Una trobada recent celebrada al nord d'Espanya ha posat de manifest que, malgrat les grans distàncies geogràfiques i culturals, els pastors de diversos continents comparteixen una manera molt similar de relacionar-se amb la terra, el bestiar i la seva forma de vida.
En una visita a les muntanyes d'Astúries i Cantàbria, els socis del projecte Horitzó Europa CoCo, en què el Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d'Aragó (CITA) participa com a soci espanyol, van conèixer de primera mà les tradicions pastorals de la zona i els problemes vinculats a la presència del llop.
L'experiència, no obstant això, va anar més enllà del previst: l'equip d'investigació va detectar paralel·lismes cridaners amb les comunitats pastorils de l'Àfrica oriental, especialment en el mode de vida, els sabers transmesos de generació en generació i la forma de relacionar-se amb el medi natural.
A mesura que el grup visitava explotacions ramaderes, des de les valls d'Onís fins a formatgeries situades en ports de muntanya, es va anar consolidant una idea comuna: el pastoralisme funciona com un nexe cultural entre regions molt allunyades, articulat al voltant d'una percepció compartida dels cicles de la natura i del maneig del bestiar.
Un dels episodis més simbòlics d'aquesta connexió es va produir durant la visita a uns ramaders locals, quan el grup es va fixar en un bastó tradicional de fusta recolzat en un mur de pedra.
L'objecte va resultar immediatament reconeixible per a la investigadora del departament de Ciència Animal del CITA, Ana Grau Valenciano, qui va comentar: "És el mateix tipus de bastó que utilitzen els pastors a Tanzània". Aquesta coincidència posa de manifest com eines senzilles, sorgides de manera independent, donen resposta a necessitats similars del pastoreig en entorns molt diferents.
Grau Valenciano, que acumula més de deu anys de feina amb comunitats de pastors a Tanzània en contextos de convivència amb lleons, subratlla que les semblances transcendeixen el purament material. "Els pastors d'Espanya i de l'Àfrica oriental comparteixen una forma de mirar el món. És una relació profunda amb els animals, els paisatges i el moviment. Encara que els contextos difereixen, la identitat ramadera i la concepció de l'entorn resulten molt familiars", assenyala.
TAMBÉ DIFERÈNCIES SIGNIFICATIVES
Al costat d'aquestes similituds, afloren també contrastos importants. A Tanzània, la presència de grans depredadors com els lleons suposa un risc físic directe tant per al bestiar com per a les persones, mentre que a Espanya l'impacte del llop recau principalment sobre la cabanya ramadera. Tot i així, en tots dos territoris els efectes socials i emocionals associats a aquesta convivència mostren paral·lelismes evidents.
La visita a la Formatgeria Enrique Remis, on Sara i Rubén desenvolupen la seva feina als pastos propers als llacs de Covadonga, va permetre aprofundir en aquestes connexions. Durant el recorregut, l'intercanvi de vivències sobre la coexistència amb depredadors va generar un fort sentiment de reconeixement mutu.
"En sentir parlar de lleons, em vaig adonar que moltes sensacions i reptes són similars", va expressar Sara. "Encara que la fauna sigui diferent, les preocupacions, l'adaptació i el vincle amb la terra són molt semblants".
La trobada va deixar clar que, més enllà que es tracti de llops o lleons, de muntanyes o sabanes, els grans reptes de la ramaderia —com la protecció del bestiar, la continuïtat dels models extensius i la defensa de les tradicions— superen les fronteres físiques.
Aquesta vivència ha reforçat la filosofia del projecte CoCo, orientat no només a millorar la convivència entre la ramaderia i la fauna silvestre, sinó també a reconèixer el valor del coneixement tradicional, la cultura pastoral i el patrimoni compartit entre comunitats pastorils de diferents llocs del planeta.
Com van resumir els participants, de vegades un senzill bastó de fusta n'hi ha prou per recordar que territoris aparentment distants comparteixen un mateix llenguatge.
El projecte CoCo, amb el suport del programa Horitzó Europa, agrupa 17 entitats de 12 països amb la meta de dissenyar solucions innovadores que afavoreixin la coexistència entre ramaderia i fauna silvestre, recolzant-se en l'intercanvi de coneixement entre els diferents actors del territori. Per a més informació sobre el projecte CoCo: https://cocoproject.eu/