El president de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, han presidit aquest divendres a la Cambra catalana l'acte pel 15è aniversari de la creació de l'AMB, un "pacte de país" que Collboni ha considerat imprescindible aleshores i ara per culminar el somni democràtic de l'exalcalde i expresident Pasqual Maragall.
En la sessió commemorativa al Parlament han intervingut també el ministre d'Indústria i Turisme i exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu; l'expresident de la Generalitat José Montilla; l'exalcalde de Barcelona i primer president de l'AMB, Xavier Trias, i la ponent de la llei al Parlament i exconsellera, Anna Simó.
L'AMB va néixer després de l'aprovació unànime al Parlament, el juliol de 2010, de la llei que el constituïa, i un any més tard, el juliol de 2011, després de les eleccions municipals, es va formar el primer govern metropolità.
Actualment, l'administració metropolitana reuneix 36 municipis de l'entorn barceloní, suma 3,4 milions d'habitants sobre 636 quilòmetres quadrats i concentra el 42% de la població de Catalunya i el 52% del PIB del país.
A l'acte han acudit els alcaldes dels municipis integrats a l'AMB, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, membres de la Mesa del Parlament, representants dels grups parlamentaris i l'expresident de la Generalitat Artur Mas, entre altres autoritats.
Jaume Collboni
Collboni ha remarcat que l'acord que va donar lloc a l'ens metropolità va ser complex, però imprescindible, ja que va permetre "superar desconfiances i mirar cap al futur" i suturar una fractura en la governació de Catalunya que avui s'ha convertit en un model singular de governança a escala internacional, objecte d'estudi i referència.
Ha defensat que l'AMB s'ajusta a una realitat geogràfica, econòmica i demogràfica concreta, però també a "un sentiment de pertinença, segurament difús i amb fronteres movibles", i que demostra que actuar en clau metropolitana és part de la resposta a desafiaments com l'habitatge, la mobilitat o el canvi climàtic.
El batlle ha reconegut, com la majoria d'intervinents, la contribució del vicepresident executiu de l'AMB des del 2011 i batlle de Cornellà de Llobregat (Barcelona), Antonio Balmón, en l'impuls i consolidació de l'estructura metropolitana, i ha elogiat la seva generositat, així com el paper de Barcelona al capdavant de la presidència.
En aquest context de cessions i acords, ha recordat la paradoxa que Trias assumís la primera presidència de l'ens: "El primer batlle de Barcelona que tenia en democràcia CiU va ser el primer president de l'AMB, que tenia majoria del PSC. Però la generositat i la visió compartida van arribar fins al punt d'acceptar que el president fos el batlle, fos del partit que fos".
Així mateix, ha posat en valor els treballs per presentar properament el Pla Director Urbanístic (PDU) Metropolità i ha apuntat que un altre desafiament de l'AMB i de la resta d'institucions serà la "resposta política i institucional" a la segona corona metropolitana, a la qual ha al·ludit com la Barcelona dels 5 milions d'habitants.
Salvador Illa
Illa ha reivindicat el valor del pacte en política i la necessitat d'adaptar les estructures de governança a cada realitat, ja sigui l'entorn metropolità o els municipis rurals: "Perquè el país és tot", ha dit, subratllant que si Barcelona coopera amb el conjunt de Catalunya, i viceversa, el país és imparable.
Ha defensat que l'escala adequada i una bona governança permeten a les administracions ser més eficaces en la prestació de serveis a la ciutadania, i ha afegit: "L'AMB és un exercici de federalisme municipal. I el mateix hem de fer avui a Europa".
A més, ha sostingut que Barcelona, juntament amb l'AMB i la Generalitat, practica una "capitalitat inclusiva", cosa que, per als qui coneixen el funcionament de les institucions, ha assenyalat, resulta determinant a l'hora de dissenyar polítiques públiques efectives.
Josep Rull
Rull ha agraït que l'homenatge s'hagi celebrat al Parlament, en considerar que demostra que la Cambra impulsa una "agenda modernitzadora" en matèria d'organització territorial, ordenació del territori i atenció a les persones.
Ha destacat la unanimitat amb què es va aprovar la llei de creació de l'AMB, un fet poc freqüent, i ha defensat que el consens es manté: "La direcció política de la institució està compartida per quatre partits polítics diferents, el PSC, Junts, Comuns i ERC, i m'atreveixo a dir que té la complicitat d'altres forces polítiques com el PP o formacions independents".
Alhora, ha advertit que Catalunya ha de ser capaç de "donar joc" a les ciutats mitjanes i fomentar la cooperació per evitar una Catalunya a dues, tres o quatre velocitats, amb un AMB que lideri, però també acompanyi la resta del territori.
Hereu, Montilla, Trias i Simó
Hereu ha recordat que fa 15 anys el Parlament "institucionalitzava a través d'una llei un vell anhel de tota la realitat metropolitana", i que en aquell procés totes les parts van cedir, però que avui el debat ja no gira al voltant de la pròpia institució, sinó dels reptes que afronta en matèria d'habitatge, medi ambient o transport.
Montilla ha rememorat que van elaborar la norma amb perspectiva de llarg termini i que, des del 'tripartit', van voler implicar també el principal partit de l'oposició, CiU, a més d'atorgar un paper central als representants del món local: "Són ells els que faran servir la llei, els que coneixen millor que ningú els problemes".
Trias ha incidit en la generositat dels actors implicats i en què existia una convicció clara que Barcelona " necessitava el reconeixement de tenir la presidència" de l'ens, i ha expressat el seu desig que el consens intern es mantingui governi qui governi la ciutat.
Finalment, Simó ha relatat que, en el moment de la tramitació, tots els actors tenien reserves i temors que es van anar diluint, i que entre els municipis petits preocupava la possibilitat d'un "supergovern metropolità" que actués com a contrapoder, però que finalment es van tenir en compte totes les realitats locals.