Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea han acordat aquest divendres accelerar els treballs sobre nous recursos propis amb els quals nodrir el pròxim Marc Financer Plurianual (MFF, per les seves sigles en anglès) corresponent al període 2028-2034. Es tracta d'un dels punts més sensibles d'una negociació que els líders volen tancar abans que acabi l'any, amb la finalitat d'assegurar que els nous programes europeus arrenquin l'1 de gener de 2028.
Segons han indicat fonts comunitàries al final del debat celebrat al Consell Europeu, els Vint-i-set constaten progressos en diversos blocs de la negociació pressupostària, com l'instrument de competitivitat, el pilar d'acció exterior o certs elements de la nova arquitectura dels comptes. Així i tot, admeten que l'"equació financera" continua sent l'assumpte més espinós i el que marcarà si és possible o no assolir un compromís polític en els pròxims mesos.
"El volum total del pressupost continua sent objecte de discussió, encara que existeix consens que haurà d'estar a l'altura de les ambicions de la Unió Europea. Això també implicarà trobar un nivell adequat de recursos per a finançar les prioritats de la UE. Per això, els nous recursos propis seran una part molt important d'aquesta equació financera", han afegit.
En aquesta línia, els líders coincideixen que el futur marc financer haurà de respondre a les noves ambicions de la Unió en seguretat, defensa, competitivitat i en la transició ecològica i digital. No obstant això, la grandària global del pressupost continua dividint els Estats membre.
Fins ara, es mantenen enfrontades les capitals que reclamen un pressupost més contingut, com Alemanya, Països Baixos, Suècia o Àustria, que advoquen per limitar la despesa i rebutgen recórrer a més deute comú, i el grup dels anomenats 'Amics de la Cohesió' —entre ells Espanya, Itàlia, Portugal, Polònia o Romania—, que pressionen per uns comptes més expansius i avisen que les noves prioritats de la UE no poden sufragar-se retallant les polítiques agrícoles i de cohesió.
"Existeix acord que el pressupost haurà de correspondre's amb les ambicions de la Unió", assenyalen les mateixes fonts, que reconeixen, no obstant això, que això obligarà a fixar "el nivell adequat de recursos" per a cobrir les prioritats europees.
Per aquest motiu, els nous recursos propis es consoliden com a element central de la negociació. Les iniciatives ja plantejades per la Comissió Europea continuaran sent la base de discussió, tot i que els líders també es mostren disposats a continuar analitzant altres idees defensades pel Parlament Europeu.
En aquest context, els caps d'Estat i de Govern han demanat a la pròxima presidència irlandesa del Consell de la UE, que substituirà Xipre en el segon semestre de l'any, que situï en primera línia els treballs sobre noves fonts d'ingressos i presenti una proposta "ambiciosa i equilibrada" abans de la Cimera europea d'octubre, acompanyada d'una nova versió del document de negociació que servirà de suport per a la fase final de les converses.
La meta continua sent tancar un acord abans que acabi 2026, un calendari que els països del bloc consideren clau per a evitar retards en l'entrada en vigor del pròxim pressupost i per a impedir que el cicle electoral previst en diversos Estats membre el 2027 compliqui encara més unes converses ja de per si especialment complexes.
Noves fonts de finançament per al pressupost europeu
Entre les vies d'ingressos que proposa Brussel·les figuren recursos lligats als objectius climàtics de la Unió, com el règim europeu de comerç de drets d'emissió (ETS, per les seves sigles en anglès) i el Mecanisme d'Ajustament en Frontera per Carboni (CBAM, per les seves sigles en anglès). A això se sumen noves contribucions basades en els residus electrònics no recollits, un recurs corporatiu per a Europa i un altre associat als impostos especials sobre el tabac.
La Comissió sosté que aquest paquet permetria diversificar les fonts de finançament del pressupost comú, mantenir estables les aportacions nacionals malgrat l'augment de les necessitats d'inversió i ajudar al reemborsament del deute emès per a sufragar el fons de recuperació 'NextGenerationEU'.
En la proposta presentada el passat estiu, l'Executiu comunitari defensa que "un pressupost ambiciós centrat en les prioritats europees ha de basar-se en un sistema d'ingressos més modern i més europeu", capaç de recolzar les noves prioritats de la Unió, des de la competitivitat i la defensa fins a la transició ecològica i la futura ampliació.