El president dels Estats Units,Donald Trump, ha llançat un dur missatge contra el Govern d'Espanya a les portes de la cimera de l'OTAN que se celebrarà aAnkara dilluns i dimarts vinents. El mandatari nord-americà ha qüestionat el compromís espanyol amb l'Aliança Atlàntica i ha assenyalat directament Madrid per la seva negativa a incrementar la despesa militar en els termes reclamats per Washington.
"Els espanyols pertanyen a l'OTAN, però no són molt bons membres", va afirmar Trump en una sèrie de declaracions en què va acusar Espanya de no estar responent com espera la Casa Blanca. El president va anar més enllà en sostenir que Espanya "no s'està portant bé" i va llançar una advertència ambigua: "Aviat aprendran".
L'assenyalament col·loca Espanya en una posició incòmoda abans d'una cita clau per al futur de l'Aliança, marcada per les pressions de Washington perquè els socis europeus augmentin la seva contribució militar i assumeixin una major part del cost de la defensa comuna.
La despesa militar, al centre del xoc
La crítica de Trump s'emmarca en una ofensiva més àmplia contra els aliats europeus que, segons la Casa Blanca, no estan fent prou esforç pressupostari. El president nord-americà considera que països comEspanya,Itàlia o fins i tot elRegne Unit no han respost adequadament a les demandes de suport formulades per Washington després de l'inici de la guerra al'Iran el passat28 de febrer.
Trump ha qualificat de "ridícula" la diferència entre la despesa militar dels Estats Units i la d'altres socis de l'OTAN. Segons les xifres citades pel mandatari, Washington destina999.000 milions de dòlars a defensa, enfront dels66.500 milions deFrança, els48.800 milions d'Itàlia o els44.300 milions dePolònia. En aquest context, ha situat Espanya entre els aliats que, segons la seva lectura, no estan a l'altura del compromís que exigeix la situació internacional.
El missatge de fons no és nou, però sí que ho és el to directe contra Espanya. Trump torna a defensar que els Estats Units protegeixen els seus aliats sense obtenir a canvi una contribució proporcional i ha arribat a descriure l'OTAN com un "tigre de paper" si els seus membres no incrementen de forma real la seva capacitat defensiva.
Una apel·lació a la història espanyola
El president nord-americà també va recórrer a una referència històrica per reforçar la seva advertència. Trump va esmentar el “desastre del 98” i la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines com a exemple de les conseqüències d'una defensa feble i d'una posició internacional vulnerable.
L'al·lusió introdueix un element especialment delicat en la relació bilateral. No es tracta només d'una crítica pressupostària, sinó d'una apel·lació directa al passat espanyol per qüestionar la capacitat d'Espanya d'actuar com a aliat fiable dins d'una arquitectura de seguretat cada vegada més tensionada.
Aquesta referència històrica, unida a la frase “aviat aprendran”, ha elevat el to de la controvèrsia i anticipa una cimera complicada per al Govern espanyol, que haurà de defensar la seva posició en un context de forta pressió nord-americana.
La amenaça sobre les tropes nord-americanes a Europa
Trump ha tornat a situar sobre la taula la possibilitat de reduir la presència militar nord-americana a sòl europeu. També ha insinuat en diverses ocasions l'opció de replantejar el paper dels Estats Units dins de l'OTAN, encara que una sortida formal de l'Aliança no podria adoptar-se de forma unilateral sense afrontar límits polítics, legals i institucionals.
L'amenaça té una funció clara: forçar els aliats a comprometre més recursos i a accelerar contractes de defensa. Per a Washington, la guerra a l'Iran i el deteriorament de l'escenari internacional exigeixen una resposta molt més contundent dels socis europeus.
Per a Europa, en canvi, el debat combina seguretat, despesa pública, dependència militar dels Estats Units i autonomia estratègica. La pressió de Trump torna a col·locar aquestes tensions al centre de l'agenda atlàntica.
Rutte intenta contenir la crisi
El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha intensificat el seu paper de mediador davant l'escalada retòrica de Trump. Després de reunir-se recentment amb el president nord-americà, Rutte confia que la cimera d'Ankara permeti anunciar nous compromisos de defensa i contractes per valor de milers de milions de dòlars.
Aquests acords podrien beneficiar empreses nord-americanes i servir per rebaixar la pressió de la Casa Blanca sobre els aliats europeus. No obstant això, l'atac directe a Espanya complica el clima previ a la reunió i obliga Madrid a acudir a la cimera amb el focus posat sobre el seu nivell de despesa militar.
La qüestió no serà només quant inverteix cada país, sinó quins compromisos està disposat a assumir en un moment en què Washington exigeix més implicació i menys dependència de la protecció nord-americana.
Espanya, en el punt de mira
L'assenyalament de Trump marca un punt d'inflexió en la relació entre Espanya i els Estats Units dins de l'OTAN. La Casa Blanca ha decidit convertir la despesa militar en una prova de lleialtat i situar Espanya entre els països que, segons el seu criteri, no estan complint suficientment.
Per al Govern espanyol, la cimera d'Ankara arriba en un moment d'alta tensió diplomàtica. Madrid haurà de defensar el seu paper dins de l'Aliança, explicar el seu full de ruta pressupostari i evitar que el xoc amb Trump derivi en una crisi bilateral més profunda.
L'OTAN arriba a la reunió amb una paradoxa evident: necessita mostrar unitat davant un escenari internacional més inestable, però les diferències internes sobre despesa, lideratge i repartiment de càrregues amenacen amb dominar la cimera. I, aquesta vegada, Espanya arriba assenyalada directament pel president dels Estats Units.