La regularització extraordinària d'immigrants –el termini de sol·licitud del qual va començar el 16 d'abril i finalitzarà el 30 de juny– no és la primera que es duu a terme a Espanya. Durant la Presidència de Felipe González es va regularitzar 174.011 persones (1986, 1991-92 i 1996), amb Aznar van ser 503.327 (2000 i 2001) i amb Zapatero 576.506 (2005). Diversos informes demostren que aquesta última, ni va provocar un efecte crida ni va augmentar la despesa pública.
La regularització de Zapatero (anomenada ‘Procés de normalització’) va tenir lloc el 2005, requeria un contracte de treball i portar empadronat a Espanya, almenys, sis mesos. L’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, IESE Business School i ESADE han fet estudis al respecte de les seves repercussions. Aquestes són les principals conclusions.
Efecte crida
Tots els informes coincideixen en una mateixa idea: la regularització de 2005 no va provocar un efecte crida.
A Esade destaquen que un estudi de 2025 (en què van participar), i publicat a Journal of Labor Economics, conclou que no hi va haver un increment significatiu de la immigració després de la mesura, ja que els fluxos van seguir responent principalment a factors econòmics com la demanda de treball o la situació dels països d'origen.
En la mateixa línia, l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” va assenyalar el 2021 que el procés no es va traduir en un augment de l’arribada d’immigrants. Per analitzar-ho, va comparar països afectats per la regularització amb altres que no ho van estar i no van detectar diferències rellevants en els fluxos migratoris ni en l’estoc de població immigrant.
Per la seva banda, Joan Monràs, professor visitant d'Economia a l'IESE i professor d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra, apunta en una entrevista publicada al web de l'IESE al gener d'aquest mateix any, que no es va observar un augment ni en el nombre total d'immigrants ni en el dels procedents dels mateixos països d'origen dels qui es van beneficiar de la mesura.
Despesa pública i recaptació
De nou les tres anàlisis coincideixen en què la regularització va incrementar els ingressos públics sense provocar un augment significatiu de la despesa.
Segons l'estudi d'Esade, cada immigrant regularitzat va generar al voltant de 4.000 euros anuals en cotitzacions a la Seguretat Social, a més d'altres ingressos fiscals com l'IRPF, sense que es registrés un increment rellevant de la despesa en serveis públics com sanitat o educació.
L'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” també ressalta l'augment de la recaptació fiscal, xifrant en 4.189 euros per persona regularitzada l'increment dels ingressos per impostos sobre la renda. En algunes províncies amb alta presència d'immigrants, la recaptació en aquest àmbit va créixer un 50% el 2005 i un 100% el 2006.
Mentre que el professor Monràs comenta que les retencions en nòmina van augmentar en més de 4.000 euros per immigrant i any, i recalca que no hi ha evidència d'un increment de la despesa pública associat a la mesura.
Notícia destacada
Quan podran votar a Espanya els migrants regularitzats el 2026: claus, terminis i vies legals
2 minuts
Ocupació formal i condicions laborals
Un altre dels punts en què coincideixen els informes és en l'impacte positiu sobre l'ocupació formal i les condicions laborals dels immigrants.
L'anàlisi d'Esade indica que la regularització va permetre que molts treballadors passessin de l'economia informal a la formal, cosa que va millorar la seva estabilitat laboral, va facilitar la mobilitat entre sectors i va reduir la segmentació del mercat de treball.
L'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” aporta dades concretes: el pes dels immigrants en l'afiliació a la Seguretat Social va passar del 6% al 9% en els primers mesos del procés. En sectors com l'ocupació domèstica, els afiliats van passar de 60.000 a 160.000. A més, un any després, aproximadament la meitat dels regularitzats en aquest àmbit havien accedit a feines en altres sectors amb millors condicions.
Notícia destacada
Regularització d'immigrants: totes les oficines de la Seguretat Social habilitades per sol·licitar-la
2 minuts
Des de IESE, Monràs detalla que molts immigrants van començar en treballs domèstics amb contractes temporals, però posteriorment van passar a feines en hotels, restaurants i empreses més grans, amb salaris més alts, la qual cosa evidencia que la situació irregular limitava les seves oportunitats laborals.
No obstant això, tant Esade com IESE apunten que no tots els treballadors es van mantenir en l'economia formal i que alguns van regressar a situacions d'informalitat.
Salari dels treballadors nadius
En relació amb l'impacte sobre els treballadors espanyols, els estudis sobre la regularització d'immigrants de 2005 descarten efectes negatius generalitzats sobre els salaris, encara que sí identifiquen impactes diferenciats.
L'estudi d'Esade reflecteix un lleuger augment dels salaris dels treballadors natius, especialment, entre aquells amb un major nivell educatiu, en un context de major transparència en el mercat laboral.
L'Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” també sosté que es va produir un increment proper al 3% en el salari mitjà dels treballadors autòctons, tant de baixa com d'alta qualificació. No obstant això, adverteix d'efectes diferents segons el perfil: els treballadors amb menor nivell educatiu es van veure més afectats en termes d'ocupació. En concret, durant els dos anys posteriors a la reforma, per cada 10 immigrants regularitzats, al voltant de quatre treballadors autòctons amb baixa qualificació van perdre la seva feina, en gran manera pel reforç de les inspeccions laborals, que van augmentar un 132%.
En aquesta línia, Monràs posa èmfasi en què el descens de l'ocupació entre autòctons poc qualificats també està vinculat a la intensificació dels controls contra l'economia informal, més que a una major competència directa amb els immigrants regularitzats.