El PSOE torna a mirar a un dels capítols més traumàtics de la seva història recent. La publicació de diversos vídeos inèdits del Comitè Federal de l'1 d'octubre de 2016, difosos aquesta setmana per The Objective, ha reactivat el debat sobre com es va produir la caiguda de Pedro Sánchez com a secretari general del partit i sobre les acusacions creuades d'irregularitats durant aquella jornada.
Les imatges corresponen a una reunió que va durar més de dotze hores i que va acabar amb la dimissió de Sánchez després d'una batalla interna sense precedents entre dos blocs enfrontats: els partidaris de l'aleshores líder socialista, coneguts com pedristes, i el sector crític, identificat amb l'aleshores presidenta andalusa Susana Díaz, els denominats susanistes.
Qui era Pedro Sánchez el 2016?
En aquell moment, Pedro Sánchez no era president del Govern ni el dirigent consolidat que avui lidera el PSOE. Era secretari general des del 2014 i afrontava una forta contestació interna després de dues eleccions generals sense majoria clara i amb el partit en retrocés electoral.
La gran discussió estratègica girava entorn de què fer amb la investidura de Mariano Rajoy, líder del PP. Una part rellevant del PSOE defensava facilitar el seu Govern mitjançant l'abstenció per evitar unes terceres eleccions. Sánchez, en canvi, rebutjava aquesta opció i explorava una majoria alternativa amb Podemos i altres forces parlamentàries.
Qui era Susana Díaz el 2016?
Susana Díaz era aleshores la dirigent amb més poder territorial del PSOE. Presidia la Junta d'Andalusia i controlava la federació socialista andalusa, històricament la federació més influent del partit.
Després de ser designada com a successora de Juan Antonio Griñán a Andalusia, Díaz representava l'alternativa interna a Sánchez, més 'centrada' i connectada amb la vella guàrdia del partit. Encara que no va formalitzar la seva candidatura en aquell moment, el seu entorn polític va ser clau en l'ofensiva que va qüestionar el lideratge del secretari general que tenia de teló de fons 'entronitzar-la'. El’enfrontament entre tots dos simbolitzava també dos models de partit: un més vinculat a l'aparell territorial tradicional i un altre que buscava recolzar-se en la militància.
Què va ocórrer en el Comitè Federal?
El detonant immediat va ser la dimissió de 17 membres de l'Executiva Federal, una maniobra impulsada per crítics amb l'objectiu de forçar la sortida de Sánchez, moviment pergeñado per la 'família' política de Díaz.
El Comitè Federal -màxim òrgan del partit entre congressos- havia de decidir com interpretar aquesta situació i quins passos seguir. El que havia de ser una reunió interna va acabar convertit en una jornada caòtica, amb interrupcions, recesos, discussions sobre el reglament i enfrontaments públics. Les noves imatges destapades per The Objective mostren moments de màxima tensió entre els membres de la mesa, especialment durant el debat sobre com votar.
Per què es parla de “pucherazo”?
La paraula pucherazo s'utilitza a Espanya per referir-se, de forma col·loquial, a un suposat tupinada electoral o manipulació del vot. No implica necessàriament un delicte provat, sinó la percepció que un procés no ha estat net o transparent.
En aquest cas, el terme va ser utilitzat per dirigents del sector crític quan es va intentar habilitar una votació secreta en urna dins d'una sala annexa, lluny del ple visible del Comitè.
Els crítics consideraven que aquest sistema mancava de transparència i buscava beneficiar Sánchez. Defensaven una votació nominal o a mà alçada perquè cada membre es retratés públicament. Els partidaris de l'urna sostenien, per contra, que el vot secret protegia els membres del Comitè enfront de pressions territorials.
Des de la direcció del PSOE actual s'ha intentat rebaixar la controvèrsia que han provocat les imatges al·legant que les imatges responen al “funcionament ordinari d’una votació presencial” i neguen qualsevol irregularitat.
De l'enderrocament al retorn
Després d'aquella nit de ganivetades polítiques, Sánchez, que semblava acabat, va protagonitzar un dels retorns a la política més sorprenents de la democràcia. Mesos després, va llançar una campanya directa a la militància, va recórrer Espanya i va vèncer a les primàries de 2017 enfront de Susana Díaz i Patxi López.
Eixe triomf va canviar l'equilibri intern del PSOE i va consolidar Sánchez com a líder indiscutit del partit. Un any més tard arribaria a La Moncloa després de la moció de censura contra Rajoy. Per això, el Comitè Federal de 2016 no va ser només una crisi orgànica: va ser el punt de ruptura que va acabar redefinint el lideratge del PSOE i la política espanyola posterior.
Per què afecta a les eleccions a Andalusia?
La crisi interna de 2016 no és només un episodi del passat: segueix tenint conseqüències directes en les eleccions andaluses del 17 de maig. María Jesús Montero, candidata del PSOE-A, ha optat per una estratègia d'integració entre les diferents famílies internes del partit i va tancar fa mesos un pacte de no agressió amb Susana Díaz, antiga rival del sanchisme i figura clau en aquella etapa. Montero ha acceptat incorporar perfils vinculats al susanisme a les llistes per evitar una nova guerra orgànica en plena campanya.
La decisió respon a una necessitat política evident. El PSOE andalús arriba a la cita electoral amb enquestes adverses i necessita transmetre unitat després d'anys de divisions entre corrents: sanchistes, susanistes, quadres provincials històrics i nous perfils alineats amb Ferraz. Reobrir ara vells enfrontaments seria, segons dirigents del partit, “cercar problemes innecessaris”.
Per ara l'estratègia no només no està funcionant sinó que ha portat noves sacsejades 'orgàniques' i problemes addicionals en províncies. Ni el sector 'susanista' ha portat vots -ací estan els resultats de totes les enquestes, quasi sempre per sota de les dades de 2022- sinó que també ha donat problemes al confeccionar les llistes, com s'ha vist a Cadis.
D'aquesta manera, encara que Susana Díaz no formarà part de les candidatures, manté influència territorial i dirigents afins en diverses províncies, per la qual cosa el seu paper continua sent rellevant i l'entrar en campanya i aquests nous vídeos posen en alerta les diverses famílies polítiques sobre com podria quedar el poder si hi ha una desfeta electoral de les de María Jesús Montero.
Andalusia i la 'cabra' socialista
Andalusia no és una federació qualsevol dins del PSOE. Durant dècades va ser considerada el gran bastió electoral del socialisme espanyol, fins al punt que Alfonso Guerra va popularitzar la frase que “al PSOE presentem de candidat una cabra i guanya la cabra”, pel domini incontestable del partit, especialment en aquesta comunitat. Tanmateix, aquest escenari ha canviat de forma profunda.
Des que Susana Díaz guanyara leseleccions de 2018 amb el pitjor resultat històric del PSOE andalús fins a aquell moment -segurament per la decisió de deslligar les eleccions generals i donar-se perfil propi- perdent la Junta i posteriorment el poder polític en la federació, el partit ha encadenat retrocessos electorals i pèrdua d'influència nacional.
Pànic a la desmobilització
La paraula clau és 'desmobilització'. Aquí el pànic socialista és cada vot compta i des de Sant Vicent, seu del PSOE d'Andalusia, saben que qualsevol indici de lluita interna pot conduir a una pèrdua de vots que es necessiten amb urgència per taponar un mal desat electoral: per això es va arribar a un acord a les llistes de Cadis -que segons diversos mitjans van arribar a amenaçar amb 'abaixar els braços' a la campanya i d'aquesta manera qualsevol debat que reactivi el xoc Sánchez-Díaz de 2016 no només remou velles ferides: afecta una organització que intenta reconstruir-se i recuperar vots. A escassos dies de les eleccions del 17 de maig, les espases segueixen en alt al sud.