El creixement d'Adelante Andalucía a les eleccions autonòmiques ha obert un debat de fons en l'espai de les esquerres sobiranistes i plurinacionals sobre el futur de l'esquerra alternativa al PSOE. El partit andalucista ha aconseguit fer el sorpasso a la coalició Per Andalucia —integrada per Sumar, IU i Podem— i convertir-se en la referència emergent de l'espai a l'esquerra dels socialistes a la comunitat.
La lectura que comença a imposar-se en sectors d'ERC, EH Bildu, BNG i altres formacions perifèriques és que el resultat andalús demostra que els projectes amb identitat territorial pròpia tenen més capacitat de mobilització que les grans plataformes estatals articulades des de Madrid.
Adelante Andalucía passa així de ser vist com una excepció territorial lligada al llegat polític de Teresa Rodríguez a convertir-se, per a part de l'esquerra plurinacional, en un possible model exportable de construcció política.
El “factor andalucista” guanya pes en l'esquerra alternativa
En les hores posteriors a l'escrutini, dirigents i quadres de diferents espais sobiranistes van posar el focus en el caràcter netament andalús de la candidatura liderada per José Ignacio García. La formació va fer campanya reivindicant autonomia política respecte a les direccions estatals i presentant-se com una força “andalucista i d'obediència andalusa”.
Aquest missatge ha connectat amb debats que fa mesos que estan oberts en l'espai confederal i sobiranista sobre el desgast de les marques estatals i la pèrdua d'implantació territorial de l'esquerra alternativa.
La tesi que guanya força és que la unitat orgànica ja no n'hi ha prou per garantir resultats electorals si no existeix un projecte reconeixible en cada territori. Una reflexió que afecta de ple tant a Sumar com a Podem després del retrocés de Per Andalucia.
Rufián i el debat de l'espai plurinacional
El resultat andalús també reforça indirectament les tesis que Gabriel Rufián defensa des de fa mesos dins d'ERC sobre la necessitat de construir un espai plurinacional ampli que no depengui exclusivament d'una direcció política arrelada a Madrid.
En sectors republicans consideren que Adelante Andalucía ha demostrat que existeix marge per a fórmules territorials pròpies capaces de competir electoralment amb marques estatals més consolidades.
No obstant, altres forces sobiranistes mantenen cautela davant la possibilitat de convertir el model andalús en una recepta general. Tant EH Bildu com BNG han mostrat històricament reserves davant plataformes estatals àmplies que puguin diluir els seus perfils propis.
BNG, Compromís, Chunta, CUP
La portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, ha interpretat el resultat d'Adelante com la demostració que “hi ha una altra manera de fer política”.
Per la seva banda, des de Compromís, Joan Baldoví, ha reiterat que "el que és pròxim, el que és territorial, és el camí i la clau per guanyar la dreta en un futur"
Per al president de Chunta Aragonesista (CHA), Jorge Pueyo, la seva formació i Adelante es retrobaran “en el camí” per “continuar treballant” conjuntament en el futur però ha advertit a l'esquerra que “la unitat pot funcionar, però la unitat com a únic missatge polític a la gent se li queda escassa”, per la qual cosa considera imprescindible que “del que hem de parlar és del que deia precisament Julio Anguita, que era programa, programa, programa” i també d'“una capacitat d'il·lusionar diferent, que la gent entengui que hi ha una defensa del territori, del que és nostre, i que hi ha una lluita diferent”.
També sobre el resultat d'Adelante, la CUP ha declarat que “l'esquerra guanya confiança quan se sosté en un projecte que respon a la realitat”.
El sorpasso reobre la crisi de l'esquerra estatal
Més enllà de la dimensió territorial, el sorpasso d'Adelante Andalucía sobre Por Andalucía torna a obrir el debat estratègic dins de l'esquerra estatal després de mesos de tensions entre Sumar i Podemos. La coalició recolzada per IU, Sumar i Podemos aconsegueix mantenir representació, però queda per darrere d'una candidatura construïda precisament des de la ruptura amb aquest espai polític.
El resultat és especialment incòmode per a les direccions estatals perquè es produeix en un territori simbòlicament clau per a l'esquerra espanyola i en un moment en què l'espai alternatiu al PSOE segueix sense trobar un lideratge consolidat després del plegament de Yolanda Díaz.
En aquest sentit, Podem s'ha compromès aquest dilluns, després dels mals resultats de Per Andalusia, a treballar per teixir un espai de l'esquerra “com més ampli millor”, una esquerra que sigui “radicalment autònoma” del PSOE, sense subordinació alguna als socialistes, i sense oblidar la “plurinacionalitat”. El seu secretari d'organització i portaveu, Pablo Fernández, ha manifestat que els resultats andalusos deixen clar que hi ha un electorat que vol votar esquerra i és per a aquest col·lectiu per al qual volen treballar. Ha deixat clar que Podem buscarà aliances per a un espai ampli a l'esquerra del PSOE.
Les generals, en l'horitzó
En el bloc plurinacional, la conclusió que comença a obrir-se pas és que les futures generals podrien exigir una arquitectura política diferent a la dels últims anys.
L'experiència andalusa alimenta la idea que les marques territorials fortes —com Adelante Andalucía, Compromís, els comuns, Chunta o les pròpies forces sobiranistes— podrien tenir més recorregut electoral si conserven autonomia política i capacitat de decisió pròpia dins d'eventuals aliances estatals.
L'esquerra haurà de debatre ara no només si concórrer o no unida a una futura cita electoral general, sinó sobre qui lideraria eixa unitat i des d'on es construeix.