Aquesta setmana el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha fet públic un informe que recull les estadístiques de productes no alimentaris notificats a la xarxa d'alerta el 2025, i els joguets són, de lluny, el principal focus de risc.
De les 276 alertes registrades a tot el país durant l'any passat, 125 corresponen a joguines, és a dir, el 45,3% del total. No es tracta d'un fenomen aïllat ni localitzat: aquesta categoria encapçala les alertes en la majoria de les comunitats autònomes. En alguns casos, amb percentatges especialment elevats, com el 93,8% a Astúries, el 66,7% a Aragó, el 43,1% a la Comunitat de Madrid o el 62,5% a Extremadura.
Darrere d'aquest volum hi ha un patró clar de risc. El principal perill detectat el 2025 va ser l'asfíxia, amb 103 alertes, generalment vinculada a la presència o despreniment de peces petites en els mateixos joguets. A gran distància apareixen altres riscos, com les cremades (68 casos), les lesions diverses (34) o les descàrregues elèctriques (25).
L'informe no estableix causes, però les dades apunten a un problema estructural: el segment de productes dirigit a la població més vulnerable —la infantil— és, al mateix temps, el que concentra més incidències.
La resposta institucional recau, en gran mesura, en les comunitats autònomes, que generen el 85,9% de les alertes i executen les actuacions posteriors. El 2025 es van registrar 1.767 intervencions de seguiment sobre productes perillosos, amb especial incidència, de nou, en joguines.
El control es basa fonamentalment en proves tècniques. La presa de mostres per a la seva anàlisi en laboratori va ser el mètode utilitzat en el 83,7% dels casos, cosa que indica que la detecció de riscos no respon només a inspeccions visuals, sinó a verificacions més complexes.
Xina, el gran assenyalat
L'informe reflecteix que els productes alertats tenen, en la seva gran majoria, origen asiàtic: un 80,8%. Dins d'aquest bloc, el pes de la Xina és determinant: 212 de les 276 alertes nacionals tenen el seu origen en aquest país, cosa que representa el 76,8% del total. Molt per darrere queden els productes d'origen europeu (8,7%) o aquells la procedència dels quals no es va poder identificar (10,1%).
La Xina és determinant: 212 de les 276 alertes nacionals tenen el seu origen en aquest país.
No es tracta d'una categoria concreta, sinó d'un fenomen transversal. Els productes alertats inclouen des de joguines —la categoria més nombrosa— fins a petits electrodomèstics, lluminàries, material elèctric, articles de puericultura o equips de protecció individual. L'estudi no entra a valorar les causes, però sí que permet identificar un context: un mercat profundament globalitzat en què bona part dels productes que arriben al consumidor espanyol procedeixen de cadenes de subministrament internacionals.
Què es fa amb un producte perillós?
Darrere de cada alerta de consum hi ha un procés administratiu complex que comença al mercat i pot acabar amb la retirada o destrucció d'un producte. El sistema s'articula a través de la Xarxa d'Alerta nacional, coordinada pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i connectada amb el mecanisme europeu “Safety Gate”. El seu objectiu és clar: evitar que productes no alimentaris perillosos arribin als consumidors o romanguin en circulació.
La detecció recau principalment en les comunitats autònomes, que generen el 85,9% de les alertes. A partir d'inspeccions en establiments o controls específics, identifiquen productes potencialment perillosos i activen la notificació.
El següent pas és la verificació del risc. En la gran majoria dels casos (83,7%), es realitza mitjançant la presa de mostres i la seva anàlisi en laboratori, un procediment que permet confirmar si el producte incompleix els requisits de seguretat. També hi poden intervenir la verificació directa o la informació facilitada per operadors econòmics.
Una vegada acreditat, s'adopten mesures que poden variar en funció de la gravetat. Entre elles figuren la retirada del mercat, la prohibició de comercialització, la immobilització del producte o la suspensió de la seva venda. En els casos més extrems, es contempla la destrucció del producte o la seva recuperació de mans dels consumidors.
El procés no acaba aquí. El 2025 es van registrar 1.767 actuacions de seguiment, cosa que reflecteix la continuïtat del control un cop detectat el problema. Les autoritats supervisen que les mesures s'executin i que els productes no tornin a circular.
A més, el sistema té una dimensió internacional. Espanya va rebre 560 alertes greus a través de “Safety Gate” i va notificar a la Comissió Europea 66 casos detectats en el mercat nacional amb possible impacte en altres països.