Aquest dimarts el Consell de Ministres va aprovar en primera volta l'Avantprojecte de Llei de l'Estatut Marc del personal sanitari. El Ministeri de Sanitat pretén adaptar la regulació per adequar les condicions dels professionals sanitaris a la realitat de l'actual sistema. Introdueix millores de les condicions laborals, mesures per afavorir l'estabilitat de l'ocupació i una planificació més eficient dels recursos humans. No obstant això, tal com es temia donades les profundes discrepàncies i tensions entre el departament dirigit per Mónica García i els sindicats, el pas s'ha donat sense aconseguir un consens amb el col·lectiu dels metges.
“És una pena, realment una pena, que no s'hagi aconseguit el consens”, afirma en una xerrada amb Demócrata el president de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Tomás Cobo.
En declaracions a aquest diari, admet que, si bé encara “no s'ha aprovat res” i queda per davant una llarga tramitació parlamentària (i sense certeses clares per la inestabilitat i falta de majories), el que planteja Sanitat és impracticable: “Perquè sense la participació dels metges en l'Estatut Marc, el model sanitari universal, públic i gratuït que pretén establir no és possible.
“Qui dubti l'any 2026, segle XXI, que l'atenció al pacient és multidisciplinar en aquest Estatut Marc general que contempla el model, no s'ha assabentat de res. Però al mateix temps, qui dubti que la direcció o el lideratge d'aquests equips multidisciplinaris pertany als metges, tampoc ha entès res”, rebla.
Tomás Cobo aclareix que no es tracta de parlar “des d'un avantatge corporativista”, sinó “realment com a conseqüència dels anys que triguem a adquirir uns coneixements i competències derivats dels quals doncs assumim la responsabilitat d'aquest lideratge”.
I sentencia: “Fer un Estatut Marc sense comptar amb els metges o sense haver aconseguit arribar a un consens, francament, posa el model en perill”.
L'argument de Sanitat i la resposta dels metges
El Ministeri de Mónica García esgrime que l'Estatut Marc és la base per a tots els professionals sanitaris, inclosos els metges, per la qual cosa rebutja de pla la primera de les exigències dels sindicats: comptar amb un Estatut propi. A més, recorden que la jubilació (parcial i anticipada) i les retribucions, no poden anar a la llei. D'igual manera, han traslladat en diverses ocasions que les competències recauen sobre les Comunitats Autònomes i que són aquestes les que han de dibuixar les condicions.
Davant d'això, el president de l'OMC explica que “no era tant tenir un Estatut propi, que també”, sinó que “demanem que es recollissin les particularitats i especificitats que té la professió mèdica respecte a la resta de les professions sanitàries”.
Tomás Cobo "Demanem que es recollissin les particularitats i especificitats que té la professió mèdica respecte a la resta de les professions sanitàries"
“L'Estatut ha de recollir sens dubte les pretensions de cadascuna de les professions sanitàries, però la professió mèdica és l'absoluta clau del model. La nostra feina és completament diferent a altres professions, des de l'horari fins al nostre model retributiu, fins a la necessitat que tenim de la formació continuada, la importància que hi hagi una interlocució en un àmbit específic dels mitjans amb els líders administratius del model… No és una entelèquia que durant la pandèmia”, abunda.
A parer de Tomás Cobo, existeixen diferències entre el col·lectiu metges i altres professions, “des de l'horari fins al nostre model retributiu, la necessitat que tenim de la formació continuada, fins a la importància que hi hagi una interlocució en un àmbit específic dels metges amb els líders administratius del model”.
“No és una entelèquia. Durant la crisi que va ser la pandèmia, que va tenir la humanitat a la vora de l'abisme (que sembla mentida que se'ns ha oblidat), es van generar unitats d'alta especialització, d'alta dependència, unitats de cures intensives… Tot en dies, no en setmanes, i aquests equips van ser liderats pels metges. Sens dubte, amb el suport de la nostra professió germana, la infermeria, però el lideratge va ser dels metges. I pretendre que hi hagi un sistema sense haver comptat amb nosaltres, és pràcticament inviable”, continua.
“No estem satisfets”
Preguntat per la resposta que ha anat donant Sanitat a les seves demandes, Cobo argumenta que “es podrien haver contemplat una sèrie de coses”, perquè “encara que depèn del Ministeri de Funció Pública, igual obrir una via a l'hora d'aquest coeficient per a la jubilació anticipada”.
També “s'hauria d'haver definit clarament aquest àmbit d'interlocució únic amb els metges, definit el complement de penositat, nocturnitat, que les guàrdies s'harmonitzessin en tot el terreny nacional i canviar el nostre model retributiu per no dependre tant de les hores d'atenció continuada o dels complements per guàrdies”.
I ara què?
El text no està aprovat ni de bon tros. Ha passat en primera volta i encara ha de retornar al Consell de Ministres per ser remès a les Corts Generals, on a més, es podran introduir esmenes.
“Encara no s'ha aprovat res”, recorda Cobo, però amb les mateixes, apunta que Sanitat ha trencat la baralla i “no estem satisfets” amb la falta de consens.
“Ara en cadascuna de les comunitats autònomes es negociarà, però l'Estatut Marc ve amb 20 anys de retard i hagués estat una ocasió per generar consens”, ha precisat; advertint que “no donem la batalla per perduda” i “farem el que hem vingut fent, amb prudència i serenitat, però amb absoluta determinació, màxim quan s'ha donat un pas sense consens”.