El director general de la Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha actualitzat aquest dimarts el balanç del brot d'ebola declarat la setmana passada al nord-est de la República Democràtica del Congo (RDC), elevant a més de 500 els casos sospitosos i a 130 les morts sospitoses, i incloent almenys un mort a Uganda, cosa que el va portar a declarar diumenge una “emergència pública” d'abast internacional.
Davant la 79a Assemblea Mundial de la Salut, Tedros ha detallat que “fins ara s'han confirmat 30 casos a la província congolesa d'Ituri”, als quals s'afegeixen dos més confirmats per Uganda a la seva capital, Kampala, ambdós amb origen a la RDC, a més d'un ciutadà nord-americà que ja ha estat traslladat a Alemanya.
“Aquestes xifres canviaran a mesura que s'ampliïn les operacions sobre el terreny, cosa que inclou el reforç de la vigilància, el rastreig de contactes i les proves de laboratori”, ha subratllat, abans d'avisar que “s'han notificat casos en zones urbanes, com Kampala i la ciutat de Goma”, cosa que incrementa el risc d'expansió del virus per les dificultats addicionals per a la seva contenció.
El màxim responsable de l'OMS ha incidit també que “s'han registrat morts entre treballadors sanitaris, cosa que apunta a una transmissió associada amb les tasques sanitàries”, i ha recordat que “hi ha un moviment significatiu de població a la zona” d'Ituri, escenari de “gran inseguretat” pel recrudesciment del conflicte des de finals de 2025.
Tedros ha precisat que “més de 100.000 persones s'han vist novament desplaçades” per la violència a la regió i ha recalcat que “ja se sap què significa el desplaçament durant els brots d'ebola”, advertint del risc afegit derivat que “no hi hagi vacunes o tractament” enfront de la variant responsable d'aquest brot, la Bundibugyo.
En aquesta línia, ha defensat que “davant l'absència d'una vacuna, existeixen moltes altres mesures que els països poden adoptar per aturar la propagació d'aquest virus i salvar vides”, citant entre elles “la comunicació de riscos i la participació comunitària”.
Així mateix, ha expressat: “Agraeixo al Govern d'Uganda que hagi posposat les celebracions del Dia dels Màrtirs, que poden congregar fins a dos milions de persones, a causa del risc que representa l'epidèmia”, i ha admès que la seva decisió de declarar l'alerta internacional diumenge sense convocar prèviament el comitè d'emergència no té precedents.
“No és una cosa que fes a la lleugera”, ha recalcat, remarcant que “està profundament preocupat per la magnitud i la velocitat de l'epidèmia”. “Celebrarem avui un Comitè d'Emergència per a l'emissió de recomanacions temporals”, ha afegit, abans d'anunciar l'alliberament de 3,4 milions de dòlars (prop de 2,9 milions d'euros) per a la resposta al brot, amb la qual cosa el total mobilitzat ascendeix a 3,9 milions (uns 3,4 milions d'euros).
Dilluns, l'agència de salut pública de la Unió Africana (UA), els Centres per al Control i Prevenció de Malalties d'Àfrica (CDC d'Àfrica), va elevar a més de 100 les morts vinculades a l'epidèmia d'ebola causada pel cep Bundibugyo a la RD del Congo i Uganda, i va declarar el brot com una Emergència de Salut Pública d'Interès Continental (ESPC).
La taxa mitjana de letalitat del virus de l'ebola se situa al voltant del 50%, amb un inici de símptomes generalment brusc, caracteritzat per febre, cansament, malestar general, dolors musculars i cefalea i mal de coll, als quals poden seguir vòmits, diarrea, dolor abdominal, erupcions cutànies i signes de deteriorament de la funció renal i hepàtica.
La RD del Congo, que el desembre del 2025 va donar per conclòs l'anterior brot d'ebola al país, a la regió de Kasai, és considerat l'Estat amb més experiència mundial en la gestió d'aquesta malaltia, després d'haver afrontat més d'una dotzena de brots des que el virus va ser identificat el 1976 en un doble episodi epidèmic, un dels focus del qual es va localitzar a la localitat congolesa de Yambuku, a la vora del riu Ebola, que va donar nom a la patologia.