La trobada Aeroespace & Defense Meetings (ADM) Sevilla 2026 ha conclòs amb un balanç "enormament positiu", després de registrar la participació de 415 empreses i la celebració de 9.000 reunions de negoci en tres dies. Aquestes dades, que superen amb escreix les previsions inicials, consoliden el caràcter internacional de la cita i han servit també per anunciar una nova edició el 2028.
Així ho ha assenyalat aquest dijous el director general d'Andalusia Trade, Antonio Castro, en declaracions als mitjans, on ha remarcat que ADM és la "trobada de referència internacional al sud d'Europa" per a la indústria aeroespacial "per raó d'assistència i participació". "Les xifres que acabem de tancar són un homenatge a aquesta etiqueta", ha apuntat.
Castro ha detallat que l'objectiu inicial era superar les 300 empreses inscrites i finalment s'han donat cita 415, de les quals "pràcticament la meitat" procedeixen de l'estranger. Ha posat l'accent en la "qualitat" de la representació empresarial, amb 55 grans fabricants, "grans armadors", més de la meitat també internacionals.
En aquesta línia, el responsable d'Andalusia Trade ha insistit que la "etiqueta d'esdeveniment internacional" d'ADM és "absolutament indiscutible", tant pel nombre de companyies presents com pel perfil dels assistents i de les empreses tractoras que acudeixen a la fira.
Així mateix, ha indicat que aquesta edició ha superat el registre de participació professional del 2024, amb representants de les empreses implicats en els diferents apartats del programa, especialment en l'agenda de negoci. Davant la previsió d'unes 8.000 entrevistes, el còmput final ha assolit les 9.000 reunions empresarials.
"És un magnífic registre i posa de manifest la puixança del sector, perquè finalment ADM no és altra cosa que un reflex de la realitat del sector aeroespacial a Andalusia", ha recalcat Castro.
El director general d'Andalusia Trade ha ratificat igualment que la propera edició d'ADM tindrà lloc a Sevilla el 2028, en tractar-se d'un esdeveniment de caràcter biennal. Al seu parer, la capital andalusa és avui "l'epicentre del circuit de negocis aeroespacial", no només a la comunitat, sinó també al conjunt d'Espanya.
Formació i captació de talent
Paral·lelament a l'activitat expositiva, l'última jornada d'ADM Sevilla ha centrat part de la seva programació en un dels grans desafiaments del sector aeroespacial i de defensa: la captació i retenció de talent. Per a això s'ha organitzat una taula rodona sobre formació i connexió entre el sistema educatiu i les demandes reals de la indústria, amb l'assistència d'alumnat de diferents centres especialitzats d'Andalusia.
Durant aquesta sessió, el director de Recursos Humans d'Airbus, Antonio Lasaga, ha defensat la necessitat de reforçar la cooperació entre empreses, universitats i administracions per ajustar l'oferta formativa a l'evolució del sector. Ha posat com a exemple la col·laboració de la companyia amb universitats, amb les quals impulsa programes conjunts i màsters dissenyats segons els requeriments de la indústria, a més de programes de beques que faciliten l'entrada de joves professionals.
Segons ha indicat, al voltant del 50% dels estudiants que participen en aquestes iniciatives s'incorporen posteriorment a Airbus, mentre que la resta passa a integrar-se en altres companyies del sector.
Lasaga ha ressaltat també l'aposta d'Airbus per la Formació Professional, àmbit en el qual l'empresa col·labora des de fa anys amb les administracions educatives i d'ocupació, tant a Andalusia com en altres regions, dins de diferents línies de treball dirigides a adequar la formació a les necessitats quantitatives de les empreses. Al seu entendre, aquesta col·laboració entre sistema educatiu, sector públic i teixit empresarial resulta "fonamental" per acompanyar la formació amb un sector en permanent transformació.
Per la seva banda, el secretari general d'Investigació i Innovació de la Junta d'Andalusia, Daniel Escacena, ha insistit en la importància de consolidar un ecosistema capaç no només de formar professionals, sinó també de retenir i atraure talent qualificat.
En aquest marc, ha al·ludit a l'impuls de noves titulacions universitàries lligades a l'àmbit aeroespacial i de defensa dins de la programació acadèmica pactada amb les universitats andaluses per al període 2025-2028, i ha defensat que Andalusia, i Sevilla en particular, compten amb condicions idònies per reforçar aquest ecosistema associat a una indústria estratègica per a la comunitat.
Drons i nous escenaris de defensa
En una altra de les taules de la jornada, el director de Desenvolupament de Negoci d'Indra, Juan Mahón; el president d'Arquimea, Diego Fernández; el conseller per a la Defensa de Swarming Technologies and Solutions, Félix Hernánz; i el 'managing director' d'UAV Navigation-Grupo Oesia, Miguel Ángel de Frutos, han abordat l'evolució dels sistemes no tripulats i el seu protagonisme en els nous escenaris de defensa, prenent com a referència l'experiència de la guerra d'Ucraïna i altres conflictes recents.
El debat s'ha centrat en el canvi accelerat que els drons han introduït en el camp de batalla, on la baixa cota, la guerra electrònica, l'autonomia embarcada i la capacitat d'operar sense GPS ni comunicacions fiables s'han convertit en elements clau.
Des d'Indra, Mahó ha recalcat que l'ús de sistemes autònoms i remotament tripulats ha propiciat la "democratització de l'espai aeri" i ha transformat el segment de baixa cota en un entorn tàctic essencial per a les operacions. En aquest sentit, ha explicat que la companyia desenvolupa un ecosistema de solucions interoperables que cobreix des de la detecció i identificació d'amenaces fins a la seva neutralització, combinant plataformes aèries, sistemes antidron, defensa de punt i capacitats de comunicacions i de comandament i control.
També ha subratllat la rellevància de la sobirania nacional i de disposar de múscul industrial per produir en massa, en un context en què "ja no es parla de fabricar un o dos avions", sinó centenars o milers d'unitats en terminis reduïts.
Des d'Arquimea, Diego Fernández ha posat el focus en l'evolució de la munició merodejadora, diferenciant-la del dron convencional i situant-la més a prop del míssil o de l'artilleria que d'una simple plataforma d'observació.
Fernández ha assenyalat que la guerra d'Ucraïna va accelerar la industrialització de desenvolupaments que encara estaven en fase de prototip i ha destacat que una de les grans lliçons del conflicte és l'obligació de produir "més ràpid i més barat" que l'adversari. Així mateix, ha advertit que la intel·ligència artificial encara no està preparada per decidir de forma autònoma un objectiu d'atac, a causa dels riscos d'errors o comportaments imprevistos, per la qual cosa ha advocat per continuar avançant en investigació abans de traslladar determinades capacitats al front.
Des de l'òptica operacional, Félix Zernal ha recordat que la mecanització massiva del camp de batalla no és un fenomen completament nou des del punt de vista doctrinal, encara que la guerra d'Ucraïna n'ha accelerat el desplegament i ha obligat a replantejar temps i prioritats.
Per últim, el 'managing director' d'UAV Navigation ha incidit en la necessitat de desenvolupar solucions que funcionin en escenaris reals i no només en proves controlades, amb sistemes robustos, escalables i capaços d'operar en entorns degradats, en els quals l'autonomia, la navegació resilient i la interoperabilitat seran determinants per al futur dels sistemes no tripulats.