Els ministres de Defensa de l'OTAN es donen cita aquest dijous a Brussel·les per preparar la pròxima cimera de l'Aliança, prevista per als dies 7 i 8 de juliol a la capital turca, Ankara, en un context en què els socis europeus analitzen com compensar el buit que deixarà els Estats Units quan procedeixi a reajustar les capacitats militars que té assignades al continent europeu.
Washington ha comunicat als seus aliats que planeja destinar a altres zones del planeta, entre elles l'Indo-Pacífic, una part rellevant dels mitjans militars que manté actualment desplegats a Europa i al Canadà, reduint així el seu pes en el "Model de Forces de l'OTAN", l'instrument que fixa els efectius i recursos disponibles en cas d'atac o conflicte.
El subsecretari de Defensa nord-americà, Elbridge Colby, ja va avançar en l'anterior reunió de ministres de Defensa celebrada al febrer el concepte d'una "OTAN 3.0", és a dir, una Aliança que deixi enrere la dependència europea dels Estats Units i aposti per un "repartiment de la càrrega" que permeti al bloc euroatlàntic assumir la responsabilitat de la seva pròpia defensa convencional.
Davant aquest escenari, els aliats europeus han començat a coordinar-se per substituir progressivament les forces nord-americanes, un procés en què participaran Espanya, Alemanya, Països Baixos i "bastants països" més, segons han indicat diverses fonts a Europa Press, que insisteixen que aquesta reassignació no s'ha de confondre amb el replegament de 5.000 militars nord-americans d'Alemanya anunciat per Donald Trump com a represàlia a unes declaracions crítiques de Friedrich Merz sobre la guerra de l'Iran.
L'ajust de Washington, subratllen aquestes fonts, serà gradual i se centrarà en recursos i capacitats operatives de les forces convencionals, sense afectar el component nuclear que els Estats Units manté en territori europeu, que continuarà sota el paraigua nuclear de Washington.
RUTTE: "ELS ESTATS UNITS CONTINUEN COMPROMESOS AMB L'OTAN"
El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha defensat els plans de reassignació de tropes dels Estats Units en considerar que és "un senyal d'èxit" de l'evolució de l'organització i ha remarcat que, lluny de suposar "un problema", resulta positiu que els aliats europeus "comparteixin de forma més equitativa la responsabilitat" de la seguretat del continent.
"És completament lògic que els europeus assumeixin una major part de la càrrega. És una cosa peculiar que seguim necessitant tanta ajuda d'un altre país, a vuit hores de vol d'aquí, amb 350 milions de persones, per defensar-nos contra 140 milions", ha assenyalat, suggerint que una Europa amb 600 milions d'habitants no hauria de tenir dificultats per fer front a un eventual atac de Rússia.
L'ex primer ministre neerlandès ha precisat que els aliats europeus i el Canadà estan "disposats, preparats i capacitats per fer més" i que, sobre aquesta base, "els Estats Units han ajustat els seus compromisos amb el model de Forces aliat" perquè "d'això versa precisament l'OTAN 3.0".
"No es tracta d'on són actualment les forces i els mitjans, sinó de qui faria què si s'activessin els nostres plans de defensa. Històricament, això depenia en excés dels Estats Units. Ara, Washington ha ajustat les seves contribucions compromeses i altres aliats han assumit un major protagonisme. I això és just", ha continuat en la seva argumentació.
Rutte ha reiterat que "els Estats Units han deixat clar que estan compromesos amb l'OTAN", posant com a exemple que mantindran el seu paraigua nuclear malgrat el reajustament de les capacitats convencionals vinculades a l'Aliança. Preguntat per l'abast concret d'aquests canvis, ha evitat oferir dades numèriques al·legant que l'OTAN no ha de "fer més savis els seus enemics" sobre els seus plans militars.
PREPARACIÓ DE LA CIMERA D'ANKARA
En aquest context, els 32 ministres de Defensa de l'OTAN utilitzaran la reunió d'aquest dijous per avançar en la preparació de la cimera de líders d'Ankara, revisant els objectius de capacitats de cada Estat membre i el grau de compliment dels compromisos assumits el passat estiu a La Haia per elevar la despesa en defensa fins al 5% del PIB el 2035.
La jornada arrencarà amb una reunió del Grup de Planificació Nuclear de l'OTAN, a la qual seguirà una sessió del Consell de l'Atlàntic Nord centrada en els preparatius de la cita a Turquia. A més, se celebrarà una reunió del Grup de Contacte de Defensa d'Ucraïna, copresidit per Alemanya i Regne Unit, amb l'objectiu d'estudiar noves vies per reforçar l'ajuda militar i política a Kíev.
Aquesta coalició, que reuneix gairebé 60 països de diferents regions, es va comprometre al febrer a mobilitzar 30.000 milions d'euros per a Ucraïna abans que acabi l'any i, a mitjans d'abril, ja n'havia reunit 21.000 milions d'euros, a l'espera de l'evolució de les contribucions més recents.
DIMISSIÓ DEL MINISTRE BRITÀNIC
La cita de Brussel·les arriba també pocs dies després de la dimissió de l'exministre de Defensa britànic John Healey arran d'una disputa sobre la despesa militar, enmig de crítiques al seu propi Executiu per no destinar els recursos necessaris a la defensa del Regne Unit.
Després de conèixer-se la seva sortida, Rutte va reconèixer que l'augment de la despesa militar pactat pels aliats "no és fàcil" perquè "al final sempre s'han de fer concessions amb altres despeses que també són importants".
Altres responsables europeus, com el ministre de Defensa italià, Guido Crosetto, van expressar el seu suport a Healey, afirmant que estava "d'acord amb gairebé tot" pel que havia abandonat el càrrec i admetent que ell mateix havia arribat a pensar que el seu Govern no estava assumint prou l'esforç pressupostari en defensa.
La renúncia de Healey i el suport públic de Crosetto posen de manifest que els ministres de l'Aliança, inclosos els dels països amb més pes, afronten fortes pressions per complir amb l'objectiu d'elevar la despesa en defensa fins al 5% del PIB, dels quals un 3,5% es destinarà a inversió estrictament militar i l'1,5% restant a partides vinculades amb la Defensa.
Fonts aliades apunten que existeix un debat obert sobre la dificultat d'incrementar la despesa, encara que reconeixen que això no es traduirà necessàriament en una major flexibilitat per als Estats membres, tenint en compte la posició de l'OTAN en l'actual escenari geopolític, marcat per la invasió russa d'Ucraïna i la guerra a l'Orient Pròxim, entre altres focus de tensió.