El Ple del Senat ha rebutjat aquest dimecres una moció presentada per Vox que instava el Govern a iniciar el procés d'il·legalització d'EH Bildu, en entendre que la seva actuació política "vulnera els principis democràtics, drets humans i dona suport al terrorisme de forma greu i reiterada". Malgrat comptar amb majoria absoluta, el Partit Popular ha optat per abstenir-se en la votació.
Vox ha quedat aïllat a la Cambra Alta en recolzar en solitari aquesta iniciativa no legislativa. Cap altre grup parlamentari ha donat suport a la proposta, mentre que els senadors populars han preferit no posicionar-se ni a favor ni en contra.
La moció incloïa també la petició de promoure reformes legals per assegurar el compliment íntegre de les condemnes per delictes de terrorisme, endurir la prohibició dels actes d'enaltiment d'ETA i avançar en la investigació dels crims de l'organització que segueixen sense resoldre.
Segons defensava el partit liderat per Santiago Abascal, la Llei Orgànica de Partits Polítics permet sol·licitar la il·legalització d'aquelles formacions que recolzin o justifiquin la violència terrorista, i recalcava que tant el Senat com el Congrés estan facultats per instar aquest procediment davant el Tribunal Suprem.
A més, Vox reclamava a l'Executiu canvis normatius per impedir la flexibilització del règim penitenciari aplicat a condemnats per terrorisme, entre ells la modificació de l'article 100 del Reglament Penitenciari, i mostrava el seu suport a les polítiques orientades a salvaguardar la memòria de les víctimes.
En la exposició de motius, la formació sostenia que EH Bildu "no pot dissociar-se de la trajectòria d'ETA" i destacava la presència en les seves llistes electorals de persones condemnades per delictes vinculats a la banda, citant expressament el coordinador general de la coalició, Arnaldo Otegi.
Vox argumentava igualment que el suport parlamentari d'EH Bildu al Govern ha implicat "concessions polítiques" que, segons el seu parer, "afecten la unitat nacional i els drets de les víctimes del terrorisme".
Rebuig de la resta de grups
El PP ha justificat la seva postura al·legant que la il·legalització d'EH Bildu "no és factible amb el marc constitucional i la Llei de Partits vigents", i ha alertat que la iniciativa "generaria falses esperances" entre les víctimes del terrorisme.
En aquesta línia, els populars han sostingut que "s'han usat totes les mesures legals possibles per evitar el blanquejament del terrorisme" i han demanat a Vox que "no busquin el titular".
El Partido Socialista Obrero Español ha insistit que la moció "va en contra de la legislació vigent" i de la doctrina del Tribunal Supremo, advertint que plantejar propostes d'aquest tipus "sense justificació deteriora la confiança en les institucions".
Els socialistes han acusat a més a Vox d'utilitzar el "comodí d'ETA" com a eina de confrontació política.
Des d'EH Bildu han denunciat que el text incorpora "imputacions greus de delicte" i forma part d'una estratègia de criminalització de la coalició, alhora que han retret a Vox recórrer a ETA amb "finalitats partidistes".
La formació abertzale ha reivindicat els avenços aconseguits en els últims anys en la normalització de la convivència a Euskadi i ha reiterat el seu compromís amb "la pau, la democràcia i la convivència".
En termes similars s'han expressat el Partit Nacionalista Basc, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Catalunya i el Bloque Nacionalista Galego, que han rebutjat la moció per entendre que "no té encaix jurídic" i que suposa "un intent d'il·legalitzar formacions polítiques per motius ideològics".
Aquestes formacions han defensat el pluralisme polític i el respecte a la representació sorgida de les urnes. "Avui és EH Bildu, demà pot ser qualsevol força política nacionalista", han advertit des del BNG.
Vox carrega contra l'abstenció del PP
Després de concloure el Ple, el diputat de Vox José Alcaraz ha criticat davant els mitjans l'""actitud covarda" del PP, recordant que la seva majoria absoluta al Senat hauria permès aprovar la moció.
"Des de Vox sentim que el PP segueixi condemnat a aquest segrest de la banda terrorista ETA perquè els seus acords de Rajoy amb Zapatero el segueixen llastant", ha afirmat.
Alcaraz ha avançat que, malgrat el revés parlamentari, el seu grup continuarà impulsant iniciatives amb l'objectiu d'il·legalitzar EH Bildu.
COM POT SER IL·LEGALITZAT UN PARTIT POLÍTIC
La base legal es troba a la Llei Orgànica 6/2002 de Partits Polítics, especialment en el seu article 9, que estableix que un partit pot ser declarat il·legal quan la seva activitat no respecta els principis democràtics ni els drets fonamentals de manera reiterada i greu.
Quan podria il·legalitzar-se un partit polític?
- Promou, justifica o legitima la violència com a instrument d'acció política.
- Dona suport o empara organitzacions terroristes.
- Atempta contra el sistema democràtic.
- Vulnera drets fonamentals de manera sistemàtica.
- Actua com a successor d'una formació prèviament il·legalitzada.
Qui pot iniciar el procés?
El procediment només pot activar-se mitjançant una demanda davant del Tribunal Suprem, presentada per:
- El Govern.
- El Ministeri Fiscal.
El Congrés o el Senat poden instar el Govern a iniciar el procediment, però la decisió final correspon exclusivament al poder judicial.
El cas més rellevant a Espanya va ser la il·legalització de Batasuna el 2003. El Tribunal Suprem va considerar acreditada una relació estructural amb ETA