El canvi culmina el calendari progressiu iniciat el 2013 i deixa una taula definitiva sota la normativa actual: 65 anys per a carreres llargues de cotització i 67 anys per a aquells que no arribin al llindar exigit per la Seguretat Social.
L'edat de jubilació a Espanya quedarà fixada el 2027 en 67 anys per a aquells que no hagin cotitzat almenys 38 anys i sis mesos. En canvi, aquells que sí que assoleixin aquest període de cotització podran jubilar-se als 65 anys de forma ordinària.
El canvi culmina el calendari progressiu iniciat el 2013 i deixa una taula definitiva sota la normativa actual: 65 anys per a carreres llargues de cotització i 67 anys per a aquells que no arribin al llindar exigit per la Seguretat Social.
L'edat de jubilació a Espanya canvia definitivament el 2027
L'edat de jubilació a Espanya entra el 2027 en una nova fase. A partir d'aquest any, l'edat ordinària quedarà establerta en 67 anys per als treballadors que no hagin cotitzat almenys 38 anys i sis mesos. Qui sí acumuli aquest període de cotització podrà continuar jubilant-se als 65 anys.
La Seguretat Social recull aquesta escala dins del calendari gradual que va començar el 2013 i que ha anat elevant tant l'edat legal de retir com els anys cotitzats necessaris per accedir a la jubilació ordinària als 65 anys. El 2026, per exemple, poden jubilar-se als 65 els qui hagin cotitzat 38 anys i tres mesos o més; els qui no arribin a aquesta xifra han d'esperar fins als 66 anys i 10 mesos. A partir del 2027, el llindar puja a 38 anys i sis mesos i l'edat alternativa passa a 67 anys.
La dada és clau per a milions de treballadors perquè marca quan podran retirar-se sense aplicar coeficients reductors per anticipar la jubilació. No significa, per si sola, que tots vagin a cobrar la pensió màxima, sinó que podran accedir a la jubilació ordinària sense penalització per edat.
La taula de jubilació per anys cotitzats
La taula oficial de jubilació per anys cotitzats estableix dos escenaris per a cada exercici: un per a aquells que assoleixen el període mínim exigit per retirar-se als 65 anys i un altre per a aquells que no arriben a aquest llindar.
La diferència entre 2026 i 2027 és petita sobre el paper, però molt rellevant en la pràctica. El 2026, qui no assoleixi els 38 anys i tres mesos cotitzats ha d'esperar fins als 66 anys i 10 mesos. Des del 2027, si no arriba a 38 anys i sis mesos, l'edat ordinària serà ja de 67 anys.
| Any | Període cotitzat | Edat ordinària de jubilació |
|---|---|---|
| 2024 | 38 anys o més | 65 anys |
| 2024 | Menys de 38 anys | 66 anys i 6 mesos |
| 2025 | 38 anys i 3 mesos o més | 65 anys |
| 2025 | Menys de 38 anys i 3 mesos | 66 anys i 8 mesos |
| 2026 | 38 anys i 3 mesos o més | 65 anys |
| 2026 | Menys de 38 anys i 3 mesos | 66 anys i 10 mesos |
| A partir de 2027 | 38 anys i 6 mesos o més | 65 anys |
| A partir de 2027 | Menys de 38 anys i 6 mesos | 67 anys |
Què passa si vols jubilar-te als 65 anys el 2027
Per jubilar-se als 65 anys el 2027 caldrà haver cotitzat almenys 38 anys i sis mesos.
Aquesta és la condició central. Si el treballador assoleix aquesta xifra, podrà accedir a la jubilació ordinària als 65 anys. Si no l'assoleix, haurà d'esperar fins als 67 anys per jubilar-se de forma ordinària.
Aquest sistema no elimina la jubilació anticipada, però sí diferencia clarament entre retirar-se a l'edat ordinària i fer-ho abans d'hora. La jubilació anticipada pot implicar reduccions en la pensió, mentre que esperar a l'edat ordinària evita aquests descomptes per avançament.
Cobrar el 100% de la pensió no depèn només de l'edat
Aquest punt és important: complir l'edat ordinària no significa automàticament cobrar la pensió màxima del sistema.
Per cobrar el 100% de la base reguladora calen dues condicions diferents. La primera és assolir l'edat ordinària que correspongui per no patir penalització per jubilació anticipada. La segona és tenir prou anys cotitzats per generar el 100% de la base reguladora.
La Seguretat Social estableix que amb 15 anys cotitzats es té dret al 50% de la base reguladora. A partir d'aquí, el percentatge augmenta progressivament segons els mesos addicionals cotitzats fins a assolir el 100%.
Per tant, una persona pot jubilar-se a l'edat ordinària i no cobrar el 100% de la seva base reguladora si no té una carrera de cotització suficient. I també pot tenir molts anys cotitzats, però patir penalització si decideix jubilar-se abans de l'edat que li correspon.
El mínim per tenir pensió no són 38 anys i mig
Una altra confusió habitual és interpretar la taula com si marqués el mínim per tenir dret a pensió. No és així.
El període mínim de cotització per accedir a la jubilació ordinària és molt menor: en termes generals, s'exigeixen 15 anys cotitzats, sempre que almenys dos estiguin compresos dins dels 15 anys anteriors al moment de causar el dret.
Els 38 anys i sis mesos del 2027 no són el mínim per cobrar pensió. Són el llindar que permet jubilar-se als 65 anys en lloc de fer-ho als 67.
Qui són els més afectats pel canvi del 2027
El canvi afecta especialment els treballadors que s'aproximen a la jubilació amb carreres de cotització intermèdies.
Qui hagin cotitzat 38 anys i sis mesos o més conservaran l'opció de retirar-se als 65 anys. En canvi, els qui es quedin per sota d'aquest llindar hauran d'esperar fins als 67 si volen accedir a la jubilació ordinària sense avançaments.
La mesura impacta sobretot en aquells que han tingut interrupcions laborals, períodes d'atur, ocupacions temporals, llacunes de cotització o carreres professionals iniciades més tard.
Com saber quan et pots jubilar
El primer pas és comprovar els anys cotitzats a l'informe de vida laboral. Aquest document permet saber quants anys, mesos i dies consten oficialment a la Seguretat Social.
Després, cal creuar aquesta dada amb l'any previst de jubilació. Si la jubilació es produeix el 2027 o després, la referència serà clara: 65 anys amb 38 anys i sis mesos o més cotitzats; 67 anys si s'ha cotitzat menys.
També convé revisar la situació personal amb antelació, especialment si s'han tingut llacunes de cotització, períodes en diferents règims, treball a l'estranger o possibles bonificacions per determinades professions.
La diferència entre edat ordinària, jubilació anticipada i pensió màxima
L'edat ordinària és l'edat a la qual una persona es pot jubilar sense que se li apliquin descomptes per avançar el retir.
La jubilació anticipada permet retirar-se abans, però sol implicar coeficients reductors que rebaixen la pensió en funció dels mesos d'avançament i dels anys cotitzats.
La pensió màxima, en canvi, és una altra qüestió: depèn de les bases de cotització, dels anys cotitzats i dels límits màxims fixats cada any per la normativa.
Per això, parlar de “cobrar el 100%” s'ha de fer amb precisió. El que garanteix arribar a l'edat ordinària és no patir penalització per anticipació. L'import final dependrà de la base reguladora i del total de cotització acumulada.
2027 deixa dues edats clares: 65 o 67 anys
La reforma de l'edat de jubilació culmina el 2027 amb un esquema més simple que el dels anys anteriors. A partir de llavors, la jubilació ordinària quedarà en 65 anys per a qui hagin cotitzat 38 anys i sis mesos o més, i en 67 anys per a qui no assoleixin aquest període.
El canvi tanca un calendari de transició que durant anys ha anat elevant de forma gradual l'edat de jubilació per a aquells que no acumulaven carreres llargues de cotització.
La clau per als treballadors és revisar com més aviat millor la seva vida laboral i calcular en quin tram queden. En 2027, uns mesos de cotització poden marcar la diferència entre retirar-se als 65 o haver d'esperar fins als 67.