Només el 37,6% dels espanyols dona suport a la regularització extraordinària d'immigrants, enfront d'un 33% que la rebutja i un 21,5% que manté una posició intermèdia. Així ho recull una enquesta elaborada per 40dB i publicada aquest dilluns per la Cadena SER i El País, que reflecteix una clara divisió en l'opinió pública.
El sondeig evidencia que no existeix una majoria clara ni a favor ni en contra de la mesura, en un context en què el debat sobre la immigració segueix polaritzat. La distribució de les respostes mostra una societat fragmentada, amb un percentatge rellevant d'indecisos o posicions matisades.
Aquest escenari contrasta amb experiències anteriors a Espanya, on ja s'han dut a terme processos similars de regularització. L'actual mesura no és la primera: durant el Govern de Felipe González es va regularitzar 174.011 persones en diferents processos entre 1986 i 1996; amb José María Aznar van ser 503.327 entre 2000 i 2001; i amb José Luis Rodríguez Zapatero, 576.506 el 2005.
Sense efecte crida en experiències anteriors
Diversos estudis coincideixen que la regularització del 2005 no va provocar un efecte crida. Una anàlisi publicada el 2025 a Journal of Labor Economics, en què va participar Esade, conclou que no es va produir un increment significatiu de la immigració després de la mesura, ja que els fluxos van seguir depenent principalment de factors econòmics.
En la mateixa línia, l'Observatori Social de la Fundació “la Caixa” va assenyalar el 2021 que el procés no es va traduir en un augment de l'arribada d'immigrants. Per a la seva anàlisi, va comparar països afectats per la regularització amb altres que no ho van estar i no va detectar diferències rellevants ni en els fluxos migratoris ni en el volum de població immigrant.
També el professor Joan Monràs, de l'IESE i la Universitat Pompeu Fabra, ha assenyalat que no es va observar un augment ni en el nombre total d'immigrants ni en el dels procedents dels mateixos països d'origen de qui es van beneficiar de la mesura.
Més ingressos sense augment rellevant de la despesa
Els estudis coincideixen igualment que la regularització d'immigrants va incrementar els ingressos públics sense generar un augment significatiu de la despesa. Segons Esade, cada immigrant regularitzat va aportar al voltant de 4.000 euros anuals en cotitzacions a la Seguretat Social, a més d'altres ingressos fiscals com l'IRPF.
L'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” xifra en 4.189 euros per persona regularitzada l'increment dels ingressos per impostos sobre la renda. En algunes províncies amb alta presència d'immigrants, la recaptació en aquest àmbit va créixer un 50% el 2005 i un 100% el 2006.
Per la seva banda, Monràs assenyala que les retencions en nòmina van augmentar en més de 4.000 euros per immigrant i any, sense que hi hagi evidència d'un increment de la despesa pública associada a la mesura.