El president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha anunciat que al país “no tornarà a haver eleccions”, una frase que marca un nou salt en la deriva autoritària del règim sandinista i que deixa sense horitzó electoral l'oposició. L'anunci es va produir durant la commemoració de la Revolució Sandinista, en un acte de forta càrrega simbòlica per a l'oficialisme i davant d'una estructura política completament controlada pel propi Ortega i per la seva esposa, Rosario Murillo.
La decisió elimina de facto la possibilitat que una força oposadora pugui disputar el poder quan acabi l'actual mandat. Ortega governa Nicaragua des de 2007 i, després de les últimes reformes institucionals, comparteix formalment el poder amb Murillo, reconeguda com a copresidenta dins d'un esquema que concentra l'Executiu, l'Assemblea Nacional, la Justícia i els principals organismes de l'Estat en mans de l'oficialisme.
Un règim cada cop més familiar
L'anunci consolida una estructura de poder cada cop més tancada i familiar. Ortega i Murillo no només controlen el Govern, sinó també els ressorts institucionals que haurien de servir de contrapes: Parlament, tribunals, autoritat electoral i aparell administratiu. En aquest context, la desaparició de les eleccions no apareix com un fet aïllat, sinó com la culminació d'anys de deteriorament democràtic.
L'incògnita ara és com s'articularà jurídicament l'eliminació dels comicis i quina fórmula utilitzarà el règim per justificar la continuïtat del poder sense competència electoral. També queda oberta la qüestió successòria, especialment pel pes creixent de Rosario Murillo i pel paper que pugui desempenyar l'entorn familiar dins d'una estructura política dissenyada per impedir qualsevol alternança.
Repressió contra opositors, periodistes i religiosos
El Govern nicaragüenc ha empresonat, expulsat o privat de la nacionalitat a dirigents opositors, periodistes, religiosos, activistes i antics aliats sandinistes. La repressió s'ha intensificat després de les protestes de 2018, quan el règim va respondre amb duresa a les mobilitzacions socials i va començar una ofensiva sostinguda contra qualsevol expressió organitzada de dissidència.
Des de llavors, Nicaragua ha anat tancant espais polítics, mitjans de comunicació, organitzacions civils, universitats i canals de participació. Molts opositors viuen a l'exili, altres han estat desposseïts dels seus drets polítics i una part de la societat civil opera des de fora del país. La frase d'Ortega no inaugura aquest procés, però sí que el verbalitza de forma definitiva: el règim ja no presenta les eleccions com una via legítima de competència.
Condena dels Estats Units i Nacions Unides
Estats Units ha condemnat l'anunci i ha demanat augmentar l'aïllament internacional del règim nicaragüenc. Washington interpreta la declaració d'Ortega com una confirmació que el poder sandinista no pretén permetre una competència democràtica real ni obrir una transició política supervisada.
També Nacions Unides ha denunciat el deteriorament dels drets polítics i civils a Nicaragua. L'alt comissionat de l'ONU per als Drets Humans ha advertit en els últims mesos del desmantellament dels controls democràtics i de la construcció d'un Estat autoritari, amb institucions subordinades a l'Executiu i sense garanties efectives per a l'oposició.
El final de les eleccions com a punt de no retorn
La frase d'Ortega suposa un punt de no retorn en la crisi democràtica nicaragüenca. Fins ara, el règim mantenia una aparença electoral, encara que marcada per l'exclusió de candidats, la persecució d'opositors i el control absolut de l'òrgan electoral. En anunciar que no hi haurà més eleccions, el president abandona fins i tot aquesta façana i presenta la permanència en el poder com un objectiu explícit.
El resultat és una Nicaragua sense alternança, amb l'oposició desmantellada i amb un poder concentrat al voltant d'Ortega, Murillo i el seu cercle més proper. La pregunta ja no és si hi haurà unes eleccions competitives a curt termini, sinó quins instruments interns o pressió internacional poden alterar una estructura dissenyada precisament perquè el poder no torni a sotmetre's al vot.