Clavijo reclama respecte per a unes Canàries que es nega a ser perifèria i rebutja imposicions

Clavijo reclama respecte per a Canàries, alerta de retallades a la UE, critica la crisi política a Espanya i exalça la identitat i els premis de l'arxipèlag.

4 minuts

fotonoticia 20260530142404 1920

fotonoticia 20260530142404 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

4 minuts

Més llegides

El president de Canàries, Fernando Clavijo, va reivindicar aquest dissabte "respecte" cap a unes Canàries que no estan disposades a convertir-se en "perifèria de ningú" i que, encara que mantindrà sempre la voluntat de diàleg, no acceptarà "empentes i imposicions".

Durant la seva intervenció en l'acte institucional del Dia de Canàries, celebrat a l'Auditori Alfredo Kraus de Las Palmas de Gran Canària, el cap de l'Executiu autonòmic va fer una crida a la ciutadania de l'arxipèlag a defensar les illes "amb orgull i sense complexos".

"Canàries sap el que és i no necessita que ningú vingui a dir-s'ho. És una terra solidària que no permet lliçons des de fora, perquè fa temps que va decidir parlar per si mateixa. Una terra que demana respecte, que no admet imposicions i que sap que el seu present i el seu futur s'han de decidir aquí", va assenyalar.

Clavijo va subratllar que la Comunitat Autònoma "ha avançat quan ha tingut clar el seu lloc, quan ha defensat el seu accent, quan ha protegit els seus símbols, quan ha mirat al món sense complexos i quan ha entès que la nostra identitat no és una nostàlgia, sinó una força".

En aquest sentit, va insistir en la rellevància que Canàries mantingui una veu pròpia en "un temps complex" que les illes han d'encarar amb "més unitat, més responsabilitat i més confiança en si mateixes".

Va advertir que "naveguem per un oceà on se'ns estan enviant clares senyals que anuncien tempesta. I seria irresponsable no preparar-nos per superar-la", alhora que va recordar que "cada crisi internacional, cada guerra, cada tensió en els mercats, cada decisió que s'adopta lluny de les nostres illes té conseqüències molt concretes en la vida diària de la nostra gent".

No ens podem permetre ser ingenus

El president va alertar que les grans polítiques comunitàries de cohesió social i els suports als sectors productius es veuen amenaçats per possibles retallades derivades d'altres prioritats, reptes davant els quals, va afirmar, "no ens podem permetre ser ingenus. Ni a Europa ni a Espanya".

Quant al vincle amb l'Estat, Clavijo va admetre que "la situació de crisi política a Espanya no contribueix precisament a donar estabilitat i certeses a la nostra terra".

Va denunciar que "el regateig curt, la recerca del relat per sobre del resultat, la bronca constant i el buit en la gestió s'ha convertit en la norma i així és impossible avançar".

Al seu parer, "els fets viscuts recentment certifiquen que això no canviarà", cosa que, segons va dir, "ens torna, una vegada més, a tocar defensar-nos en solitari i exigir el respecte que el nostre poble es mereix".

Va recordar que "el nostre major patrimoni --va afegir-- no està només en la història que ens precedeix, sinó en la capacitat que tinguem de continuar construint plegats una terra més justa i més forta".

Clavijo va incidir a més en què Canàries es juga molt en la negociació del nou Marc Financer Plurianual de la UE. "Ens juguem que Europa continuï entenent que Canàries no demana privilegis, sinó justícia; que ser regió ultraperifèrica no és una etiqueta administrativa, sinó una realitat diària que afecta el cost de produir, de transportar, de viure i de competir des d'unes illes situades al mig de l'Atlàntic", va exposar, reclamant unitat per encarar aquest repte.

Canarietat i joventut

Un altre dels eixos de la seva intervenció va ser l'arrelament de la canarietat entre els joves de l'arxipèlag. Clavijo va destacar que es tracta d'"una identitat que canvia de forma cada generació però que continua dient el mateix: aquí hi ha un poble que es reconeix, que s'estima i que vol continuar sent amo del seu destí".

Va recordar que "durant molt de temps", la identitat de l'arxipèlag "es va transmetre a les cases, a les places, a les romeries, a les cançons i a les històries que es van escriure".

No obstant això, va apuntar que "avui els nostres joves canten, escriuen i creen amb altres codis; amb un altre llenguatge, amb altres ritmes i amb una altra manera d'estar al món, però senten Canàries amb una intensitat que no és tan diferent a la de generacions anteriors".

El president va remarcar que aquesta "força" de la identitat canària es reflecteix en les noves generacions "quan defensen el seu accent, quan parlen i escriuen sobre la seva illa, el seu barri, el seu carrer, quan es reconeixen en els seus símbols o quan s'indignen perquè senten que no es respecta aquesta terra o no s'està cuidant com degués".

En la seva opinió, els joves de l'arxipèlag "estan dient amb orgull que Canàries s'estima, es respecta i es defensa". "Aquesta identitat viva ens demostra que Canàries continua parlant-se a si mateixa. Que els nostres joves no han trencat el fil. I aquest és un dels majors reptes que tenim com a societat: aconseguir que el que vam heretar no es converteixi en una obligació pesada per als qui vénen darrere, sinó en alguna cosa que puguin sentir propi", va sostenir.

Premis Canàries i Medalles d'Or

Clavijo va dedicar bona part del discurs del 30 de maig a ressaltar el paper dels tres Premi Canarias d'enguany i de les 12 persones i entitats distingides amb la Medalla d'Or, a les quals va definir com a part de la "força" de l'arxipèlag.

Segons va afirmar, les seves trajectòries "ens parlen d'una Canàries real, una Canàries que no cap en una sola imatge ni en una sola definició. Una Canàries que crea, que cuida, que competeix, que innova, que conserva i que acompanya*que defensa llibertats i que protegeix la seva memòria".

Va subratllar que els qui reben aquests màxims reconeixements "ens recorden que el patrimoni més important d'aquesta terra està en els qui la fan millor".

"El seu exemple ha de ser el far que ens guiï en els moments incerts", va afegir, perquè representen un poble "construït amb el seu treball, amb el seu talent, amb el seu compromís, amb el seu esforç diari i també amb aquesta forma tan nostra de no rendir-nos quan les coses vénen difícils".

Els Premis Canarias d'aquesta edició han estat atorgats a la fundació Canaria MAIN en la modalitat d'Accions Altruistes i Solidàries, a José Luis Padilla 'Padylla' en Comunicació i a Fernando Martín Menis en Internacional.

Per la seva banda, les 12 Medalles d'Or de Canàries 2026 han recaigut en Braulio, Fernando Berge Royo, La Casa de Galicia, Juan Espino Dieppa, Ron Arehucas Pedro Zerolo (a títol pòstum), Ámate (Associació de Càncer de Mama de Tenerife), Col·legis Oficials d'Infermeria de Canàries, María del Carmen Almenara, Club Esportiu In Corpore Sano, Dansa de les Cintes de Güímar i Antonio López Bonilla.