Estats Units torna a mirar de front una de les seves constants més fosques: la violència política contra els seus presidents. L'intent d'atemptat registrat aquesta passada nit a Washington contra Donald Trump eleva a tres els atacs patits per l'actual mandatari en tot just dos anys, una seqüència sense precedents recents i que reactiva el debat sobre la seguretat presidencial en un país marcat pels magnicidis.
L'últim episodi es va produir durant el sopar anual de l'Associació de Corresponsals de la Casa Blanca, celebrat a l'hotel Washington Hilton. Un home armat va irrompre a la zona de seguretat i va ser reduït pel Servei Secret abans d'assolir el saló principal on es trobava Trump. El sospitós, identificat com Cole Allen, de 31 anys i natural de Califòrnia, va ser detingut. El president va resultar il·lès.
Tres atacs en una mateixa etapa política
L'atemptat frustrat de Washington no és un cas aïllat. Trump ja havia sobreviscut a altres dos episodis greus des del 2024.
El primer va tenir lloc el 13 de juliol de 2024, en un míting electoral a Butler (Pennsilvània). Mentre pronunciava un discurs de campanya, un tirador va obrir foc contra l'escenari. Trump va patir una ferida a l'orella dreta causada pel roçament d'una bala. En l'atac va morir un assistent i un altre va resultar ferit. L'autor, Thomas Matthew Crooks, de 20 anys, va ser abatut per les forces de seguretat.
Dos mesos després, el 15 de setembre de 2024, es va produir un nou intent al club de golf de Trump a West Palm Beach (Florida). Agents del Servei Secret van detectar un home armat amb un rifle ocult entre la vegetació propera al recorregut. El sospitós, Ryan Routh, de 58 anys, va fugir del lloc i va ser arrestat posteriorment.
A aquests episodis s'hi va sumar un incident addicional el 12 d'octubre d'aquell mateix any, quan Vem Miller, de 49 anys, va ser detingut armat en un control de seguretat abans d'un acte polític a Coachella, Califòrnia. Tot i que va ser alliberat sota fiança i va negar intencions homicides, el cas va augmentar la preocupació al voltant de la seguretat de l'aleshores candidat republicà.
Una constant històrica als Estats Units
La violència contra els líders polítics no és nova en la història nord-americana. Quatre presidents en exercici han estat assassinats des de la fundació del país.
El primer fou Abraham Lincoln, abatut el 1865 al Teatre Ford de Washington per l'actor confederat John Wilkes Booth. El seguí James A. Garfield, tirotejat en una estació ferroviària el 1881. El 1901 fou assassinat William McKinley durant un acte públic a Buffalo, i el 1963 caigué John F. Kennedy, assassinat a Dallas durant una desfilada en cotxe descapotable.
L'estadística és contundent: un de cada nou presidents dels Estats Units ha mort víctima d'un atac.
Intents fallits i supervivents
A més dels assassinats consumats, diversos mandataris han sobreviscut a atemptats. Theodore Roosevelt va rebre un tret el 1912 durant un discurs a Milwaukee i va continuar parlant després de l'impacte. Ronald Reagan va ser greument ferit el 1981 en sortir d'un hotel a Washington.
També Harry Truman, Gerald Ford i Bill Clinton afrontaren atacs o intents frustrats durant els seus mandats.
Armes, polarització i exposició pública
Experts en seguretat assenyalen tres factors estructurals que expliquen aquesta singularitat nord-americana: l'enorme circulació d'armes de foc, la creixent polarització política i l'extrema exposició pública dels seus dirigents.
Estats Units combina una vida política altament mediatitzada amb una legislació armamentística molt més permissiva que la d'altres democràcies occidentals, cosa que multiplica els riscos.
Trump i una presidència sota amenaça
Els tres atacs soferts per Trump en dos anys converteixen la seva etapa política en una de les més sensibles de l'era moderna en matèria de seguretat presidencial. L'últim incident, en ple cor institucional de Washington, torna a plantejar preguntes incòmodes sobre el clima polític del país.
Més enllà de l'impacte immediat, la successió d'atemptats evidencia que la violència política continua sent una amenaça real en la primera democràcia del món.