Segon dia de l'incendi a la Costa Brava: cases afectades i 2.300 hectàrees

A Catalunya, els serveis d'emergència segueixen els protocols del Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya (INFOCAT) i de la normativa estatal i autonòmica d'incendis per estabilitzar grans focs forestals. Aquests protocols organitzen la cadena de comandament, la coordinació entre Bombers, Agents Rurals, Protecció Civil i altres cossos, i les tàctiques concretes sobre el terreny. L'estabilització s'entén, a partir dels propis parts oficials, com el moment en què s'aconsegueix tancar el perímetre operatiu del foc i frenar la seva propagació, especialment als flancs i el cap de l'incendi. Tot això s'emmarca en una estratègia recent d'adaptació al canvi climàtic que reforça procediments, recursos i mesures de seguretat.

Marc normatiu i organitzatiu (INFOCAT i normativa bàsica)

El protocol general està definit pel INFOCAT, aprovat per l'Acord GOV/141/2014 i desenvolupat en la seva documentació en castellà disponible a la Generalitat (pla INFOCAT i annexos) i a la memòria actualitzada (Memòria INFOCAT 2026). L'objectiu del pla és “establir el marc organitzatiu” per a una resposta coordinada i eficaç davant incendis de gran magnitud, obligant a més els municipis a disposar de plans locals alineats amb aquestes directrius.

Segons explica Protecció Civil a les presentacions del nou INFOCAT a responsables municipals de la Catalunya Central (nota de Berga), la revisió del pla s'ha fet per respondre a escenaris de risc extrem i simultaneïtat d'incendis cada cop més freqüents. El nou INFOCAT:

– Millora l'estructura dels grups operatius i el flux de presa de decisions.
– Amplia mesures de protecció de la població i el nombre de municipis obligats a tenir pla municipal.
– Adapta l'organització per incendis de ràpida evolució i afectació sobtada a la població.

A nivell estatal, el Ministeri per a la Transició Ecològica recull la normativa catalana i general d'incendis forestals al seu portal (normativa de Catalunya). Per a l'ús tàctic del foc en l'extinció, el personal es regeix pel Decret 312/2006 sobre gestió del foc tècnic, així com per les normes de seguretat estatals, com el Protocol OACEL i les “10 normes en el combat d'incendis forestals” compilades pel MITECO (normes i protocols de seguretat).

Activació d'INFOCAT i coordinació operativa

Quan el risc és molt alt o es declara un gran incendi, Protecció Civil activa l'INFOCAT en fase d'alerta o emergència, com es detalla en successives notes sobre activacions i desactivacions del pla (desactivació INFOCAT 2024; alerta per onada de calor 2025). La direcció política i de protecció civil es coordina amb el comandament operatiu de Bombers de la Generalitat, Agents Rurals i Mossos d’Esquadra.

En campanyes recents, la consellera d’Interior ha subratllat que es treballa “amb la màxima coordinació entre Bombers de la Generalitat, Agents Rurals, Protecció Civil i la resta de serveis implicats” per donar la millor resposta, especialment davant la simultaneïtat d'incendis (presentació campanya 2026). Dins de l'estratègia forestal, s'han identificat “eixos de confinament”, és a dir, zones pensades per limitar la propagació de grans incendis i facilitar la seva estabilització.

Quan el foc supera fronteres administratives, s'activen protocols de direcció i assistència recíproca entre comunitats autònomes, com s'ha vist en exercicis conjunts (“Ebre 2021”) descrits en materials del Ministeri (exercici de coordinació).

Tàctiques específiques per estabilitzar grans incendis

Operativament, l'estabilització es basa en una combinació d'anàlisi avançat del comportament del foc, desplegament massiu de mitjans i priorització dels punts crítics del perímetre. La Generalitat destaca el paper del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), que monitoritza diàriament paràmetres meteorològics i, quan hi ha incendi actiu, avalua la interacció foc-atmosfera mitjançant simulacions virtuals per preveure fenòmens extrems com pirocúmuls, segons s'explica en documents de campanya forestal d'Interior de 2025 (campanya forestal 2025).

Els parts oficials d'incendis recents permeten veure com s'apliquen aquests protocols a la pràctica. A l'incendi forestal de Batea (Terra Alta), Bombers van mobilitzar 149 efectius i 57 vehicles, incloent GRAF, EPAF i altres grups, i van treballar conjuntament amb mitjans d'Aragó per “tancar la cua de l’incendi” i així poder donar-lo per estabilitzat a les 08.00 hores (incendi de Batea). A l'incendi de la Figuera (Priorat), els Bombers van prioritzar el flanc dret per evitar que el vent l'obrís cap als nuclis de la Figuera i Cabacés, i van frenar la propagació del cap en camps i la carretera T‑730 abans de declarar-lo estabilitzat (incendi de la Figuera).

A nivell preventiu i de primera intervenció, es reforcen dispositius com els Grups Especials de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF), amb 10 bases i 95 persones operatives el 2026, dedicades tant a vigilància en episodis d'alt risc com a la primera intervenció ràpida per evitar que els focus es converteixin en grans incendis (campanya 2026). El Govern complementa això amb mesures estructurals de prevenció i restauració de danys (paquet de mesures urgents 2025) i campanyes de conscienciació com “FOC és FOC”, que insisteix en l'autoprotecció i les restriccions d'activitats de risc en períodes crítics (campanya FOC és FOC; campanya de la sega).

En conjunt, el sistema INFOCAT i els protocols associats busquen que, davant un gran incendi, els serveis d'emergència catalans disposin d'un comandament clar, eines d'anàlisi avançat, punts estratègics de confinament i una combinació de mitjans terrestres i aeris que permeti tancar el perímetre i estabilitzar el foc amb la màxima seguretat possible per a la població i els intervinents.

A Catalunya, la investigació dels incendis forestals es reparteix entre diversos cossos: els Agents Rurals s'encarreguen de la investigació tècnic‑administrativa (origen, causes, infraccions ambientals), mentre que els Mossos d’Esquadra assumeixen la investigació penal com a policia judicial quan el foc és constitutiu de delicte. Aquesta actuació s'integra en el sistema català de seguretat pública i protecció civil, on també intervenen Bombers de la Generalitat i, si escau, Guàrdia Civil i altres cossos de l'Estat. La direcció del procediment penal correspon sempre a jutges i fiscalia; Mossos actuen sota la seva dependència, coordinant-se amb els equips tècnics (Agents Rurals, bombers) per a l'obtenció de proves.

Marc competencial general de la Generalitat i dels Mossos

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 6/2006) reconeix a la Generalitat competències en seguretat pública i protecció civil. En el seu articulat s'estableix que la Generalitat pot crear i organitzar la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra i que aquesta exerceix, a tot el territori català, “totes les funcions pròpies d'un cos de policia”, inclosa la policia judicial i la investigació criminal, “en els termes establerts per les lleis”.

La Llei 10/1994, de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (Llei 10/1994) desenvolupa aquest mandat i subratlla que el cos ha d'actuar en funcions de policia judicial conforme a la Constitució i a la Llei Orgànica del Poder Judicial, i que l'auxili a jutges, tribunals i fiscals en la investigació dels delictes i el descobriment i detenció de delinqüents és una activitat essencial i permanent.

En el pla estatal, la Llei Orgànica 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat (LO 2/1986) defineix les funcions generals dels cossos policials, incloses la investigació del delicte i la col·laboració amb protecció civil. A més, atribueix a la Guàrdia Civil, amb caràcter general, funcions de vigilància i protecció de la riquesa forestal i del medi ambient, però admet la intervenció i col·laboració de les policies autonòmiques en funcions de policia judicial.

Papel específic dels Agents Rurals i la investigació tècnica de l'incendi

La Llei 17/2003, del Cos d'Agents Rurals (Llei 17/2003; text consolidat català Llei 17/2003) és clau per entendre qui investiga les causes dels incendis forestals:

En el seu article de funcions s'estableix que correspon al Cos d'Agents Rurals realitzar treballs de prevenció, vigilància, detecció i investigació d'incendis forestals. Una altra disposició precisa que aquest cos ha d’“investigar les infraccions” en les matèries de la seva competència, amb la finalitat d'esbrinar-ne el abast, causes i presumptes autors. La llei també indica que els Agents Rurals exerceixen funcions de policia administrativa especial i, en els termes previstos a la llei, funcions de policia judicial.

A més, la norma preveu una àrea específica d'especialització en “prevenció i investigació d'incendis forestals”, cosa que consolida el seu paper com a cos tècnic de referència en la determinació de l'origen del foc, models de propagació, incompliments de mesures preventives, etc.

Competències penals dels Mossos d’Esquadra en incendis forestals

Quan d'un incendi forestal se'n deriven indicis de delicte (per exemple, imprudència greu, dol, danys massius, risc per a persones), la competència per a la investigació penal correspon als cossos de policia judicial. A Catalunya, d'acord amb l'Estatut i la Llei 10/1994, això implica que:

• Els Mossos d’Esquadra assumeixen les diligències policials (assegurament de l'escena, identificació de sospitosos, presa de declaració, cadena de custòdia de les proves, informes policials).
• Actuen sota la direcció funcional de jutges i Ministeri Fiscal (article 126 CE i legislació processal).
• Integren en la causa penal els informes tècnics elaborats pels Agents Rurals i, si escau, pels Bombers de la Generalitat.

La Llei 4/2003, d'Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya (Llei 4/2003) configura un sistema únic de seguretat pública que integra policia, protecció civil, trànsit i altres àmbits, i atribueix al conseller competent el comandament superior dels Mossos i la coordinació amb les policies locals. En aquest marc, la investigació penal d'incendis forestals per part dels Mossos es concep com a part d'aquest sistema integrat.

Coordinació amb Bombers, protecció civil i Guàrdia Civil

En l'àmbit de les emergències, la Llei 4/1997, de Protecció Civil de Catalunya (Llei 4/1997) situa la Policia de la Generalitat dins del dispositiu de protecció civil, juntament amb Bombers i altres serveis. Per al risc específic d'incendis forestals, el Pla especial INFOCAT es recolza també en la Llei 5/2003, de mesures de prevenció d'incendis forestals (Llei 5/2003), que vincula els plans municipals i d'autoprotecció a l'estructura de protecció civil catalana.

En el pla estatal, la Directriu bàsica de planificació de protecció civil d'emergència per incendis forestals aprovada pel Reial Decret 893/2013 i el Pla Estatal de Protecció Civil per a Emergències per Incendis Forestals (Resolució de 31 d'octubre de 2014, amb correcció a BOE 23‑1‑2015) estableixen la coordinació entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes. Aquests textos contemplen:

• La participació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil) en la vigilància, control d'accessos, seguretat ciutadana i suport a la gestió de l'emergència.
• La integració, en estats d'emergència d'interès nacional, de les forces de seguretat “competents en el territori de la comunitat autònoma de què es tracti”, cosa que inclou els Mossos d’Esquadra a Catalunya.

Per tant, en un gran incendi forestal a Catalunya, la cadena funcional típica és: Bombers dirigeixen l'extinció sobre el terreny; Agents Rurals investiguen origen i causes des del punt de vista forestal i ambiental; Mossos d’Esquadra assumeixen la investigació delictiva i la remeten al jutge o fiscal; i Guàrdia Civil o altres cossos estatals col·laboren quan l'emergència adquireix dimensió supraautonòmica o així es disposa en el marc de protecció civil estatal.

Resum operatiu

En síntesi, els Mossos d’Esquadra no són el cos tècnic primari per determinar causes físiques dels incendis (paper que recau en els Agents Rurals), però sí són la policia competent a Catalunya per a la persecució penal dels delictes d'incendi forestal, actuant com a policia judicial. La seva intervenció s'articula en estreta coordinació amb Agents Rurals, Bombers i, quan procedeix, Guàrdia Civil i altres cossos, dins dels plans de protecció civil autonòmics i estatals.

A Catalunya, el règim bàsic que afecta l'ús de maquinària en períodes de risc extrem d'incendis deriva del Decret 64/1995, de 7 de març, de mesures de prevenció d’incendis forestals, modificat pel Decret 206/2005, i s'integra en el marc general de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya. En situacions de risc extrem (art. 18 del Decret 64/1995) es prohibeixen els aprofitaraments forestals i la circulació de persones i vehicles no vinculats a la zona, cosa que, en la pràctica, bloqueja l'ús ordinari de gran part de la maquinària forestal o agrícola en terrenys forestals i la seva franja de 500 m. Entre el 15 de març i el 15 d'octubre hi ha a més un règim estacional més estricte amb prohibicions addicionals i sistema d'autoritzacions prèvies. La normativa no menciona expressament el Pla Alfa, que és un instrument operatiu de l'administració, però els seus nivells es recolzen en aquest marc jurídic.

1. Marc legal principal

El règim de prevenció i usos en època de risc s'estructura al voltant de:

– LLEI 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya: fixa la competència de l'Administració per a la prevenció d’incendis forestals i preveu la declaració de zones d'alt risc d'incendi (art. 39 i 39 bis), així com l'obligació de plans de prevenció municipals (art. 40, citat per la Llei 5/2003).
– DECRET 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, que conté el nucli de prohibicions i autoritzacions per períodes i nivells de risc.
– DECRET 206/2005, de 27 de setembre, que modifica l'art. 17.2 del Decret 64/1995 reforçant les restriccions en zones i períodes d'alt risc.
– LLEI 5/2003, de 22 d’abril, centrada en urbanitzacions i edificacions en terrenys forestals, que completa les obligacions preventives (franges, plans d'autoprotecció, hidrants, etc.).

2. Règim general 15 de març–15 d'octubre

El Capítol 4 del Decret 64/1995 regula les “Normes d’aplicació durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre”:

– L'art. 15 (“Actuacions no permeses”) estableix que, en terrenys forestals, poblats o no d'arbrat, i en la franja de 500 m que els envolta, durant aquest període “resta prohibit”:
  • Encendre foc per a qualsevol activitat, inclosa la crema de restes d'aprofitaraments forestals, agrícoles o de jardineria.
  • Llançar objectes encesos o vessar restes que puguin iniciar un foc.
  • Llançar coets, focs artificials o altres artefactes amb foc.
  • Usar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que creuen terrenys forestals (afecta de ple a certa maquinària d'obres públiques per asfaltat, manteniment, etc.).

L'art. 16 regula un règim d'autoritzacions excepcionals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca per a algunes de les activitats de l'art. 15 (principalment cremes i ús de bufadors), tramitades a través dels ajuntaments i oficines comarcals; aquestes autoritzacions poden ser revocades in situ per agents rurals quan les condicions meteorològiques empitjoren.

3. Zones d'alt risc (15 de juny–15 de setembre)

L'art. 17 del Decret 64/1995, en la seva redacció donada pel Decret 206/2005, declara zones d'alt risc d'incendi forestal del 15 de juny al 15 de setembre en determinats municipis llistats a l'annex.

En aquest context:

– L'art. 17.2, després de la modificació del Decret 206/2005, disposa que, durant aquest període i en aquestes zones, “no es podran realitzar les activitats esmentades a l’article 15” i “no s’autoritzaran treballs forestals que generin restes vegetals”, excepte autorització expressa i excepcional del director general del Medi Natural.
– Això endureix de facto les condicions per a l'ús de maquinària forestal (motosserres, processadores, desbrossadores de gran format), ja que la majoria de treballs generen restes vegetals.

4. Períodes de risc extrem (mesures extraordinàries)

L'art. 18 del Decret 64/1995 preveu un esglaó addicional: les “mesures extraordinàries” quan les circumstàncies meteorològiques siguin de risc extrem (18.1). En aquests dies i zones, que el Departament d'Agricultura ha de comunicar públicament, s'estableix (art. 18.3):

– Prohibició de “encendre cap tipus de foc”, inclosos fogons de gas i barbacoes de qualsevol tipus.
– Prohibició de “realitzar qualsevol tipus d’aprofitament forestal”. Això implica, en la pràctica, la paralització de treballs forestals mecanitzats (collidores forestals, processadores, arrossegament mecanitzat, etc.) i de bona part de les tasques amb maquinària agrícola si impliquen aprofitament en terreny forestal o la seva franja.
– Prohibició de la circulació de persones i vehicles no vinculats a la zona, cosa que restringeix l'entrada de maquinària no estrictament necessària i vinculada a serveis essencials.
– Suspensió de totes les autoritzacions prèviament atorgades (18.4).

5. Règim sancionador

L'art. 19 del Decret 64/1995 estableix que les infraccions de les seves disposicions es sancionen conforme a la Llei 6/1988, forestal de Catalunya i a la legislació estatal d'incendis forestals vigent (es cita la Llei 81/1968). No es detallen en aquest text els imports, però es remet a aquests marcs sancionadors, on es contemplen infraccions lleus, greus i molt greus amb multes creixents i possibles responsabilitats addicionals si es causa un incendi.

En resum, durant el període estival (15 de març–15 d'octubre) i, especialment, en zones d'alt risc i episodis de risc extrem, l'ús de maquinària perillosa en terrenys forestals de Catalunya queda fortament restringit o directament prohibit, subjecte només a autoritzacions molt excepcionals i sempre revocables en funció de l'evolució del risc.