Les eleccions presidencials al Perú s'acosten a la seva recta final. Amb el 90% dels vots comptabilitzats, el recompte preliminar dels comicis del passat diumenge ha registrat un canvi rellevant en la pugna per la segona posició, consolidant la candidata conservadora Keiko Fujimori, filla de l'expresident Alberto Fujimori, com a líder del procés i situant l'esquerrà Roberto Sánchez en segon lloc.
Segons les dades de l'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE), Fujimori encapçala en aquests moments la votació amb prop del 17% dels sufragis, seguida de Sánchez, que ha aconseguit consolidar el seu avanç en les últimes hores de l'escrutini.
L'exalcalde de Lima, l'ultradretà Rafael López Aliaga, ha caigut al tercer lloc en un desenllaç molt ajustat, separat per tot just unes dècimes del segon lloc en una de les conteses més fragmentades dels últims anys.
Ascens de Sánchez en el vot rural i reconfiguració del mapa electoral
L'avanç de Sánchez s'ha produït en paral·lel a la incorporació del vot procedent de zones rurals i de l'interior del país, on la seva candidatura ha aconseguit un major suport enfront dels seus rivals urbans.
Aquest patró ha tornat a evidenciar la forta divisió territorial de l'electorat peruà entre les grans ciutats i l'anomenat "Perú profund", un factor clau en el resultat d'aquests comicis.
Denúncies de frau i crida a la calma institucional
La recta final de l'escrutini ha estat acompanyada per un clima polític tens. López Aliaga ha qüestionat el procés electoral i ha insinuat irregularitats sense aportar proves concloents, mentre sectors polítics han advertit del risc de polarització.
En contrast, una missió d'observació de la Unió Europea ha descartat indicis de frau, subratllant que el procés ha estat transparent malgrat incidències logístiques durant la jornada electoral. Per la seva banda, altres veus dins de l'espectre polític han reclamat respecte als resultats i han demanat evitar acusacions sense fonament que puguin augmentar la tensió social.
Al marge d'irregularitats en el procés, la missió europea assenyala alguns incidents en diversos districtes, on el material electoral va arribar amb retard, cosa que va impedir l'obertura de 13 centres de votació i va deixar temporalment sense votar desenes de milers de ciutadans. Aquesta situació va obligar a estendre la jornada electoral fins dilluns en alguns punts del país.
Segons la missió europea, aquests contratemps "van comprometre unes eleccions, per la resta ben organitzades", diferenciant clarament entre errors logístics i una possible manipulació del vot.
Un país a la recerca d'estabilitat política
El resultat es produeix en un context de forta inestabilitat institucional, amb múltiples canvis de govern en l'última dècada i un augment sostingut de la inseguretat ciutadana, que s'ha convertit en la principal preocupació dels votants.
Amb l'escrutini encara sense tancar oficialment, el Perú s'encamina a una segona volta que tornarà a enfrontar dos projectes polítics profundament polaritzats en un escenari d'alta incertesa.