L'ús de la tecnologia i l'accés a internet per part dels menors a Espanya és una cosa generalitzada. Segons el projecte Infància Digital, impulsat per UNICEF Espanya, la Universitat de Santiago de Compostel·la, el Consell General de Col·legis d'Enginyeria en Informàtica i Red.es, l'accés al mòbil i l'ús de xarxes socials estan plenament integrats en la vida quotidiana, amb un increment progressiu amb l'edat. El 84,2% de nois i noies té mòbil propi i l'edat mitjana d'accés se situa en els 10,8 anys, en un context marcat per una major vulnerabilitat emocional pròpia de l'adolescència.
Les xifres reflecteixen amb claredat aquesta utilització intensiva: gairebé el 20% dels menors passa més de cinc hores a les xarxes socials durant el cap de setmana i el 14,2% presenta malestar emocional. A més, un de cada quatre estudiants pot estar patint assetjament escolar. Tot això evidencia com la construcció d'identitats digitals i l'exposició constant influeixen en l'equilibri entre l'online i l'offline.
En la mateixa línia l'informe de Red.es sobre l'Ús de les tecnologies per menors a Espanya, confirma l'extensió del fenomen: el 96% utilitza internet i el 95,8% fa servir ordinador o tauleta. Malgrat l'ampli consens social sobre la necessitat de protecció —el 94% dona suport a mesures com la verificació d'edat o el control parental—, el 23,2% de les famílies no aplica cap tipus de protecció.
Riscos: salut, convivència i exposició primerenca
L'ús primerenc, intensiu i sense acompanyament de la tecnologia té repercussions en el desenvolupament de nens, nenes i adolescents, tant a nivell fisiològic com de salut mental. L'adolescència, ja de per si una etapa de vulnerabilitat, es veu condicionada pel temps d'exposició i pel tipus de continguts consumits.
També a Infancia Digital, deixen clar que la convivència també es veu afectada. L'ús de la tecnologia impacta en les relacions familiars i escolars, amb capacitat per amplificar conductes. Encara que algunes pràctiques de risc descendeixen, en persisteixen d'altres com la violència digital en la parella.
L'accés a continguts inapropiats és un altre dels principals focus de preocupació. La cerca i consum de continguts sexuals forma part del procés d'exploració adolescent, però l'accés primerenc, sovint involuntari i sense educació, implica riscos que poden afectar al benestar.
En paral·lel, els videojocs constitueixen una font d'oci, socialització i desenvolupament d'habilitats, encara que el seu impacte depèn de la freqüència, els continguts i l'acompanyament.
L'informe de Red.es subratlla que la ciutadania identifica riscos com relacions perilloses, sextorsió o grooming. No obstant això, la falta de mesures de protecció en una part rellevant de les llars posa de manifest la necessitat de reforçar l'acompanyament familiar.
Legislació: Espanya i Europa davant el repte digital
Com ja vam publicar a Demócrata, el Govern ha impulsat el Projecte de llei de Protecció de menors en entorns digitals, que planteja mesures com el control parental en dispositius i l'obligació d'informar sobre els riscos en l'etiquetatge de productes tecnològics. La norma també preveu reforçar el Codi Penal en aspectes com la difusió d'imatges íntimes sense consentiment o la suplantació d'identitat.
Un dels punts més rellevants és el debat sobre la prohibició de l'ús de xarxes socials a menors de 16 anys, juntament amb la regulació de l'ús de dispositius en l'àmbit educatiu. No obstant això, la tramitació parlamentària presenta incerteses, en tractar-se d'una llei orgànica que requereix majoria absoluta.
En l'àmbit europeu, la Comissió Europea treballa en una aplicació de verificació d'edat que permetrà als usuaris demostrar la seva edat en accedir a plataformes en línia. El sistema, basat en la “prova de coneixement zero”, busca garantir la privadesa i evitar l'exposició de dades personals.
Notícia destacada
PP, Vox i Junts bloquegen la llei del PSOE que donava a la CNMC el comandament sobre els serveis digitals
5 minuts
Llei de Serveis Digitals
La Llei de Serveis Digitals (DSA), aprovada pel Parlament Europeu fa quatre anys, té com a objectiu protegir els drets fonamentals en l'entorn digital i obligar les plataformes a rendir comptes pels continguts publicats a les seves plataformes. En tractar-se d'un reglament, la seva aplicació és directa i les seves obligacions estan plenament vigents des del febrer del 2024.
Tanmateix, a Espanya persisteix un problema clau: encara no s'han atorgat totes les competències necessàries a l'organisme encarregat de supervisar-ne el compliment. Aquest paper recau en la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), designada pel Govern com a coordinador dels mercats digitals, però que necessita una habilitació legal per poder requerir informació a les plataformes, iniciar investigacions, realitzar inspeccions o imposar sancions.
Aquesta habilitació ha estat reclamada de forma reiterada pel propi supervisor, però ha encallat al Congrés en diverses ocasions. L'última, quan la Cambra Baixa va rebutjar l'admissió a tràmit d'una proposició de llei impulsada pel PSOE per accelerar la reforma. Aquestes modificacions ja estan incloses en un altre projecte legislatiu en tramitació, encara que sense visos d'aprovar-se a curt termini.
L'intent d'una reforma exprés tampoc va prosperar. La iniciativa va quedar sense suports suficients després del rebuig de diversos grups parlamentaris, mentre que el PP va condicionar el seu suport a qüestions alienes a la norma, com la renovació de la Presidència de la CNMC.
El resultat és que, malgrat que la normativa europea està plenament en vigor, Espanya continua sense dotar el supervisor de les eines necessàries per aplicar-la amb eficàcia.
Pacte d'Estat: una responsabilitat compartida
Davant d'aquest escenari, des del sector tecnològic es planteja la necessitat d'una resposta conjunta. DigitalES es va adherir a la petició d'un Pacte d'Estat per protegir els menors a Internet i xarxes socials, juntament amb entitats com Save The Children, la Fundación ANAR o UNICEF.
La patronal reconeix que menors i adolescents poden accedir a continguts dirigits a adults, cosa que suposa un risc per al seu desenvolupament personal i emocional. Així mateix, subratlla que el repte és doble: educar en l'ús adequat de la tecnologia i aplicar mesures de protecció eficaces.
Aquest enfocament es basa en la corresponsabilitat entre famílies, sistema educatiu, administracions públiques i indústria. DigitalES defensa que cada actor ha d'establir mecanismes de control concordes al seu paper en la cadena de valor i que les plataformes digitals han d'adoptar mesures per protegir els drets dels menors.
L'objectiu és garantir que puguin beneficiar-se dels avantatges de l'era tecnològica, minimitzant riscos com la difusió de continguts inapropiats, l'assetjament escolar o altres comportaments perjudicials. La proposta aposta per un internet més segur i responsable, sustentat en la cooperació entre tots els actors implicats, i incorporant mecanismes reals de verificació d'edat i control parental, classificació i retirada immediata de contingut il·lícits, i dotació de recursos a famílies i educadors per reduir bretxes digitals i que puguin exercir un acompanyament efectiu.