Andratx (Mallorca), però també localitats com Oñati (Guipúscoa), Villena (Alacant) o Las Pedroñeras (Conca), cosa que indica que la pressió immobiliària comença a estendre's més enllà dels focus tradicionals.
Un mercat cada vegada més fragmentat
L'anàlisi confirma que el mercat immobiliari espanyol ja no pot entendre's com un bloc homogeni. Existeixen dues dinàmiques paral·leles: una Espanya on els preus es disparen impulsats per la inversió i el turisme, i una altra on l'habitatge continua sent accessible, però amb menys oportunitats econòmiques.
En eixe context, el preu habitatge Espanya esdevé un dels indicadors més clars de la fractura territorial i social que travessa el país.