La presidència xipriota del Consell de la Unió Europea ha mantingut gairebé fins als seus últims dies al capdavant de la institució la voluntat d'unir un consens sobre la revisió pendent de la directiva d'impostos del tabac. No obstant això, després de constatar la falta de sintonia entre els Estats membres en el pla diplomàtic, ha decidit retirar aquest expedient de l'ordre del dia de la pròxima reunió de ministres d'Economia dels Vint-i-set (Ecofin).
En els últims mesos, Xipre ha realitzat intensos esforços a través de consultes bilaterals i reunions dels grups de treball. L'objectiu era aclarir el text i explorar diferents opcions per salvar les diferències entre les capitals, tractant de trobar solucions de compromís acceptables per a totes les delegacions. Encara que al llarg d'aquestes converses es van detectar certs acostaments, finalment no totes les delegacions han estat en condicions d'aixecar els seus vetos.
"Com a presidència hem fet tot el possible per assolir un consens al Consell sobre la directiva de fiscalitat del tabac", reconeixia aquest dimecres una portaveu de la presidència. De fet, es va arribar a presentar una última proposta que, segons els xipriotes, "tenia en compte les diferents i divergents posicions dels Estats membres".
"Lamentablement, malgrat els nostres esforços durant els últims mesos, no ha estat possible en aquesta fase assolir un consens sobre aquest important expedient", admeten fonts diplomàtiques, just quan comença el compte enrere perquè Irlanda prengui el relleu al capdavant de la institució.
Radiografia de l'esborrany: una refundació integral del mercat
L'últim esborrany que ha estat sobre la taula dels Vint-i-set, i al qual va tenir accés Demòcrata, plantejava una autèntica refundació de les regles del joc per al sector a Europa. La proposta, fermament alineada amb el pla de Brussel·les en la lluita contra el càncer, buscava un doble objectiu: blindar la salut pública i asfixiar el comerç il·lícit.
Per aconseguir-ho, els reguladors comunitaris apostaven per homogeneïtzar definicions legals, fixar sòls fiscals més alts i aplicar clàusules d'actualització automàtica vinculades a la inflació; un còctel normatiu dissenyat per redefinir el mercat durant la pròxima dècada, però que finalment ha xocat amb les realitats nacionals dels socis.
Adéu als buits legals: nous productes sota el radar
Una de les grans prioritats de la reforma fallida era acabar amb la dispersió jurídica que pateixen els productes d'última generació, estabilitzant el mercat únic i tapant els buits normatius que aprofiten certs fabricants. La classificació proposada distribuïa els productes en tres grans blocs:
-
Tabac manufacturat: A més dels cigarrets tradicionals, el tabac de liar i el de pipa d'aigua, aquesta categoria absorbia definitivament el tabac escalfat, un segment la ràpida expansió del qual encén les alarmes en diverses capitals.
-
Productes relacionats: Els líquids per a cigarrets electrònics (amb o sense nicotina) i les populars nicotine pouches (bosses de nicotina) deixaven d'estar en un no-res per integrar-se formalment sota aquest paraigua regulatori.
-
Tabac en branca: Amb la finalitat d'evitar que aquest producte es desviï cap a fàbriques clandestines, es creava una categoria específica. Comptava amb un gravamen mínim de zero euros, la qual cosa permetia als Estats controlar-ne la traçabilitat administrativa sense ofegar fiscalment els productors legals.
El nou mapa fiscal: un terra de 200 euros per cada mil cigarrets
La proposta liderada per la delegació de Xipre advocava per un enduriment progressiu de la pressió fiscal a mitjà termini. Per al format tradicional, es pretenia mantenir l'actual sistema mixt (un tram fix per unitat, un percentatge ad valorem sobre el preu de venda i l'IVA corresponent), però introduint exigències molt més dures:
El gravamen total hauria d'assolir, com a mínim, el 60% del preu mitjà ponderat de venda al públic, fixant a més un terra absolut de 200 euros per cada 1.000 cigarrets.
Amb aquest límit mínim es buscava retallar l'enorme bretxa de preus que existeix avui entre els diferents socis de la UE, un factor que la Comissió Europea identifica com el gran motor del contraban i del turisme de compres dins de les fronteres comunitàries.
Espanya, en el bloc de la moderació per temor a perdre recaptació
El contingut d'aquest text explica per què no s'ha pogut desactivar el veto de tots els països. El Govern espanyol s'ha consolidat en aquest procés com una de les veus que han demanat major prudència i contenció en el ritme de les pujades impositives.
El temor de Madrid en les negociacions ha estat purament estratègic: un increment massa agressiu o una convergència accelerada de preus retallaria dràsticament la bretxa fiscal que actualment existeix amb països veïns com França. Si fumar a Espanya deixés de ser notablement més barat, els fluxos comercials actuals a les zones frontereres es desplomarien, arrossegant amb si els milionaris ingressos fiscals que l'Estat espanyol recapta gràcies a aquestes compres transfrontereres.