El Govern de Pedro Sánchez ha tornat a encendre les alarmes en el sector energètic europeu després que el PSOE hagi obert oficialment la porta a un nou impost extraordinari que ja no afectaria només a petroleres i gasistes, sinó també a les grans elèctriques.
La polèmica arriba tot just unes setmanes després que el president del Govern llançés un missatge molt diferent en un important fòrum energètic celebrat a Madrid, on va tranquil·litzar el sector eòlic europeu assegurant que l'objectiu de l'Executiu era gravar únicament els beneficis extraordinaris de les companyies vinculades al petroli i el gas després de l'escalada de preus derivada de la guerra amb l'Iran.
De tranquil·litzar les elèctriques… a incloure-les en l'impost
Tot va començar el passat 21 d'abril durant la reunió anual de WindEurope, una de les principals associacions energètiques europees, celebrada a Ifema. Allà, Sánchez va recórrer els estands, es va mostrar proper amb els directius del sector i fins i tot va mantenir una imatge cordial amb el president d'Iberdrola, Ignacio Galán, malgrat els xocs que tots dos havien protagonitzat en el passat.
El missatge que va deixar el president semblava clar: l'impost aniria dirigit únicament a petroleres i gasistes. “Hem demanat a la Comissió Europea que creï un impost especial sobre els beneficis extraordinaris de les empreses petroleres i gasístiques”, va afirmar aleshores.
Aquelles paraules van ser interpretades en el sector elèctric com un alleujament. Les grans companyies eòliques i elèctriques van entendre que quedaven fora del focus fiscal del Govern.
Però tot just uns dies després, el discurs va començar a canviar.
Moncloa amplia el focus a “totes les energètiques”
En unes declaracions posteriors des de Nicòsia, durant un Consell Europeu, Sánchez va ampliar l'abast del gravamen i va començar a parlar ja d'un impost dirigit a les “grans empreses energètiques”, sense excloure les elèctriques.
“Hem de tornar a crear un impost extraordinari a les grans empreses energètiques”, va afirmar el president, recuperant a més la idea de gravar els anomenats “beneficis caiguts del cel”.
El gir va acabar de confirmar-se el passat 6 de maig, quan el PSOE va presentar una proposició no de llei per impulsar un “gravamen europeu temporal sobre els beneficis extraordinaris de les energètiques”.
Fonts oficials del grup socialista reconeixen que el plantejament afecta també a les elèctriques: “Sí, a totes, també a les elèctriques”, admeten.
El sector parla d'"engany"
La reacció de les companyies no s'ha fet esperar. Un alt directiu del sector elèctric que va assistir a la trobada de WindEurope acusa directament el president d'haver ocultat les seves veritables intencions. “Sánchez ens va enganyar a tots aquell dia”, assegura.
La pròpia associació WindEurope, en la qual participen empreses com Iberdrola, Acciona, EDP, Enel o Nordex, sosté que tornar a implantar un impost extraordinari provocaria “inseguretat jurídica” i podria allunyar inversions just quan Europa intenta accelerar la transició energètica.
Els socialistes europeus es desmarquen
Paradoxalment, la resistència no arriba només des de les empreses. Part del propi bloc socialista europeu tampoc vol que el nou gravamen arribi al sector elèctric.
Segons una carta enviada al comissari europeu d'Energia, Dan Jorgensen, diversos dirigents socialdemòcrates del Parlament Europeu defensen gravar les petroleres i gasistes, però evitar mesures equivalents per a les elèctriques, argumentant que les renovables necessiten estabilitat per continuar creixent.
El document està firmat, entre d'altres, pel vicepresident del grup socialista europeu, Mohammed Chahim, i el coordinador d'Indústria, Dan Nica.
Brussel·les refreda el pla de Sánchez
Per ara, Sánchez no compta amb una majoria clara a la Unió Europea per tirar endavant l'impost, encara que alguns països, com Portugal, també estudien fórmules similars per augmentar la recaptació pública aprofitant els elevats beneficis del sector energètic.
Mentrestant, el Govern espanyol sembla intentar preparar el terreny polític per recuperar un model semblant a l'impost extraordinari aplicat el 2022.
Repsol i Moeve també carreguen contra l'impost
Les petroleres tampoc han ocultat el seu rebuig. El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, va advertir recentment que tornar a imposar aquest tipus de mesures seria “danyós i contraproduent”.
“Si pateixes confiscacions, no invertiràs més per garantir el subministrament”, va assegurar.
El debat sobre el preu de la llum
La controvèrsia arriba a més en un moment delicat per al Govern després de les últimes dades publicades per Eurostat. Pedro Sánchez havia defensat en el mateix fòrum energètic que Espanya tenia “l’electricitat més barata d’Europa”, però les xifres europees reflecteixen una altra realitat.
Segons Eurostat, una vegada inclosos peatges, càrregues fiscals i costos addicionals, el rebut elèctric espanyol se situa entre els deu més cars de la Unió Europea en termes comparables de poder adquisitiu.