Els New York Knicks són els nous campions de la NBA. La franquícia novaiorquesa es va imposar als San Antonio Spurs per 90-94 en el cinquè i definitiu partit de les Finals i va aixecar el títol 53 anys després del seu últim anell.
El triomf va arribar, una vegada més, després d'una remuntada memorable. Els Knicks van arribar a perdre per 15 punts al tercer quart, amb un 68-53 que semblava encaminar el partit cap a San Antonio. No obstant això, l'equip de Mike Brown va tornar a demostrar la fortalesa mental que ha marcat tota la seva postemporada.
Brunson, MVP indiscutible
La gran figura de la nit va ser Jalen Brunson, elegit MVP de les Finals després d'una actuació decisiva. El base va anotar 45 punts, 29 d'ells a la segona meitat i 15 a l'últim quart.
El seu lideratge ofensiu va permetre als Knicks sostenir-se en els pitjors moments i llançar el parcial definitiu amb què van donar la volta al partit. Amb un tram final de 7-21, Nova York va silenciar el pavelló de San Antonio i va tancar una temporada històrica.
Un doblet inèdit a la NBA
El títol culmina una campanya per al record per als Knicks, que ja havien guanyat al gener l'Emirates NBA Cup.
Amb aquest anell, l'equip novaiorquès es converteix en el primer en la història de la lliga a completar el doblet entre la copa de meitat de temporada i el campionat de la NBA.
L'èxit confirma el gir competitiu d'una franquícia que durant anys va travessar una llarga travessia pel desert, amb nombroses temporades sense presència en els playoffs i sense opcions reals de lluitar pel títol.
Una plantilla que entra a la història
Els noms d'aquest equip queden ja inscrits a les pàgines daurades dels Knicks. La franquícia torna al cim després de més de cinc dècades i ho fa amb un projecte renovat, construït al voltant de Brunson i reforçat després del canvi de Tom Thibodeau per Mike Brown a la banqueta.
Nova York ha passat de ser un equip irregular i acostumat a decepcions a convertir-se en un bloc competitiu, resilient i capaç de sobreviure als escenaris més adversos.
Especialistes en remuntades
Les Finals van estar marcades per les remuntades dels Knicks. L'equip novaiorquès va ser capaç d'aixecar situacions extremes durant tota la sèrie, inclosa una desavantatge de 29 punts al quart partit.
En el cinquè encontre es va tornar a repetir el patró. San Antonio va dominar bona part del xoc, però els Knicks van esperar el seu moment, van resistir l'empenta local i van aprofitar el bloqueig dels Spurs en els minuts decisius.
La sèrie, a més, es va convertir en la final més vista de la història de l'NBA, impulsada per l'atractiu d'unes remuntades que van mantenir viva la tensió fins a l'últim partit.
Els Spurs van dominar l'arrencada
San Antonio va començar millor el partit, encara que sense una brillantor ofensiva excessiva. Victor Wembanyama va ser el principal argument dels Spurs en els primers minuts, tant pels seus punts com per la seva intimidació defensiva a la pintura.
Els Knicks, en canvi, van arrencar molt espessos. Van signar un 2 de 16 en tirs de camp en el primer quart i van tornar a mostrar els problemes d'inici que els havien acompanyat durant tota la eliminatòria.
Un triple de Keldon Johnson va posar la primera màxima per als Spurs, que van tancar el primer quart amb avantatge de 23-13.
Wembanyama va marcar la primera part
En el segon període, els Knicks van seguir sense trobar ritme. Brunson va començar a deixar senyals del que vindria després, però San Antonio va mantenir el control del partit.
Wembanyama va ser el gran protagonista de la primera meitat. El francès va col·locar cinc taps abans del descans, igualant una marca assolida en Finals per noms com Shaquille O'Neal, Ben Wallace, Dwight Howard, Tim Duncan i Serge Ibaka.
Els Spurs van marxar al vestidor amb avantatge de 42-37, amb la sensació de tenir el partit sota control.
San Antonio va arribar a guanyar per 15
Després del descans, els Knicks es van acostar fins al 55-50, però San Antonio va reaccionar amb rapidesa i va tornar a obrir escletxa.
Els de Mitch Johnson van arribar a situar-se 15 punts a dalt en el tercer quart, amb un 68-53 que convidava a l'optimisme a Texas. Tot i així, els Knicks no es van despenjar del tot i van aconseguir arribar a l'últim quart amb una diferència més manejable: 72-65.
El partit també va tenir polèmica arbitral per una acció de Wembanyama sobre Brunson que els Knicks van reclamar com a flagrant. El base novaiorquès va protestar visiblement la decisió, en un moment que va augmentar la tensió del matx.
L'últim cop de Brunson
Quan el partit semblava més costa amunt, Brunson va prendre el comandament. El base va liderar un parcial de 0-10, del 83-73 al 83-83, que va retornar completament els Knicks al partit.
San Antonio va acusar el cop. Els Spurs, amb menys experiència en aquest tipus d'escenaris, van començar a cometre errors, a perdre fluïdesa ofensiva i a sentir el pes del moment.
Brunson va seguir anotant i generant avantatges fins a col·locar els Knicks amb quatre punts de marge en els últims segons, 88-92.
Harper i Wembanyama no van bastar
Els Spurs van tenir oportunitats per retallar la diferència i allargar la sèrie, però van tornar a fallar en els moments decisius.
Les bones actuacions de Dylan Harper, amb 25 punts, i Victor Wembanyama, amb 19 punts i 14 rebots, no van ser suficients per frenar la remuntada de Nova York.
Ambdós també van fallar en el tram final, quan San Antonio necessitava encert i calma per forçar el sisè partit.
Nova York torna a tocar el cel
El 90-94 final va desfermar la celebració d'uns Knicks que tornen a ser campions més de mig segle després.
Nova York recupera el trofeu Larry O'Brien, completa una temporada històrica i es pren la revenja simbòlica de la final perduda davant San Antonio el 1999.
La ciutat torna a tenir un campió de l'NBA. I ho fa de la mà de Jalen Brunson, ja convertit en l'home més estimat de Nova York.