Sueldazo ONCE avui: resultat del diumenge 5 de juliol i número premiat

A Espanya, els sortejos periòdics amb premis tipus “sou mensual” o “sueldazo” que adopten forma de loteria d'àmbit estatal estan, en la pràctica, reservats a dos operadors: la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) i l'ONCE. Aquesta reserva s'estableix a la Llei 13/2011, de regulació del joc, que exigeix a més un títol habilitant (llicència o autorització) per explotar qualsevol joc estatal. Per a productes concrets com el “Joc Actiu de l'ONCE” o la seva loteria instantània, existeixen reglaments específics aprovats i publicats al BOE. Una organització diferent de SELAE o ONCE no pot, per tant, llançar legalment un “Sueldazo” estatal anàleg, encara que sí podria ser operador d'altres jocs si compleix estrictament les exigències de la Llei 13/2011 i el seu desenvolupament reglamentari.

1. Marc legal bàsic dels jocs d'atzar estatals

La norma de referència és la Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc. El seu preàmbul explica que regula l'explotació de jocs d'àmbit estatal, en especial els realitzats per mitjans electrònics, amb finalitats com: protecció de l'ordre públic, lluita contra el frau, prevenció de conductes addictives, protecció de menors i salvaguarda dels drets dels participants.

La Llei estableix que l'explotació de jocs d'àmbit estatal només pot realitzar-se amb el corresponent títol habilitant (article 9 i Títol III): llicències i autoritzacions, amb una oferta “dimensionada” i sota control públic. Sobre aquesta base s'aprova el Reial Decret 1614/2011, de 14 de novembre, que desenvolupa la Llei 13/2011 en tot allò relatiu a llicències, autoritzacions i registres de joc.

2. Reserva de l'activitat de loteries i posició singular de l'ONCE

La Llei 13/2011 manté una reserva específica per a les loteries d'àmbit estatal. En el seu preàmbul es justifica aquesta reserva pel gran volum de joc i el risc d'utilització de bitllets i bitllets al portador en el blanqueig de capitals, concloent que: “es fa plenament necessari mantenir la reserva en exclusiva de l'activitat del joc de loteries d'àmbit estatal a favor de la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE)” (Llei 13/2011).

Aquesta reserva es concreta en la disposició addicional primera de la Llei, i es desenvolupa per a l'ONCE mitjançant un règim jurídic singular recollit, entre altres, en: la disposició addicional vintena de la Llei 46/1985 de PGE per a 1986, l'Acord General Govern–ONCE (període 2022‑2031), el Reial Decret 358/1991 de reordenació de l'ONCE i el Reial Decret 1336/2005 sobre loteria instantània, tal com recorda la Resolució de 4 d'abril de 2023 sobre el “Joc Actiu de l'ONCE” i la Resolució de 3 de maig de 2012 sobre “Loteria instantània de bitllets de l'ONCE”.

En conseqüència, només SELAE i l'ONCE poden explotar productes de loteria estatal que ofereixin premis en forma de rendes mensuals o sous vitalicis, com el “Sueldazo”, sempre sota aprovació prèvia dels seus reglaments específics i publicació al BOE.

3. Requisits generals per ser operador de joc estatal

Per a qualsevol altra organització que vulgui operar jocs d'atzar d'àmbit estatal (no reservats com a loteries), la Llei 13/2011 i el Reial Decret 1614/2011 estableixen, de forma resumida, aquests requisits generals:

a) Títol habilitant (llicències i autoritzacions).
El preàmbul del Reial Decret 1614/2011 subratlla que l'exercici de les activitats de joc està “sometido a la previa obtención del correspondiente título habilitante”, i que desenvolupa els articles 10, 11 i 12 de la Llei sobre llicències generals i singulars, així com el procediment per autoritzar activitats de joc sotmeses a reserva.

b) Requisits de l'operador.
El Reial Decret detalla les condicions que han de complir els interessats per obtenir llicències (capítol II, títol I): capacitat jurídica i econòmica, solvència, adequació tècnica de les plataformes de joc, compliment de les obligacions de prevenció de blanqueig de capitals i de protecció de menors, entre altres.

c) Garanties econòmiques i fons de joc.
El desenvolupament reglamentari explica que es fixen garanties vinculades a cada llicència i límits als dipòsits d'usuaris, regulant també el pagament de la participació, l'abonament de premis i la gestió de fons de joc (títol II del Reial Decret 1614/2011 i la Resolució de 13 d'octubre de 2014 sobre imports de garantia).

4. Control públic, registres i protecció de jugadors

La Llei 13/2011 crea el Registre General de Llicències, el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc i el Registre de Persones vinculades a operadors, desenvolupats pel Reial Decret 1614/2011 (títol III), per garantir transparència i control del sector.

En el cas de l'ONCE, a més, els seus reglaments de joc (com el del “Joc Actiu”, que inclou productes tipus Sueldazo) han de ser verificats pel Consell de Protectorat i publicats al BOE prèvia comprovació que s'ajusten al marc legal i als acords Govern–ONCE, com es detalla a la Resolució de 4 d'abril de 2023.

En síntesi: organitzar a Espanya un sorteig tipus “Sueldazo de l'ONCE” com a loteria estatal només és legal per a ONCE i SELAE, dins de la reserva d'activitat i amb reglament aprovat i publicat. Qualsevol altre operador només pot oferir altres tipus de jocs estatals si obté llicències i autoritzacions conforme a la Llei 13/2011 i al Reial Decret 1614/2011, compleix les exigents garanties econòmiques i tècniques, i se sotmet al complet sistema de control públic i protecció de jugadors previst en aquesta normativa.

L'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) és una corporació de dret públic de caràcter social, creada el 13 de desembre de 1938, que combina una forta missió social amb l'explotació regulada de jocs de loteria. Neix perquè les persones cegues puguin viure de la seva feina i no de la beneficència, i avui és el nucli del Grup Social ONCE, que integra també Fundació ONCE i ILUNION. El joc no és un fi en si mateix, sinó el principal mecanisme de finançament d'un ampli sistema de serveis i ocupació per a persones amb discapacitat.

Orígens i evolució històrica

Segons la informació institucional de la pròpia organització ONCE i del resum enciclopèdic, l'ONCE sorgeix el 1938 com a resposta organitzada de les persones cegues a l'Espanya de la postguerra. L'instrument central va ser el cupó, antecedent de l'actual Cupó Diari, que va permetre articular una xarxa de venedors cecs per tot el país i generar recursos per a serveis específics.

Amb el temps es conforma el Grup Social ONCE, que inclou a Fundació ONCE i al grup empresarial ILUNION. La Comunitat de Madrid destaca que el Grup Social ONCE “va néixer el 1938 com a Organització Nacional de Cecs” i que avui ofereix igualtat d'oportunitats i dóna feina a més de 75.000 persones, sent “el primer ocupador mundial de persones amb discapacitat” [Comunitat de Madrid].

Missió i funció social

La missió social s'explicita en els documents del propi grup: el seu propòsit és la millora de la qualitat de vida, l'autonomia personal i la plena inclusió social de les persones cegues i amb discapacitat visual greu, des dels principis d'igualtat d'oportunitats i no discriminació [serveis socials ONCE], [Grup Social ONCE].

Per a això ofereix una àmplia cartera de serveis socials especialitzats: educació, ocupació, rehabilitació, tecnologia adaptada, oci, cultura, esport i comunicació, atenent més de 71.000 persones afiliades [serveis socials ONCE]. Desenvolupa a més iniciatives com la Biblioteca Digital ONCE, amb desenes de milers d'obres accessibles, en línia amb el Tractat de Marrakech. Fundació ONCE, creada el 1988, se centra específicament en la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat [Fundació ONCE – propòsit].

En paral·lel, el Grup Social ONCE impulsa projectes de sensibilització i aliances públiques: per exemple, un conveni amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per a accions d'informació i sensibilització ambiental [BOE – conveni medi ambient] o programes amb Drets Socials per atendre persones migrants amb discapacitat visual greu, on el Govern subratlla la seva “labor exemplar” i el seu paper per fer d'Espanya un referent internacional en drets de la discapacitat [Moncloa].

Funció en l'àmbit del joc

L'ONCE està reconeguda a la Llei 5/2011 d'Economia Social com a “organització singular d'economia social” i l'Estat li atorga un conjunt d'autoritzacions públiques en matèria de joc. Les resolucions de la Secretaria d'Estat de Drets Socials sobre la “Loteria Instantània de bitllets de l'ONCE” recorden que és un dels dos operadors autoritzats per comercialitzar loteries d'àmbit estatal, emparat per la Llei 13/2011 de regulació del joc [BOE 2024], [BOE 2025], [BOE 2025-13637], [BOE 2024-15422], [BOE 2025-15730], [BOE 2025-21012], [BOE sorteig 11/11], [BOE Extra Nadal].

Els seus principals productes són el Cupó Diari, el Cuponazo, el Sueldazo de Cap de Setmana o les loteries instantànies. El diari Demócrata destaca com aquests productes financen ocupació i accessibilitat, subratllant el caràcter social del Sueldazo i el Cuponazo [Demócrata – Sueldazo i ocupació], [Demócrata – model de joc]. Una altra peça reflecteix l'aliança de Fundació ONCE amb el Banc Central Europeu perquè el futur euro digital sigui accessible a tota la població, finançada també gràcies a aquests ingressos de joc [Demócrata – euro digital].

En termes de funcionament, els productes de loteria es dissenyen com a joc “social, segur, responsable i solidari”. Una nota de l'ONCE a Màlaga subratlla que s'implementen controls per neutralitzar consums descontrolats i es prohibeix la venda a menors o a crèdit, seguint estàndards de l'Associació Mundial i Europea de Loteries [Ajuntament de Màlaga]. Les campanyes es recolzen en una extensa xarxa de més de 21.000 venedors i venedores i en el canal online [Oficina del Parlament Europeu a Espanya], [Màlaga], [juegosonce.es].

Model d'economia social i projecció pública

El Grup Social ONCE es defineix com un motor d'economia social, demostrant –a través d'ILUNION– que la integració laboral de persones amb discapacitat és compatible amb la rendibilitat econòmica i social [Grup Social ONCE]. Nova Economia Fòrum recull com el seu president destaca que el que fan ONCE, Fundació ONCE i ILUNION és “donar oportunitats a les persones amb discapacitat”, quelcom possible gràcies a la solidaritat quotidiana de la ciutadania espanyola i a la feina de prop de 20.000 venedors, “guàrdies de la il·lusió” [Nova Economia Fòrum].

A més, l'organització utilitza el propi cupó com a eina de projecció social i cultural, dedicant sortejos a efemèrides europees, com els 40 anys d'Espanya i Portugal a la UE [Oficina PE], o a figures culturals com el pintor Revello de Toro [Màlaga]. D'aquesta manera, la seva funció en l'àmbit del joc s'integra plenament en una estratègia d'impacte social ampli, més enllà de la pròpia discapacitat visual.

La tributació dels premis de loteries i sortejos a Espanya s'articula, sobretot, a través del gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes en l'IRPF, introduït per la Llei 16/2012 i regulat en la Llei 35/2006 de l'IRPF. Aquest gravamen es coordina amb l'Impost sobre la Renda de no Residents i amb l'Impost sobre Societats, i es desenvolupa reglamentàriament mitjançant ordres ministerials que aproven els models de retenció i declaració. A més, la Llei 13/2011 de regulació del joc estableix el marc general dels operadors (Loteries i Apostes de l'Estat, ONCE, etc.) i dels tributs específics sobre el joc. A continuació es detallen les principals normes vigents citables al BOE.

1. Normativa bàsica de l'IRPF sobre premis de loteria

1.1. Llei de l'IRPF i gravamen especial

La peça central és la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), la disposició addicional trigèsima tercera regula el “Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes”. Aquesta disposició va ser modificada de forma substancial per la Llei 16/2012, de 27 de desembre, que va introduir el gravamen especial i va configurar:

– Els premis subjectes: els de les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat, pels òrgans o entitats de les comunitats autònomes, per la Creu Roja Espanyola i per les modalitats de joc autoritzades a l'ONCE, així com premis anàlegs d'entitats sense ànim de lucre d'altres Estats de la UE/EEE.
– La subjectivitat mitjançant un gravamen especial diferent de la tarifa general de l'IRPF.
– L'exigència del gravamen de forma individual per cada dècim, fracció, cupó o aposta premiats.
– La subjectivitat a retenció o ingrés a compte, amb caràcter alliberatori quan es practica adequadament.

Tot això consta a la pròpia Llei 16/2012, que modifica aquesta disposició addicional trigèsima tercera de la Llei 35/2006 (el text consolidat de la Llei 35/2006 es consulta a part al BOE, encara que no ha estat retornat explícitament en aquesta cerca).

1.2. Quantia exempta i actualització per la Llei de Pressupostos 2018

La Llei 6/2018, de 3 de juliol, de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2018, va tornar a modificar l'apartat 2 d'aquesta disposició addicional trigèsima tercera, elevant la quantia exempta i fixant la regla actual de càlcul:

– Estan exempts del gravamen especial els premis el cui import íntegre sigui igual o inferior a 40.000 euros.
– Els premis superiors tributen només per la part que excedeixi de 40.000 euros.
– Si el dècim/cupó és d'import inferior a 0,50 euros, la quantia exempta es redueix proporcionalment.
– En premis compartits, la quantia exempta es prorrateja entre cotitulars.

Aquesta modificació es recull expressament a la pròpia Llei 6/2018 (apartat que modifica la disposició addicional trigèsima tercera de la Llei 35/2006).

2. Renda de no residents i Impost sobre Societats

La Llei 16/2012 també actua sobre altres impostos:

– En l'Impost sobre la Renda de no Residents, afegeix una disposició addicional cinquena al text refundit aprovat pel Reial Decret Legislatiu 5/2004. En ella s'estableix un gravamen especial anàleg per a premis obtinguts per no residents sense establiment permanent, subjectes igualment a retenció o ingrés a compte. L'Ordre HAP/70/2013 preveu la utilització del model 210 per demanar la devolució quan un conveni de doble imposició limiti la tributació efectiva.

– En l'Impost sobre Societats, la mateixa Llei 16/2012 modifica l'antic text refundit i sotmet a retenció del 20 % els premis de loteries i apostes subjectes i no exempts d'aquest gravamen especial, coordinant-lo amb la normativa actual de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats.

3. Reglaments i ordres ministerials de desenvolupament

Diverses disposicions del Ministeri d'Hisenda concreten les obligacions formals lligades a aquests premis:

– Ordre HAP/70/2013, de 30 de gener, que aprova el model 230 (retencions i pagaments a compte del gravamen especial sobre premis de determinades loteries i apostes per a IRPF, IRNR i IS) i el model 136 (autoliquidació del gravamen especial en IRPF/IRNR).
– Ordre HAP/2368/2013, de 13 de desembre, que aprova el model 270, resum anual de retencions i ingressos a compte del gravamen especial.
– Ordre HAC/763/2018, de 10 de juliol, que modifica, entre altres, el model 136 per adaptar-lo als canvis introduïts per la Llei 6/2018.

Al costat d'elles, el Reial Decret 439/2007 (Reglament de l'IRPF) i el Reial Decret 634/2015 (Reglament de l'Impost sobre Societats) desenvolupen, amb caràcter general, el règim de pagaments a compte i declaracions formals que també incideixen sobre aquests premis.

4. Marc general del joc i loteries

La Llei 13/2011, de 27 de maig, de regulació del joc, fixa el règim jurídic del sector i reserva l'explotació de les loteries d'àmbit estatal a la Societat Estatal Loteries i Apostes de l'Estat i a l'ONCE, sota estricte control públic. Tot i que el seu contingut és més regulatori que tributari, serveix de base per a la configuració de taxes i tributs específics sobre el joc i per a resolucions posteriors sobre productes concrets de l'ONCE (per exemple, la Resolució de 1 de febrer de 2024 o la més recent Resolució de 29 de gener de 2026 sobre loteria instantània de bitllets de l'ONCE).