El dissidente cubà José Daniel Ferrer sosté que l'estratègia aplicada pels Estats Units per apartar del poder Nicolás Maduro a Veneçuela no només és "replicable" a Cuba, sinó que podria dur-se a terme fins i tot "més ràpid", i està convençut que "sobraran" les Delcy Rodríguez disposades a substituir l'actual règim castrista.
En una conversa amb Europa Press, el dirigent de la Unió Patriòtica de Cuba (UNPACU) denuncia "la situació d'opressió i misèria extrema que viu el poble cubà" i, de forma particular, la dels presos polítics. Ell mateix va ser empresonat durant la Primavera Negra del 2003 i va tornar a presó el 2021 després de les protestes de l'11 de juliol, abans de ser alliberat l'octubre del 2025 i enviat a l'exili als Estats Units.
"No veiem altra opció que treure el règim per la força. O se'n van ells per salvar la pell i la fortuna, el que han robat al poble de Cuba, o que els treguin", afirma, subratllant que no és una postura individual, sinó compartida per "més del 80% de la població de Cuba, tant dins com fora del país".
En aquesta línia, considera que el model seguit per Washington a Veneçuela, on Maduro va ser arrestat el 3 de gener en una operació militar i va ser reemplaçat per qui era aleshores la seva vicepresidenta, Delcy Rodríguez, amb l'aval de l'Administració de Donald Trump, és "replicable" a l'illa i fins i tot allà podria executar-se "més ràpid".
Militars cansats i fractures internes en el règim
Segons Ferrer, a Veneçuela els comandaments castrenses tenien interessos econòmics que protegir, mentre que a Cuba, llevat d'alguns alts oficials com generals i certs coronels, "tots desitgen que Cuba canviï i no faran el més mínim per defensar el règim". Al seu parer, els militars "estan tan desitjosos com els seus familiars perquè el règim acabi i Cuba pugui sortir de la situació d'opressió i misèria extrema en què el règim l'ha sotmès".
Després de 67 anys de castrisme, l'opositor parla de "massa hastío, massa cansament, massa esgotament, massa desil·lusió, fins i tot entre membres del Partit Comunista", i recalca que gràcies a les xarxes socials des de fa anys "veuen que els han enganyat miserablement".
"El règim crida a resistir, a viure enmig de privacions, enmig de dificultats, de mancances, mentre ells viuen com a milionaris a costa del sacrifici, del suor, de la misèria del poble", denuncia Ferrer.
Per això, està segur que, arribat el moment, els Estats Units no tindran dificultat per trobar una figura que assumeixi el comandament del país. Assegura que el sistema no és tan compacte com aparenta, ja que "aquesta cohesió es veu fonamentada en el terror, en la por, en la desconfiança".
En aquestes gairebé set dècades, recorda, han estat apartats alts càrrecs com l'exvicepresident Carlos Lage o l'exministre d'Exteriors Felipe Pérez Roque perquè en un moment donat "deixaren de ser fidels".
"En sobren els Delcy Rodríguez" i paper de l'exili
"Si això ha ocorregut en temps més còmodes" per al castrisme, raona, ara que es troben "sota pressió, sota una situació d'imminent col·lapse és obvi que en sobren els Delcy Rodríguez tant a nivell de figures polítiques com de comandaments militars", sosté el líder d'UNPACU.
Al mateix temps, Ferrer opina que l'absència a Cuba d'una oposició tan estructurada com la veneçolana acaba jugant al seu favor. "La desavantatge acaba sent el nostre avantatge", resumeix.
En la seva opinió, als Estats Units hi ha un exili "poderós, políticament i econòmicament parlant" i "bastant en sintonia" amb la dissidència interna. "Les estructures que no tenim dins de la illa, sí que les tenim a l'exterior", explica, destacant que a Cuba hi ha una "oposició latent, creixent, moltes vegades silenciada, clandestina".
L'exili i els opositors, afegeix, estan cada cop "millor estructurats" i compten amb un "aliat" clau: el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio. Ferrer emfatitza que és "fill de cubà, té el tema de Cuba com una cosa prioritària, com una cosa personal per a ell" i considera que això suposa un suport rellevant.
Contactes amb els Estats Units i pronòstic de caiguda
En aquest context, admet que tant ell com altres opositors a l'exili, com Rosa María Payá o Orlando Martínez, així com referents dins de la illa, entre ells la líder de les Dames de Blanc Berta Soler i el seu marit Ángel Moya, un dels 75 dissidents condemnats durant la Primavera Negra, mantenen interlocució amb Rubio i amb el Departament d'Estat.
"Els contactes són constants i fluids", assegura, si bé reconeix que "obviament" no se'ls revelen tots els detalls ni "com ni quan" es produirà la caiguda del règim. Amb tot, es mostra persuadit que "al règim no el salva ni Mao Zedong, ni Stalin, ni Lenin, ni Marx, que reneixin".
"El règim està sentenciat, ho desitja, ho vol la immensa majoria dels cubans i els Estats Units estan decidits a posar-hi fi", afirma Ferrer, que confia que "això va a ocórrer en qualsevol moment en els pròxims mesos". "Difícilment arriben a desembre", pronostica.
Crítiques a la UE i paper d'Europa i Amèrica Llatina
Per altra banda, llança una dura crítica a la posició actual de la UE, que jutja "tèbia" i favorable al règim, i la vincula a l'actitud "còmplice" del Govern espanyol. Al seu entendre, tant Espanya com les institucions europees encara estan a temps de recolzar el poble cubà, sobretot si pretenen salvaguardar els seus interessos econòmics a l'illa.
"Una Cuba lliure i democràtica que només sent gratitud cap als Estats Units, és obvi que no tindrà el més mínim desig o no tindrà gaire desig de tenir de socis comercials aquells que van ser còmplices de la tirania", augura.
Ferrer sosté "la tesi que si la UE, el Canadà i Amèrica Llatina haguessin estat més solidaris amb el poble de Cuba", el castrisme s'hauria vist obligat a "fer passos concrets" i el país no estaria "enmig d'una situació de tanta opressió, de tanta repressió, de tant d'abús i de tants crims".
"Com que això no ha succeït, com que Europa ha estat tèbia, s'ha mantingut distant, aliena, la major part del temps, com Amèrica Llatina en la seva majoria també ho ha fet" considera que s'ha arribat a l'escenari actual, en què una intervenció militar apareix, segons ell, com l'opció més probable.