El Ministeri de l'Interior ha enviat per escrit una declaració al Comitè de Representants Permanents (COREPER) de la Unió Europea a Brussel·les en la qual manifesta el seu rebuig al Reglament de retorn encara pendent d'aprovació, un text que preveu la posada en marxa de centres d'internament en països tercers.
"Espanya manté la seva enorme preocupació sobre els centres de retorn", recull la declaració del Ministeri de l'Interior a la qual ha tingut accés Europa Press. Fonts del departament insisteixen que mantenen la seva "frontal oposició" a dita proposta.
En el document, Interior adverteix que la iniciativa "provoca inseguretat jurídica i ofereix limitades garanties", i recalca que "fins i tot les famílies amb nens podran ser traslladades als centres de retorn amb països amb els quals no tenen cap vincle".
"El conjunt dels Estats membres estem assumint una gran responsabilitat i un risc inacceptable; existeix un risc alt de litigiositat per possible vulneració del principi de no devolució recollit a la Carta Europea de Drets Fonamentals, així com al Conveni Europeu de Drets Humans", ha sostingut Interior en el seu escrit.
Espanya començarà a aplicar aquest divendres el nou Pacte Europeu sobre Migració i Asil (PEMA) i, segons Interior, ho farà "amb un enfocament garantista i respectuós" amb els drets de les persones migrants i dels sol·licitants de protecció internacional, tal com ha traslladat la delegació espanyola que assisteix a la Conferència Ministerial organitzada a Nicòsia per la presidència xipriota de la UE amb motiu de l'entrada en vigor del pacte.
En aquest marc, el departament que encapçala Fernando Grande-Marlaska ha reiterat la negativa del Govern a la creació de centres de retorn en tercers països i ha descartat recórrer a ells en la política migratòria espanyola per les "serioses dubtes" que susciten la seva "legalitat i proporcionalitat".
Amb la implementació del PEMA, el Ministeri de l'Interior deixarà de reconèixer i renovar les autoritzacions de residència temporal per raons humanitàries lligades a la protecció internacional, com les que en els últims anys s'han concedit a ciutadans veneçolans.
Privació de llibertat i dubtes operatius
En la declaració remesa al COREPER —principal òrgan preparatori del Consell de la Unió Europea—, Interior també qüestiona des del punt de vista operatiu el funcionament dels centres d'internament en països tercers. "Si no existeix un vincle familiar, social o econòmic, Espanya es pregunta quin incentiu tindrà la persona traslladada per no intentar de regressar a la Unió quan les seves perspectives de vida en un país tercer desconegut són escasses", planteja el document.
Com a exemple, el Ministeri apunta que l'internament deixa de ser una mesura d'últim recurs i s'amplia el temps màxim de privació de llibertat fins a 24 mesos, "amb pròrrogues potencialment indefinides", i fins i tot es contempla la possibilitat de "detencions en cadena en diferents Estats membre sense cap límit temporal".
"Cal preguntar-se si a la Unió es permetrà que es privi de llibertat persones en una situació administrativa irregular per períodes superiors als que s'apliquen a criminals condemnats per delictes greus", ha assenyalat Interior, alertant de les implicacions que tindria aquesta regulació per als drets fonamentals.