Les relacions entre el PNB i el PSOE travessen un dels seus moments de major fricció dels últims mesos. El detonant immediat ha estat la polèmica per un meme difós pels socialistes bascos sobre Aitor Esteban i el malestar generat després de l'abstenció del PNB en el decret de pròrroga de lloguers, però el xoc remet també a discrepàncies que venien d'enrere.
La crisi s'ha visualitzat en un encreuament públic poc habitual entre dos socis amb una llarga tradició d'entesa, fins al punt de provocar gestos polítics d'esglaçament i moviments per rebaixar la tensió.
Més enllà de l'episodi concret, el conflicte ha reobert preguntes sobre l'estat de la relació entre ambdues formacions en un moment especialment sensible tant a Madrid com a Euskadi.
El detonant: el meme de la piscina
L'episodi que ha precipitat la crisi ha estat una publicació del PSE-EE amb una imatge generada amb intel·ligència artificial d'Aitor Esteban llançant-se a una piscina, en referència a declaracions del dirigent jeltzale sobre que hi havia “aigua a la piscina” per avançar en un nou estatus polític.
La imatge va provocar una reacció immediata del PNB, que la va qualificar d'"indecent", en una expressió utilitzada públicament per la formació, i va elevar de forma abrupta la tensió entre socis.
El malestar va arribar fins al punt d'afectar contactes polítics previstos i obligar a moviments per intentar reconduir la situació.
Però el xoc no s'explica només per aquesta polèmica. L'abstenció del PNB en la votació del decret sobre pròrroga de lloguers havia afegit ja tensió en la relació.
Des del partit basc es va defensar aquesta posició per raons lligades a la seguretat jurídica i al seu desacord amb l'enfocament de la mesura, marcant distàncies respecte al Govern en una votació políticament sensible. Aquest moviment va ser llegit com un altre símptoma d'entelament i va acabar sumant-se a una crisi que va acabar esclatant públicament.
Tensions que venien d'abans
El conflicte actual té a més un rerefons previ. Entre els assumptes que venien generant friccions apareixen diferències al voltant del nou estatus basc i desacords en qüestions relacionades amb l'eusquera.
Són qüestions que eren presents abans de l'episodi de xarxes socials i que ajuden a explicar per què una polèmica aparentment puntual ha escalat amb tanta rapidesa.
Un altre element que apareix en la lectura del conflicte és el context polític a Euskadi, amb la competència del PNB amb EH Bildu i l'enduriment de posicions en alguns debats. Aquest escenari afegeix pressió a la relació entre jeltzales i socialistes i complica els equilibris propis d'una aliança de govern.