En tot just uns dies es complirà el primer aniversari després de l'apagada, el zero energètic que va desconnectar Espanya i Portugal de la resta del continent. I si allò va arribar a posar en qüestió el model energètic desenvolupat pel Govern, la situació és molt diferent un any després. Joan Groizard (Palma, 1989) rep Demòcrata amb els mercats energètics esquizofrènics, a cop de cada notícia que porta la guerra de l'Iran. I les renovables, lluny de ser un problema, són la taula de salvació del consumidor per esquivar els disparats preus del petroli i gas.
En el seu pla de resposta a les conseqüències de la guerra, el Ministeri per a la Transició Energètica va aprofitar per incloure un important paquet de reformes estructurals al voltant de l'electrificació, les connexions a la xarxa i l'impuls als projectes renovables. El Ministeri prepara ara els corresponents desenvolupaments reglamentaris. I, per si fos poc, el Govern es veu legitimat pels informes que analitzen les causes de l'apagada. Les renovables, lluny de ser problema, són la solució, sosté.
CRISI ENERGÈTICA
Pregunta: La guerra a l'Iran aboca el món a una nova crisi energètica, amb especial repercussió en petroli i gas. Fa quatre anys, després de la invasió russa d'Ucraïna, va ser clau l'aplicació del topall al gas, la coneguda com a excepció ibèrica per deslligar la pujada del gas al preu de l'electricitat. Es pot descartar ara la seva aplicació?
Resposta: L'excepció ibèrica ens va permetre evitar el contagi del preu disparat del gas natural sobre el mercat elèctric. En aquesta crisi la nova excepció ibèrica és estructural i permanent i és tot el que hem avançat en renovables des del 2022. La factura elèctrica a Espanya està aguantant i no s'està veient un increment de preus derivat de la crisi.
Estem preparats per a qualsevol eventualitat i adoptar mesures tan aviat veiem que canvia l'evolució de la crisi. De moment veiem que està acotat als preus dels carburants i del gas, i en el cas d'Espanya aquesta contaminació de preus no ha arribat al mercat elèctric.
P: Espanya va plantejar juntament amb altres països un impost temporal aplicat als grans operadors energètics. Han parlat amb els operadors per definir com podria ser la figura o esperen al debat europeu?
R: La proposta que va signar el vicepresident primer, Carlos Cuerpo, juntament amb homòlegs d'altres països defensa un repartiment equitatiu de l'esforç en la crisi i que no recaigui només sobre les arques públiques. Si existeixen beneficis caiguts del cel, que part d'aquest benefici es socialitzi.
"Un impost energètic té sentit si és a nivell europeu"
Això requereix analitzar molt de prop els diferents mercats energètics. Al sistema elèctric a dia d'avui no hi ha beneficis caiguts del cel. Hem reforçat les capacitats de la CNMC per analitzar el sector d'hidrocarburs. És una mesura sota anàlisi i, en tot cas, una figura d'aquest tipus té sentit si és a nivell europeu per evitar distorsions en el mercat interior.
P: Què els trasllada la CNMC sobre l'evolució de preus i marges en el sector d'hidrocarburs?
R: Lògicament, hi ha hagut un increment dels preus dels carburants i hem vist també una lleugera baixada després de l'anunci de la treva a la vegada que ha baixat el preu del barril de Brent. Continuen sent molt alts.
De moment, no ha arribat cap denúncia ni s'ha detectat un abús o una situació absolutament anormal. Són moltes dades i variacions molt concretes les que analitza la CNMC. Estarem pendents.
"No ens ha arribat cap denúncia ni s'ha detectat cap abús en la supervisió dels preus dels carburants"
P: Un dels elements a vigilar no és només el preu, sinó també els marges empresarials i la reforma contempla, de forma excepcional, la possibilitat d'intervenir preus. Es descarta en aquest moment?
R: A més de reforçar la supervisió, es va introduir la possibilitat d'establir mesures extraordinàries lligades a l'evolució dels marges. Podem arribar a trobar-nos casos en què baixin els marges perquè algú intenti guanyar quota de mercat i això no necessàriament és bo per a la competència perquè expulsa operadors més petits. L'objectiu, sens dubte, és que ningú s'enriqueixi de forma injusta per una situació sobrevinguda com aquesta.
PLANIFICACIÓ DE LA XARXA
P: En els últims anys hi ha hagut molta inquietud per la falta de capacitat a la xarxa elèctrica i la necessitat d'emprendre inversions. Per què considera el Govern que és un problema més administratiu que de capacitat de la xarxa?
R: La foto de les xarxes elèctriques d'Espanya és un símptoma de la història d'èxit de les renovables a Espanya. Els preus competitius atrauen noves demandes com centres de dades, projectes d'hidrogen renovable o noves indústries. L'apetit és voraç.
"Des del 2020 s'han concedit 40 GW en permisos de connexió, és com si multipliquéssim el país per dos de la nit al dia"
Des del 2020 aproximadament s'han concedit 40 GW en permisos de connexió a la xarxa. És el pic històric de la demanda elèctrica d'Espanya. És com si multipliquéssim Espanya per dos de la nit al matí. I l'economia va molt bé però no s'ha multiplicat per dos tota l'activitat. La gran majoria d'aquests 40 GW no s'està utilitzant a dia d'avui.
P: Quina proporció més o menys sí que s'utilitza?
R: Molt petit, per sota del 5%. Pot haver projectes que requereixen temps de maduració però hi ha casos que poden respondre a comportaments especulatius. Si cal electrificar per sortir del gas i del petroli, l'única forma és que hi hagi capacitat suficient a la xarxa.
P: Cal fer lloc.
R: Cal fer lloc en projectes que, o bé comencen a consumir o si no ho faran que deixin pas al següent. Per això hem aprovat una prestació per reserva de capacitat, que avança el pagament per reservar una capacitat que no s'està utilitzant. A més, cal especificar exactament per a quina activitat se sol·licita i així evitar la revenda del permís per a un ús diferent.
També fixem proves de vida, fites per comprovar als dotze mesos, tres anys i als quatre anys que els projectes segueixen avançant. Si no compleixen, les fites perden la seva capacitat i passa a estar disponible per a un altre. Una última qüestió és que l'accés deixa de ser per ordre d'entrada i es fixen prioritats: habitatge, serveis públics i increments de capacitat industrial existent.
"La inversió en les xarxes és imprescindible però cal alliberar capacitat que està acaparada injustament"
En paral·lel, plantegem una inversió de més de 13.000 milions per seguir avançant en la planificació de la xarxa elèctrica. I en aquest últim decret llei hem incorporat mesures per agilitzar la tramitació i la possibilitat d'adaptació d'aquesta planificació. La inversió en les xarxes és imprescindible però cal alliberar capacitat que està acaparada de forma inadequada o injusta mentre altres sí tenen possibilitat de consumir a curt termini.
P: Hi ha alguna estimació de quanta capacitat es preveu alliberar per estar detectada com a potencialment especulativa?
R: Estem pendents de veure-ho. D'aquests 40 GW només la meitat havia fet algun pas que demostrés que el projecte segueix viu. Una altra qüestió important és que hem obert un termini de tres mesos, una mena d'amnistia, per renunciar als permisos sense perdre les garanties aportades.
RETORN SOCIAL DE LES RENOVABLES
P: El Ministeri per a la Transició Ecològica prepara un nou decret per assegurar un retorn social de les plantes renovables. Quines ajudes o mecanismes de suport plantegen?
R: Per agilitzar la tramitació de renovables els projectes han de fer-se millor. Part del retard respon a què no s'ha treballat bé amb el territori abans o a què els espais no són els adequats. Ampliem lleugerament els processos de participació pública i obliguem al promotor a avisar a l'ajuntament i als titulars dels terrenys on vol instal·lar-se.
Respecte al retorn econòmic, a Dinamarca és habitual que els veïns participin en el seu finançament i que part d'aquest retorn es quedi al territori. També hi ha qüestions senzilles però que poden ser importants, com oferir classes d'idiomes en municipis més allunyats de la capital, o altres serveis que no estan disponibles. O qüestions com criteris d'excel·lència territorial a l'hora d'identificar ubicacions, o preus de l'energia elèctrica bonificats, o facilitar instal·lacions d'autoconsum.
No hem inventat res. Hi ha municipis a Espanya que ja han fet aquestes coses. Intentem que el que avui és excepcional sigui la norma. Anem a tramitar primer els projectes que siguin millors.
AUTOCONSUM I COMUNITATS ENERGÈTIQUES
P: El Govern ha compromès un desenvolupament reglamentari sobre l'autoconsum i les comunitats energètiques. Quines mesures s'estudien per potenciar-ho?
R: Hem incorporat ja un increment del radi d'acció, que permet un model interessant per a electrificar polígons industrials i la seva descarbonització. Des del sector ceràmic ens traslladen que veuen possible substituir gas per electricitat si és a preu competitiu. Què hi ha més competitiu que un autoconsum amb un petit parc renovable a prop? És un senyal directe per a l'electrificació.
"Hi ha indústries que veuen possible substituir gas per electricitat si el preu és competitiu. Què hi ha més competitiu que un autoconsum?"
En el cas de les comunitats energètiques, el compromís és aprovar un nou decret que permeti accedir de forma prioritària a les subhastes de suport a les energies renovables, a les xarxes elèctriques o participar en diferents esquemes de suport. La idea és que una comunitat energètica, és a dir, un barri, un poble o una cooperativa energètica pugui competir en igualtat de condicions, o tenir més facilitats en un sector dominat per empreses amb una capacitat econòmica molt alta.
P: Una de les preocupacions que hi havia respecte a l'autoconsum és el paper de les companyies distribuïdores per a la seva instal·lació. Li ha arribat al Ministeri aquesta preocupació?
R: La distribució estava acostumada a molt pocs generadors, molts d'ells ni tan sols connectats a la xarxa de distribució. Ens consta que ha estat una qüestió tècnica, operativa i d'estandardització interna. Sí que ens havia arribat preocupació per retards en l'activació d'instal·lacions d'autoconsum col·lectiu i ens consta que s'està accelerant. Al seu moment vam aprovar terminis màxims taxats i vam clarificar els documents a presentar pel promotor. També una penalització per a la distribuïdora si no habilitava la instal·lació en un determinat termini. Aquest senyal ha permès que aquests processos s'agilitin, encara que encara es pot millorar més.
EMMAGATZEMATGE
P: Veu possible complir els objectius d'emmagatzematge? Quins canvis regulatoris estan plantejant?
R: Tenim un objectiu de 22 GW d'emmagatzematge el 2030, que inclou tant nous bombejos hidroelèctrics com el desplegament de bateries electroquímiques.
P: Una mica més barates que fa anys anys.
R: Ha baixat moltíssim el preu i això permet el seu desplegament. Estem veient bateries integrades en parcs renovables, l'any passat vam agilitzar-ne la instal·lació al perímetre de parcs ja existents. Estem facilitant també la seva connexió a la xarxa. Serà un canvi exponencial i estem veient molt d'interès de tot tipus d'agents per participar en el desplegament de l'emmagatzematge.
P: Hi ha previsió d'aprovar ajudes o incentius en la línia del suport per a consums domèstics com els hi ha per a panells fotovoltaics? No sé si la sensibilitat que hi ha en qüestions com l'autoconsum ha arribat encara a l'emmagatzematge.
R: Està començant. Ara estem tramitant una reforma molt més àmplia de l'autoconsum i una de les qüestions que incorporem és la regulació de l'emmagatzematge distribuït. És traslladar a les bateries la mateixa regulació o idees similars a les que s'aplicaven en el seu moment a l'autoconsum. Com simplificar al màxim la normativa per aprofitar l'energia en les hores més barates. Juntament amb això, des de l'IDAE s'estan aportant ajudes per a emmagatzematge juntament amb l'autoconsum connectiu en comunitats de veïns o en comunitats energètiques. Un nou panell fotovoltaic, amb caràcter general, ha d'anar lligat a l'emmagatzematge per aprofitar millor aquesta energia.
APAGADA 28-A: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES
P: El Govern insisteix que les energies renovables no són l'origen de l'apagada. Quina valoració fa dels àudios d'operadors tècnics de les plantes de generació i de Red Eléctrica que atribueixen la inestabilitat de la tensió a la irrupció massiva d'energia fotovoltaica?
R: Màxim respecte i admiració pels operadors de Red Eléctrica i qualsevol empresa de generació. Si agafessin les nostres converses privades en un context de confiança i fora de context segur que moltes d'elles ens deixarien en una situació compromesa. Caldrà preguntar-se qui ha filtrat aquestes converses i amb quina intencionalitat. Són uns pocs segons de més de 8.000 trucades i 1.200 correus, és una foto molt parcial.
"Caldrà preguntar-se qui filtra les converses de l'apagada i amb quina intencionalitat. Són una foto molt parcial"
Tota aquesta informació ha format part de l'anàlisi que han fet els diferents informes, inclòs el panell d'experts a nivell europeu, que va arribar a la conclusió que no era el mix renovable. Hem tingut generació renovable similar o fins i tot superior abans i després del dia de l'apagada.
El panell d'experts conclou que el sistema va fallar d'una manera que no estava previst que pogués arribar a fallar, amb la qual cosa no estan desenvolupats els protocols sobre com s'aborda. Si tu sobre la marxa estàs veient un comportament d'una qüestió que no ha estat analitzada en detall, potser atribueixes a altres qüestions el que estàs veient i que després s'ha pogut analitzar de manera més assossegada. Però, insisteixo, l'anàlisi que entenem que té sentit és el que ha pogut comptar amb la informació per arribar a aquestes conclusions.
P: Creu que s'han utilitzat els àudios o la pròpia apagada per defensar, per exemple, la continuïtat de l'apagada o qüestionar l'entrada de renovables?
R: Un esdeveniment amb aquestes característiques pot ser molt temptador. Com a enginyer, em costa molt entendre que el mateix dia 28 o el dia 29 (d’abril) hi hagués qui tingués claríssim quina era la solució i quin era el problema. I curiosament eren les mateixes receptes que defensava el dia abans de l’apagada. Crec que una cosa tan greu i tan seriosa requereix una anàlisi més assossegada, sense perjudici que es pugui parlar de tot. Una cosa és defensar quin model energètic prefereixes i una altra cosa és mirar d’entrebancar qüestions que haurien de quedar en l’àmbit tècnic.
P: El Govern va concloure que hi havia generadors que s'havien desconnectat abans d'arribar als llindars exigits, la qual cosa implica un incompliment de la normativa. La CNMC no va arribar a determinar responsabilitats en el seu informe. Què n'esperen?
R: El més urgent era tractar d'identificar a nivell tècnic què és el que havia ocorregut i donar una resposta. No corresponia identificar responsables ni incompliments, que es determini després d'un procés garantista. Eixa feina és la que està fent ara mateix la CNMC per identificar quina és la normativa concreta del sector elèctric que ha incomplert cada instal·lació, cada operador, i en funció de l'incompliment serà la CNMC o bé el Govern al qual corresponga sancionar. Una sanció pot ser de tipus econòmic o arribar fins a la inhabilitació en un extrem.
"L'operació reforçada és un missatge per accelerar encara més la transició energètica, no per posar-la en dubte"
P: Un de les conseqüències de l'apagada és l'operació reforçada, un canvi en l'estratègia a l'hora de planificar el mix energètic diari per part de Red Eléctrica. Quina previsió hi ha de cara a mantenir-la?
R: Red Eléctrica duu a terme l'operació del sistema en temps real, pràcticament cada minut es prenen decisions en funció de les necessitats i recursos disponibles. Una de les qüestions que ha plantejat és el control dinàmic de tensió. És una prestació al sistema elèctric que va estar en dubte el dia de l'apagada i que havien de proporcionar centrals convencionals com són les de gas natural.
Hi ha un element de confiabilitat. L'operador ha traslladat públicament que si aquestes centrals no proporcionen el que espera d'elles, no s'hi pot confiar i necessita programar més capacitats de control de tensió. Les energies renovables tenen capacitat tècnica per proporcionar aquest control des del 2021, però la normativa no ho preveia fins fa uns mesos, que la CNMC va actualitzar el procediment. Des de llavors tenim més de 75 instal·lacions renovables que ja estan proporcionant control dinàmic de tensió
Conforme vagen entrant més recursos, l'operador anirà tenint més recursos i alternatives per no dependre d'una alternativa més cara i inconvenient, com el cicle combinat. És una qüestió purament dinàmica. El que val per a un dia o una hora no té res a veure amb el següent, en funció de les modificacions del consum i la generació, o de si hi ha oscil·lacions en el sistema.
P: Quin impacte té en el preu de l’electricitat?
R: Red Eléctrica xifra l'impacte sobre la factura al voltant d'un 4%, alguns analistes ho quantifiquen en una mica més. És veritat que la gestió del sistema és més complexa i pot ser més cara en aquest tram concret de la factura però el balanç final, el que paga el consumidor a la factura no està pujant. Amb aquest sistema reforçat la factura ha estat més baixa que en els tres primers mesos de 2025, abans de l'apagada. I pot ser més barata encara si expulsem el gas de la prestació, igual que l'hem expulsat del mercat majorista. És un missatge per accelerar encara més la transició energètica, no per posar-la en dubte.
PRÒRROGA DE LES CENTRALS NUCLEARS
P: El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) té pendent aprovar un informe sobre la continuïtat de la central d'Almaraz. El Govern en facilitarà la pròrroga si n'avala la continuïtat?
R: L'aposta país del Govern és molt clara: apostar per allò on Espanya té més paperetes per guanyar, que són les renovables. Dit això, si les titulars de les centrals nuclears volen plantejar una ampliació d'un termini que van acordar elles mateixes hi ha tres condicions clares: que no costi res als consumidors, la seguretat nuclear i la seguretat de subministrament.
"Si les empreses volen perllongar la vida nuclear hi ha tres condicions: que no costi al consumidor, seguretat nuclear i seguretat de subministrament"
No hi pot haver baixades d'impostos selectives o un preu garantit. L'ampliació de les nuclears no la podem pagar entre tots els consumidors i contribuents.
Efectivament, el CSN està analitzant aquest expedient i no volem fer cap declaració que pugui interpretar-se com a ingerència d'una feina que entenem que ha de ser molt tècnica. No volem avançar esdeveniments.
BONO SOCIAL
P: El Govern va avançar en una estratègia recent un canvi en el règim de beneficiaris per acotar-ne la concessió a llars veritablement vulnerables. Ara pot gaudir-lo qualsevol família nombrosa, sense importar-ne la renda. Es canviarà a curt termini?
R: La filosofia de la nova estratègia de pobresa energètica és la mateixa: que qui tingui necessitat del bo social pot accedir-hi. Això significa atendre llars vulnerables que tenen dificultats per arribar a final de mes, simplificacions administratives, reforçar la cobertura en determinades casuístiques i també que aquells que no tinguin aquesta necessitat alliberin aquest recurs per ampliar la cobertura a qui realment ho necessiti.
La protecció de les famílies nombroses no és exclusiva del bo social, hi ha un altre tipus de beneficis. Tampoc vull que es generi la percepció que família nombrosa equival a família de rendes alta. El plantejament és que aquelles famílies que tinguin una renda molt elevada i realment no tinguin necessitat, no tinguin accés. Volem que aquesta reforma sigui consensuada i treballada amb la representació de les famílies nombroses. Establirem el diàleg amb ells per fer una proposta com més aviat millor. En els propers mesos estarem escometent aquestes millores.
En DETALL
L'entrevista té lloc en un despatx del brutalista complex ministerial que aglutina els departaments d'Economia i Indústria. El secretari d'Estat d'Energia no pertany a cap d'ells, sinó al de Transició Ecològica, diversos números més avall del Passeig de la Castellana a Madrid (confusió que costa a l'autor de l'entrevista part de l'antelació amb què comptava).
Coses de l'herència d'Energia com a part d'aquests ministeris en anteriors governs. Això va acabar 2018, quan Teresa Ribera va prendre els comandaments d'un ministeri de nova creació per impulsar l'agenda mediambiental i energètica del primer Govern de Pedro Sánchez.
Aquest any, amb menys de trenta anys, Joan Groizard va ser nomenat director d'Energies Renovables i Mercat Energètic de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE). Arribava a Madrid després de coordinar a les Balears la Llei de Canvi Climàtic del Govern de Francina Armengol. Va ascendir a director general un any després.
Com a secretari d'Estat, va prendre el relleu de l'actual vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, després de la marxa de Ribera a la Comissió Europea. El seu perfil coincideix amb molts dels relleus que prenen possessió a l'ala econòmica del Govern.
Jove, de formació tècnica, discurs didàctic i proper. Exquisidament educat i formal. Capaç d'obrir-se pas sense aclaparar en un camp de mines de tecnicismes com el de la política energètica.
El seu cap de comunicació concedeix 45 minuts per a l'entrevista. L'agenda apreta i no hi ha temps per a res més que no sigui entrevista.