Al voltant d'un terç de la població espanyola considera que, en àmbits com el feminisme, la presència i acceptació de població d'origen estranger o els drets i visibilitat del col·lectiu LGTBI s'ha anat massa lluny. Aquesta és una de les conclusions de l'informe H/Orizontes, elaborat a partir de 2.000 entrevistes realitzades entre l'11 i el 13 de març a residents majors d'edat a Espanya.
L'estudi dibuixa una societat dividida al voltant d'aquests debats, sense grans consensos majoritaris en cap dels tres àmbits analitzats. Segons els autors, els resultats apunten a una reacció en qüestions en què Espanya havia estat tradicionalment en posicions d'avantguarda i mostren també senyals de canvi en les actituds cap a la immigració.
Al costat d'aquesta divisió, l'informe incorpora una altra idea de fons: una majoria percep que el debat públic presta massa atenció a qüestions identitàries, enfront dels problemes econòmics, encara que al mateix temps una part àmplia de la població aprecia un clima més hostil cap a determinades minories.
Una societat dividida sobre els avenços socials
En el cas del feminisme, l'estudi assenyala que un 31,2% considera que s'ha anat massa lluny, enfront d'un 28,4% que creu que s'està en un punt adequat i un 33,9% que sosté que encara queda molt per avançar.
En drets i visibilitat del col·lectiu LGTBI, un 26,3% considera que s'ha anat massa lluny, un 34,3% creu que s'està en un punt adequat i un 30,8% opina que encara hi ha marge d'avanç.
En relació amb la presència i acceptació de població d'origen estranger, un 30,9% creu que s'ha anat massa lluny, un 26% considera que s'està en un punt adequat i un 36,1% pensa que encara queda camí per recórrer.
Quins perfils detecta l'estudi
L'informe identifica perfils relativament definits entre els qui consideren que s'ha anat massa lluny en aquests àmbits. Entre ells destaquen els homes, especialment els més joves; persones en situacions econòmiques més vulnerables i els qui simpatitzen amb partits de dretes, particularment Vox.
Sobre aquests últims, l'estudi assenyala que és en aquest espai on amb més claredat es consolida la idea que determinats avenços socials han superat un “punt d'equilibri”, una percepció que, segons el propi informe, ajuda a explicar part del seu creixement i el seu discurs enfront de canvis culturals.
En sentit contrari, l'estudi situa les dones —especialment de generacions intermèdies—, persones amb més estabilitat econòmica i aquelles que se situen pròximes a partits d'esquerres, especialment Sumar, entre aquelles que tendeixen a considerar que encara queda camí per recórrer o que s'està en un punt adequat.
Aquest contrast apareix com un dels elements centrals de l'informe, que vincula posicions sobre aquests debats amb variables generacionals, econòmiques i polítiques.
La crítica a l'agenda pública
Més enllà de les posicions sobre feminisme, immigració o drets LGTBI, l'estudi incorpora una altra dada destacada: un 72,3% considera que es parla massa de temes d'identitat i poc de problemes econòmics reals.
Aquesta dada, segons els autors, reflectiria un desajust entre el focus del debat públic i les preocupacions quotidianes de la ciutadania.
Al mateix temps, un 68% considera que el clima social s'ha tornat més hostil cap a determinades minories.
L'informe posa el focus precisament en aquesta coexistència de percepcions: una majoria creu que hi ha excés de debat identitari, mentre una proporció també àmplia aprecia major hostilitat cap a minories.
Per als autors, aquesta combinació reflecteix tensions, ambivalències i contradiccions en la manera com aquests assumptes es viuen socialment.
En aquest sentit, l'estudi planteja que l'eix identitari apareix no només com un espai de divisió, sinó també com un àmbit on es concentren debats sobre diversitat, convivència i canvis socials que encara no troben un equilibri compartit.