Carolina Marín i Teresa Perales han portat aquest diumenge davant el papa Lleó XIV una de les intervencions més emotives de la trobada ‘Teixir Xarxes’ al Movistar Arena de Madrid.
La campiona olímpica de bàdminton i la nedadora paralímpica han tancat el bloc de testimonis amb una defensa de l'esport com a escola de vida, no només com a fàbrica de medalles, rècords o èxits individuals.
Les dues esportistes han parlat davant del Pontífex d'esforç, fragilitat, respecte a l'adversari i capacitat de aixecar-se després de caure. El seu missatge ha connectat amb una idea central: l'esport no val únicament per la victòria, sinó pel que ensenya quan el cos falla, el resultat no arriba o la pressió amenaça amb convertir el joc en una obligació.
Carolina Marín defensa l'esport com a escola de vida
Carolina Marín ha situat la seva intervenció al voltant d'una idea clara: l'esport, quan es viu amb integritat, educa. No només entrena el cos; també forma el caràcter.
La campiona olímpica ha reivindicat l'alegria neta de jugar i competir enfront d'una cultura cada vegada més obsessionada amb el rendiment, els diners, la visibilitat i l'èxit immediat. El seu missatge ha funcionat com una crítica a la pressió que envolta l'esport professional, però també a una societat que moltes vegades mesura el valor de les persones pels seus resultats.
Marín ha defensat que competir no significa destruir el rival. L'adversari, ha plantejat, no és un enemic, sinó algú que obliga a créixer i a donar el millor de si mateix. En aquesta lectura, la competició deixa de ser una guerra i es converteix en una forma de millora compartida.
Teresa Perales posa el focus en la fragilitat i la resiliència
Teresa Perales ha portat el discurs al terreny de la resiliència. La nedadora paralímpica ha parlat d'aquells dies en què el cos no respon, les lesions pesen i el camí es torna més dur del previst.
El seu missatge ha estat un dels més humans de l'acte: caure no és fracassar definitivament, i acceptar la pròpia fragilitat no converteix ningú en feble. Al contrari, permet reconèixer que la victòria veritable moltes vegades no consisteix a semblar invencible, sinó a aprendre a aixecar-se amb l'ajuda dels altres.
En una intervenció davant Lleó XIV, Perales ha recordat que l'esport també ensenya a conviure amb els límits. No sempre es guanya, no sempre es pot, no sempre el cos acompanya. Però fins i tot aquí pot aparèixer una victòria diferent: la de seguir, recolzar-se i no convertir la vulnerabilitat en vergonya.
“Bon partit a la vida”, el tancament dirigit al Papa
Les dues esportistes han tancat la seva intervenció amb un gest directe a Lleó XIV: “Moltes gràcies, Santedat, i bon partit a la vida”.