Milers de manifestants, entre ells un gran nombre d'estudiants, han tornat a concentrar-se aquest diumenge a la ciutat de Kraljevo, al centre de Sèrbia, per protestar contra el Govern del president Aleksandar Vucic. Les mobilitzacions continuen malgrat que dissabte el mandatari va comunicar que abandonarà la prefectura de l'Estat "en unes poques setmanes".
A la cèntrica Plaça del Lluitador Serbi de Kraljevo, situada a uns 160 quilòmetres al sud de Belgrad, es van poder veure nombroses pancartes, entre elles una amb el missatge "Els estudiants estan guanyant!", que s'ha convertit en un dels lemes més repetits durant les protestes d'aquest diumenge.
El moviment estudiantil manté un pols amb l'Executiu serbi des del novembre del 2024, quan el despreniment d'una marquesina a l'estació ferroviària de Novi Sad va causar la mort de 16 persones. A partir de llavors, el descontentament amb la gestió del Govern es va traslladar als carrers amb manifestacions massives.
Davant la pressió social i la indignació per la resposta oficial al sinistre, les protestes van derivar a l'abril de l'any passat en la renúncia de l'aleshores primer ministre, Milos Vucevic, antic alcalde de Novi Sad. Des de fa aproximadament un any, el moviment, al qual s'han sumat ciutadans de diferents regions del país, reclama també la convocatòria d'eleccions anticipades.
La jornada d'aquest diumenge ha tingut a més una dimensió simbòlica, en coincidir amb la commemoració del Vidovdan o Dia de Sant Vito. En aquesta data es recorda la batalla lliurada el 1389 al Camp de Kosovo o dels Merles, avui en territori de Kosovo, en què un exèrcit cristià encapçalat per serbis va ser derrotat per les forces otomanes. Aquest episodi, clau en l'expansió turca pels Balcans medievals, és considerat a Sèrbia una fita fundacional de la seva identitat nacional.
Durant la concentració a Kraljevo, diversos serbis procedents de Kosovo van prendre la paraula per denunciar que la corrupció i la falta d'eficàcia que atribueixen al Govern de Belgrad agreugen encara més les seves dificultats quotidianes. La província, de majoria albanesa i anteriorment sota sobirania sèrbia, va quedar sota control de l'OTAN després de la guerra del 1999, passant des de llavors a ser administrada per l'ONU i la pròpia Aliança Atlàntica.