La negativa de països com Alemanya i Itàlia a la proposta impulsada per Espanya, Irlanda i Eslovènia per suspendre l'Acord d'Associació entre la Unió Europea i Israel ha evidenciat aquesta setmana la falta de consens dins del bloc comunitari sobre com respondre a la situació a Gaza, Cisjordània i Líban.
La posició d'ambdós països, sumada a la confirmació de cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, que no hi ha majoria suficient per impulsar aquesta iniciativa, bloqueja de facto la proposta i reobre el debat sobre els límits reals de la clàusula de drets humans de l'acord.
Aquest acord entre la UE i Israel en vigor l'any 2000 i constitueix un dels marcs més amplis i complexos de cooperació que la UE manté amb un país del Mediterrani oriental. Nascut en el Procés de Barcelona dels anys noranta, el tractat combina liberalització comercial, integració científica i diàleg polític.
Tanmateix, la seva aplicació s'ha vist progressivament travessada per les tensions a Orient Pròxim que involucren Israel. En concret, els tres països demandants mencionen entre les causes per presentar la proposta de la seva suspensió el que consideren una "greu situació" a Cisjordània i Gaza, i també la pena de mort per a palestins aprovada per Israel arran de l'atac al Líban.
Amb tot, convé refrescar en què consisteix un acord que ha tornat a obrir una escletxa entre els Vint-i-set.
Un acord estratègic amb arrels en els anys noranta
L'acord se signa el 1995, en un context en què la Unió Europea impulsa una estratègia d'estabilitat regional al Mediterrani després del final de la Guerra Freda. L'objectiu era establir un marc de cooperació estructurada que fomentés la interdependència econòmica i l'aproximació política amb els països de la riba sud.
Israel s'incorpora des de l'inici com un dels socis més avançats del procés, a causa de la seva economia altament desenvolupada i al seu fort sector tecnològic.
Quan l'acord entra en vigor l'any 2000, consolida una relació institucionalitzada que va més enllà del comerç i es projecta sobre múltiples àmbits de cooperació.
El pilar econòmic de l'acord i la liberalització del comerç
El nucli del tractat és econòmic i s'articula al voltant de la creació d'una àrea de lliure comerç industrial entre ambdues parts. Al llarg dels anys, l'acord ha permès l'eliminació progressiva de tarifes sobre la majoria de productes industrials, facilitant un flux comercial estable i d'alt valor afegit.
El comerç bilateral reflecteix una estructura complementària. Israel exporta principalment productes tecnològics, farmacèutics, equips mèdics i béns d'alt contingut innovador. La Unió Europea exporta maquinària, vehicles, productes industrials i béns intermedis.
En l’àmbit agrícola, la liberalització és més limitada i es regula mitjançant quotes i acords sectorials específics. Aquest capítol ha estat històricament més sensible a causa de la seva connexió directa amb qüestions polítiques i territorials.
La qüestió de l'origen dels productes i la seva dimensió política
Un dels aspectes més controvertits de l'acord és l'aplicació de les normes d'origen. La Unió Europea estableix que únicament els productes procedents del territori reconegut internacionalment com a Israel poden beneficiar-se del règim preferencial.
Això exclou els productes procedents d'assentaments israelians en territoris ocupats, com Cisjordània, Jerusalem Est o els Alts del Golan. Aquests béns no poden ser etiquetats com originaris d'Israel i han d'identificar-se amb la seva procedència específica.
Aquesta exigència ha generat tensions diplomàtiques recurrents per les accions dels colons israelians a la zona i ha obligat la UE a desenvolupar mecanismes de control duaner més precisos.
També ha estat objecte d'interpretació per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha reforçat l'obligació de diferenciació territorial en l'etiquetatge.
Cooperació científica i tecnològica com a eix estructural
Més enllà del comerç, l'acord ha consolidat una de les relacions més intenses de la Unió Europea amb un país tercer en matèria de ciència i tecnologia.
Israel participa de forma activa en programes europeus de recerca i innovació, com Horizon Europe i Erasmus Plus. Aquesta participació el situa entre els socis no comunitaris més integrats en l'ecosistema científic europeu.
La cooperació abasta àrees estratègiques com intel·ligència artificial, ciberseguretat, biotecnologia, energia i tecnologies mèdiques. Per a la Unió Europea, aquesta relació té un valor afegit significatiu en termes d'innovació i competitivitat global.
La clàusula de drets humans i la seva aplicació política limitada
L'article segon de l'acord estableix que el respecte als drets humans i als principis democràtics constitueix un element essencial del tractat. Aquesta disposició permet, en teoria, l'adopció de mesures correctives en cas de violacions greus, inclosa la suspensió parcial o total de l'acord, com així ho consideren Espanya, Irlanda i Eslovènia.
Tanmateix, en la pràctica, aquesta clàusula no ha estat activada en termes de suspensió. La seva aplicació depèn del consens entre els Estats membres, cosa que n'ha limitat l'eficàcia com a instrument coercitiu.
En la pràctica, ha funcionat més com un marc de referència política que com un mecanisme operatiu de sanció.
Un marc cada vegada més condicionat per la política internacional
En els últims anys, l'acord ha adquirit una dimensió creixentment política, especialment en el context del conflicte a Gaza i la situació en els territoris ocupats a Cisjordània.
Dins de la Unió Europea, les posicions estan dividides. Alguns Estats membres defensen el manteniment de l'acord sense modificacions, subratllant la seva importància estratègica en matèria comercial i científica. Altres han plantejat la necessitat de revisar-ne l'abast o condicionar certs beneficis al compliment més estricte dels drets humans.
La Comissió Europea ha mantingut una posició intermèdia, evitant la suspensió de l'acord, però reforçant els mecanismes de control, especialment pel que fa a l'origen dels productes i a l'avaluació del compliment de les obligacions internacionals.
Antecedents
Al juny de 2025, Espanya ja havia sol·licitat la suspensió immediata de l'Acord d'Associació amb Israel en resposta a la situació a Gaza, una iniciativa que aleshores també va trobar l'oposició d'Alemanya i Itàlia.
Davant la falta de suports suficients, la Comissió Europea va optar per una alternativa més limitada, proposant restringir la participació israeliana en el programa científic comunitari Horitzó, encara que la mesura no va aconseguir reunir la majoria de 15 Estats membres necessària per tirar endavant.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha reclamat als seus homòlegs europeus un "senyal fort" cap a Israel en el marc del debat sobre l'Acord d'Associació.
A la seva arribada a la reunió del Consell d'Afers Exteriors a Luxemburg aquesta setmana, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va subratllar que la Unió Europea ha de traslladar a Israel un missatge clar sobre la necessitat de modificar el seu enfocament. "Hem de dir-li a Israel clarament que ha de canviar de via, que la guerra no pot ser l'única forma de relacionar-se amb els seus veïns", va afirmar.
Però l'alta representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Kaja Kallas, va assenyalar per la seva banda que, davant la manca de consens per suspendre l'Acord d'Associació amb Israel, el debat al si de la Unió continuarà centrat en aquelles mesures que no requereixin unanimitat entre els Estats membres.
La Comissió ja va plantejar al setembre la possibilitat de suspendre determinades preferències comercials incloses en l'acord, una opció que no implica la seva ruptura total i que pot adoptar-se mitjançant majoria qualificada. Paral·lelament, també es troben en discussió possibles sancions dirigides contra colons israelians acusats de violència, així com contra dos membres del govern de Benjamín Netanyahu, Bezalel Smotrich i Itamar Ben-Gvir, encara que aquestes últimes mesures requeririen unanimitat, cosa que complica també la seva aprovació en l'actual escenari polític europeu.