Junts i ERC han registrat les seves propostes de conclusions per a la comissió del Congrés que ha analitzat els atemptats gihadistes d'agost de 2017 a Catalunya, en les quals insten que es reconeguin "negligències" de l'Estat en la prevenció dels atacs. PSOE, PP i Vox s'oposen a aquest plantejament, segons es recull en els textos presentats pels diferents grups.
Aquests documents, als quals ha tingut accés Europa Press, hauran de votar-se primer al si de la comissió i, si se superés aquest tràmit, elevar-se posteriorment al Ple del Congrés. Encara que inicialment es preveia que el dictamen se sotmetés a votació en comissió la setmana vinent, la reunió encara no ha estat formalment convocada.
Junts sosté que "una part de la responsabilitat" dels atemptats deriva d'"una negligència o temeritat dels serveis secrets" per haver ocultat els vincles del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb Abdelbaki Es-Satty, l'imam de Ripoll (Girona) assenyalat com a cervell dels atacs.
Acusacions de Junts sobre el CNI i l'imam de Ripoll
Segons la formació independentista, aquests llaços es van ocultar "per una decisió política", en un context marcat per la proximitat del referèndum de l'1 d'octubre, prioritzant els "interessos polítics i partidistes" de l'Executiu del PP "per davant d'unes víctimes innocents que tenien dret a saber tota la veritat del que acabava de succeir".
Junts assumeix la versió de l'excomissari José Manuel Villarejo, qui va afirmar que al CNI "se li va anar de les mans" la seva relació amb l'imam de Ripoll. En el seu escrit apunta a la cúpula del Ministeri de l'Interior que dirigia Jorge Fernández Díaz i a l'aleshores vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, així com a l'actual Govern de coalició, en considerar que no s'ha desclassificat tota la documentació disponible.
El grup independentista arriba a posar en dubte que l'imam de Ripoll fallecís en l'explosió de la casa d'Alcanar (Tarragona) i afirma que la causa judicial no va aclarir tots els "interrogants essencials" sobre "l'origen, la preparació i les possibles responsabilitats dels fets". Per això reclama a la Fiscalia que promogui noves diligències judicials.
Sumar, en el seu propi text, també planteja que la Fiscalia General de l'Estat valori l'obertura de diligències preprocesals d'investigació "com a mecanisme excepcional de satisfacció del dret a la veritat". A més, defensa la necessitat d'"impulsar l'elaboració d'un relat públic, oficial, institucional i rigorós" sobre els atemptats "com a condició per al tancament emocional col·lectiu, la dignificació de les víctimes i la prevenció de narratives conspiratives".
ERC parla de "fallada institucional greu" i demana responsabilitats
ERC, per la seva banda, sosté que l'Estat "va fallar en la prevenció" i al·ludeix a una "possible negligència en la gestió de la informació" que CNI i Mossos tenien sobre Es Satty, encara que sense arribar tan lluny com Junts. "Sense afirmar que els serveis de l'Estat coneguessin prèviament la preparació concreta dels atemptats, la comissió considera que existeixen indicis per apreciar una actuació presumptament negligent", recull la seva proposta.
Per a Esquerra, "la falta de transmissió d'informació als Mossos d'Esquadra abans dels fets constitueix un element central de possible negligència institucional i evidencia una fallada en els estàndards de coordinació, lleialtat institucional i prevenció que han de regir l'actuació dels poders públics davant amenaces terroristes". Aquesta "fallada institucional greu", afegeix, obliga a depurar responsabilitats polítiques i a impulsar canvis de fons per impedir que es repeteixi una situació similar.
Junts, ERC i Sumar coincideixen a reclamar la desclassificació íntegra de la documentació relativa als atemptats, una mesura que ni el PSOE ni el PP inclouen en les seves conclusions.
Coordinació antiterrorista i posició del PSOE
En línies generals, tots els grups que han presentat textos finals insisteixen en la necessitat de reforçar la coordinació entre les Forces i Cossos de Seguretat i els serveis d'intel·ligència en matèria antiterrorista, així com l'intercanvi de dades. El PSOE subratlla, no obstant això, que en els últims anys ja s'han produït avenços en aquest terreny que s'han de consolidar.
Els socialistes posen en valor la "responsabilitat" i "eficàcia" amb què van actuar els Mossos i advoquen perquè la relació entre els diferents cossos policials i el CNI "se segueixi sustentant sota el principi de lleialtat mútua". També plantegen "formalitzar els canals internacionals d'alerta sobre persones o entorns de risc" i reforçar la coordinació entre Institucions Penitenciàries i Forces de Seguretat per detectar processos de radicalització a la presó.
Sumar subratlla que el nivell de coordinació actual entre les forces de seguretat és molt superior al de 2017, "cosa que evidencia que les millores eren possibles i necessàries", i reclama seguir aprofundint en aquestes reformes.
Atenció a les víctimes i definició legal
En el bloc dedicat a les víctimes, el PSOE reconeix que la coexistència de diferents fonts d'informació (judicials, sanitàries i policials) ha provocat "dificultats pràctiques" per identificar de forma completa totes les persones afectades. Per això proposa "millorar els sistemes de coordinació i registre" i revisar la Llei de Víctimes del Terrorisme per incorporar una "definició més àmplia, inclusiva i material de víctima del terrorisme, ampliant-ne el reconeixement, assistència i protecció".
PP i Vox rebutgen parlar de negligència de l'Estat
El PP admet que la radicalització dels terroristes i la preparació de l'atemptat frustrat a Alcanar, "com passa en molts casos en què s'actua amb cèl·lules petites i aïllades, va ser inadvertida per totes les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat amb competències en matèria de crim organitzat i terrorisme", inclosos el CNI i el CITCO. No obstant això, remarca que "en cap cas es pot pretendre que va ser un acte de negligència".
Els populars volen deixar clar que l'imam de Ripoll "no era confident ni col·laborador" del CNI, la Policia o la Guàrdia Civil i que el CNI "no va tenir la més mínima responsabilitat" en els atemptats, de la mateixa manera que "la van tenir els Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia o la Guàrdia Civil".
El partit també denuncia "l'ús partidista de la informació" per part del llavors president català Carles Puigdemont, qui va negar que els Mossos haguessin rebut l'alerta emesa el maig de 2017 per la CIA sobre un possible atemptat a les Rambles, malgrat que posteriorment es va acreditar que aquesta advertència sí s'havia traslladat.
A més, el PP recorda que, malgrat estar activat el nivell 4 d'alerta antiterrorista i que la Policia havia proposat per Nadal de 2017 la instal·lació d'obstacles en zones molt concorregudes, aquesta mesura no es va adoptar a Barcelona.
Vox, en una línia similar a la del PP, destaca que la comissió es va posar en marxa a iniciativa de Junts i ERC i conclou que els seus treballs no han aportat elements nous ni han permès provar "cap de les greus sospites que van justificar el seu impuls".
"Per contra, els seus treballs han servit per confirmar la solidesa de les investigacions policials i judicials desenvolupades al seu moment i per evidenciar la falta de fonament de moltes de les acusacions que durant anys s'han abocat des de determinats àmbits polítics", assenyala el document registrat per Vox.