Els mercats financers internacionals han reaccionat amb fortes pujades a la reobertura de l'estret d'Ormuz, un dels principals punts estratègics del comerç energètic mundial, en el marc de la treva temporal entre Israel i el Líban.
La decisió de l'Iran de permetre novament el trànsit comercial per aquesta via, per la qual circula prop d'una cinquena part del petroli global, ha impulsat els principals índexs borsaris, amb l'Ibex 35 liderant els guanys a Europa.
L'selectiu espanyol ha arribat a pujar un 2,3%, superant els 18.500 punts, després d'iniciar la jornada amb lleugeres caigudes. Entre els valors més alcistes destaquen IAG, Banc Santander, ArcelorMittal, Acerinox i BBVA, en un moviment que reflecteix l'alleujament dels inversors davant una possible estabilització del subministrament energètic i la reducció de tensions geopolítiques.
El petroli es desploma després de l'anunci de l'Iran
El detonant d'aquest gir en els mercats ha estat la forta caiguda del preu del cru. El barril de Brent, referència a Europa, s'ha desplomat més d'un 10%, fins a situar-se en 88,91 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) ha caigut un 11,5%, fins als 83,79 dòlars. En paral·lel, el gas natural també ha registrat descensos significatius, amb el contracte TTF europeu baixant un 8,7%.
La decisió de Teheran es produeix després de l'entrada en vigor d'una treva de deu dies a la regió, cosa que ha permès reobrir completament l'estret al trànsit marítim.
El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araqchi, ha confirmat que tots els vaixells mercants podran transitar durant el període d'alto el foc, cosa que ha contribuït a dissipar, almenys temporalment, els temors sobre interrupcions en el subministrament energètic global.
Energètiques a la baixa i ral·li a la resta del mercat
L'impacte en Borsa ha estat desigual. Mentre els valors més vinculats al cicle econòmic i al transport han liderat les pujades, les companyies energètiques han registrat caigudes destacades. Repsol ha encapçalat els descensos a l'Ibex amb pèrdues superiors al 6%, seguida d'altres empreses com Enagás, Naturgy o Iberdrola, penalitzades pel retrocés del preu de les matèries primeres.
En la resta d'Europa, les principals places han seguit una tendència similar, amb pujades superiors al 2% en índexs com el DAX alemany o el CAC 40 francès. Als Estats Units, Wall Street també ha obert a l'alça, amb el S&P 500 i el Nasdaq marcant nous màxims històrics, impulsats per l'optimisme al voltant de l'estabilitat energètica.
Un alleujament temporal condicionat per la geopolítica
El repunt dels mercats es produeix en un context d'elevada volatilitat, després de mesos de tensions a Orient Mitjà que havien portat el preu del cru a nivells propers als 120 dòlars. El tancament previ d'Ormuz havia reduït l'oferta global i tensionat els mercats energètics, obligant fins i tot a retallades de producció a països del Golf i generant alertes sobre possibles problemes de subministrament a Europa.
Ara, la reobertura de l'estret no només alleuja aquestes tensions, sinó que també obre la porta a una possible reactivació de les negociacions entre els Estats Units i l'Iran, que estarien explorant un acord per desbloquejar fons iranians a canvi de concessions en matèria nuclear.
Malgrat l'optimisme inicial, convé observar l'evolució del conflicte a Orient Pròxim per atendre al futur dels mercats. La reobertura d'Ormuz està vinculada a una treva limitada en el temps, i qualsevol ruptura de l'alto el foc podria reactivar les tensions i retornar la volatilitat als mercats.