Leire Díez ha demanat la nul·litat del procediment en què està sent investigada. La defensa de l'exmilitant socialista ha presentat un escrit en què qüestiona la legalitat de la seva detenció i de diverses actuacions posteriors, en considerar que s'haurien vulnerat drets fonamentals durant la intervenció policial.
L'escrit, avançat per RTVE i Vozpópuli, sol·licita que es declarin nul·les les actuacions processals, diligències i resolucions derivades de la confiscació dels seus dispositius electrònics i efectes personals. La tesi de la defensa és que no existia un risc de fuga ni una situació de flagrant delicte que justifiqués la detenció de Díez.
La petició arriba en un moment de màxima pressió judicial i política sobre l'anomenat cas Leire Díez, una causa que investiga presumptes maniobres vinculades a adjudicacions de la SEPI i contactes amb membres de la Guàrdia Civil i de l'àmbit judicial.
La defensa qüestiona la detenció
El primer eix de l'escrit se centra en la detenció de Leire Díez. La seva defensa sosté que la mesura no va ser legítima perquè, segons argumenta, no concorrien els requisits necessaris per privar-la de llibertat. En concret, afirma que no hi havia risc de fuga, que no existia flagrant delicte i que la decisió mancava d'una motivació suficient.
Aquesta línia busca atacar el mateix origen de l'actuació policial. Si el jutge considerés que la detenció no va respectar les garanties legals, la defensa podria intentar estendre aquesta nul·litat a diligències posteriors que depenguessin directament d'aquella intervenció.
El debat jurídic no és menor. En causes amb una forta dimensió política, la regularitat de les primeres actuacions pot convertir-se en un element decisiu per determinar quines proves són vàlides i quines poden quedar contaminades per una eventual vulneració de drets.
El mòbil, el punt més delicat
El punt més sensible de l'escrit està en la confiscació del telèfon mòbil i d'altres efectes personals. La defensa sosté que aquesta intervenció no va estar degudament motivada i que no es va explicar amb precisió la rellevància concreta d'aquests materials per a la investigació.
La importància del mòbil és evident. En una causa que investiga contactes, presumptes maniobres i intercanvis amb diferents actors institucionals, els dispositius electrònics poden contenir comunicacions, missatges, documents i dades que resultin rellevants per al procediment.
Precisament per això, la defensa intenta qüestionar la forma en què es va produir aquesta confiscació. El seu argument és que una diligència tan invasiva necessitava una justificació clara, concreta i suficientment autoritzada, i no una motivació genèrica.
Què pot passar si el jutge accepta la nul·litat
Si el jutge acceptés totalment o parcialment la tesi de la defensa, l'impacte podria anar més enllà de la detenció. La nul·litat podria afectar actuacions derivades dels dispositius intervinguts i diligències posteriors construïdes a partir d'aquest material.
Aquest és el fons de l'estratègia processal. No es tracta només de qüestionar una decisió puntual, sinó d'intentar limitar l'abast de la investigació si s'acredita que alguna actuació inicial va vulnerar drets fonamentals.
Ara s'han de pronunciar el jutjat i la Fiscalia. La qüestió que tenen sobre la taula és si l'actuació policial i judicial va respectar els límits legals o si, per contra, hi va haver una vulneració suficient per contaminar part de la causa.
Una causa sota pressió política
El cas Leire Díez s'ha convertit en un dels fronts judicials amb més càrrega política. La investigació se centra en suposades maniobres relacionades amb adjudicacions de la SEPI, contactes amb comandaments de la Guàrdia Civil i converses al voltant de causes que afecten el Govern.
La defensa intenta ara desplaçar el focus cap a les garanties del procediment. El seu missatge és que no n'hi ha prou amb investigar els fets, sinó que aquesta investigació ha de respectar escrupolosament els drets fonamentals de la persona investigada.
La petició de nul·litat obre així una nova fase en la causa. Leire Díez no només nega la legitimitat de la detenció, sinó que intenta posar en qüestió la base de diverses diligències posteriors. El jutge haurà de decidir si la investigació tira endavant amb normalitat o si alguna de les seves peces queda afectada pels defectes denunciats per la defensa.