Les principals organitzacions i entitats del sector del raïm de taula i del nesprer a la Comunitat Valenciana —La Unió Llauradora i Ramadera, Asaja Alacant, Cooperatives Agroalimentàries, la Federació d'Exportadors (Fexphal), la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Raïm de Taula Embolsat del Vinalopó i la DOP Nesprer de Callosa d'en Sarrià— han reclamat a la Conselleria d'Agricultura que promogui davant del Govern central "una reducció estructural i permanent dels índexs de rendiment net de l'IRPF aplicables a tots dos cultius dins del règim de mòduls".
La proposta, recollida en un escrit conjunt dirigit al conseller d'Agricultura, Miguel Barrachina, planteja fixar de forma estable l'índex de rendiment net en el 0,2 per al raïm de taula i el nesprer, en lloc dels coeficients vigents de 0,32 i 0,37, respectivament.
Així mateix, les organitzacions signants sol·liciten que, en el cas específic del Raïm de Taula Embolsat del Vinalopó, s'estableixi un índex reduït del 0,16, argumentant que aquest cultiu suporta uns costos de producció superiors i majors exigències de maneig, tal com ha assenyalat La Unió Llauradora i Ramadera en un comunicat.
En aquest marc, el sector sosté que els mòduls fiscals actuals "no" recullen "la realitat econòmica" d'uns cultius definits per "el seu elevat component artesanal, la forta dependència de mà d'obra i l'increment constant dels costos de producció".
Entre els elements que han minvat la rendibilitat, segons l'organització, figuren "l'augment dels costos laborals després de les pujades del salari mínim, l'encariment d'inputs com l'energia, fertilitzants, fitosanitaris i aigua" i "les exigents tasques de cultiu i manipulació que requereixen ambdues produccions".
En relació amb el raïm de taula, les organitzacions recorden que diferents estudis, entre ells un de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH), posen de manifest que "l'actual índex fiscal no s'ajusta a la rendibilitat real del cultiu".
Com a conseqüència, el sector adverteix que mantenir el mòdul vigent provoca "un greuge comparatiu" i "compromet la viabilitat de nombroses explotacions familiars".
En paral·lel, el cultiu del nesprer, concentrat sobretot a la comarca de la Marina Baixa, ocupa més de mil hectàrees i representa "el mitjà de vida d'al voltant de 1.200 agricultors" en localitats com Callosa d'en Sarrià, Altea, Bolulla, Polop i La Nucia (Alacant).
Les entitats subratllen que es tracta "d'una activitat altament intensiva en mà d'obra, amb costos molt elevats derivats de tasques com l'aprimament manual, la recol·lecció i l'envasat, assumits directament pels productors".
A més, assenyalen que, mentre en el cas dels cítrics la base imposable es calcula sobre el 26 per cent del valor de la fruita en arbre, en el nesprer l'agricultor suporta "integrament" tant la recol·lecció manual com el condicionament-envasat, amb un cost mitjà que supera els "8.700 euros per hectàrea".
"Greus conseqüències" per al territori
Finalment, les organitzacions alerten que "la pèrdua continuada de rendibilitat" pot derivar en "l'abandonament progressiu d'aquests cultius, amb greus conseqüències econòmiques, socials i territorials per a les zones productores".
Per aquest motiu, defensen "la necessitat d'establir un marc fiscal estable i adaptat a la realitat productiva, que aporti previsibilitat i contribueixi a garantir el futur del sector".