Com era de preveure, la participació d'Israel a Eurovisió torna a situar-se al centre de la polèmica en plena setmana del festival. Les últimes jornades han estat marcades per noves crítiques públiques, protestes previstes a Viena i una creixent pressió d'artistes i televisions públiques europees sobre la Unió Europea de Radiodifusió (UER).
L'ambient al voltant del certamen s'ha tensat especialment després de diverses controvèrsies sorgides durant els dies previs a les semifinals. Entre elles figura l'advertència traslladada per la UER a la televisió pública israeliana KAN per vídeos relacionats amb campanyes de petició de vot massiu vinculades al concurs, una situació que va tornar a reactivar el debat dins de l'entorn eurovisiu.
A això se sumen les protestes convocades coincidint amb les gales del festival i l'augment de les mesures de seguretat previstes a Viena durant els propers dies. Distints col·lectius pro palestins, associacions culturals i grups d'artistes han anunciat mobilitzacions per reclamar l'exclusió d'Israel del certamen.
En paral·lel, en els últims dies, diversos artistes i antics participants han tornat a signar cartes obertes contra la presència israeliana al festival, mentre diferents televisions públiques europees mantenen la pressió sobre la UER per revisar la seva postura.
RTVE, Islàndia, Bèlgica i Eslovènia
Durant els últims mesos, diverses radiotelevisions públiques europees han qüestionat públicament la participació israeliana o han demanat obrir un debat dins de la UER.
RTVE va ser una de les cadenes que va sol·licitar formalment abordar la qüestió en el si de l'organització europea. La corporació espanyola va traslladar a la UER la necessitat d'"obrir un debat" sobre la presència d'Israel al festival davant la preocupació generada per la situació a Gaza i l'impacte social de la polèmica en diferents països europeus.
La televisió pública islandesa RÚV també va confirmar que havia mantingut converses internes sobre la participació israeliana, després que diferents artistes i representants culturals del país reclamessin mesures contra Israel dins del festival.
A Bèlgica, la cadena pública flamenca VRT va mostrar igualment el seu desacord amb la situació i va demanar revisar el debat dins de la UER. La televisió belga ja va protagonitzar moments de tensió l'any passat relacionats amb la retransmissió del certamen i les protestes internes de treballadors i comentaristes.
Un altre dels casos més rellevants ha estat el de RTVSLO, la televisió pública d'Eslovènia. La seva direcció va arribar a reclamar públicament que la UER estudiés l'exclusió d'Israel i va qüestionar obertament la diferència de tracte respecte a altres conflictes internacionals.
Artistes i exparticipants augmenten la pressió
La pressió sobre la UER també ha crescut des de dins del propi univers eurovisiu. Durant els últims mesos s'han succeït manifestos, cartes obertes i declaracions públiques signades per músics, antics representants i artistes vinculats històricament al certamen.
Un dels documents més difosos va ser la carta signada per desenes d'exparticipants d'Eurovisió reclamant l'exclusió d'Israel del festival i acusant l'UER de mantenir una “doble vara de mesurar” respecte a altres països apartats anteriorment de competicions internacionals.
A aquestes iniciatives s'han sumat col·lectius culturals europeus i plataformes de músics que han demanat boicots o protestes coincidint amb la celebració del concurs a Viena.
La polèmica també ha tingut reflex en xarxes socials i en diferents esdeveniments paral·lels vinculats al festival, on s'han produït protestes i missatges de rebuig relacionats amb la presència israeliana.
Un debat instal·lat dins del festival
La UER ha mantingut fins ara la seva decisió de permetre la participació d'Israel a Eurovisió, però el debat s'ha instal·lat de forma permanent al voltant del certamen.
La comparació amb l'expulsió de Rússia després de la invasió d'Ucraïna ha aparegut repetidament en moltes de les crítiques dirigides contra l'organització europea. Diverses televisions públiques i artistes han qüestionat que no s'hagin aplicat criteris similars en el cas israelià.
Mentrestant, les autoritats austríacques mantenen un ampli dispositiu de seguretat davant les protestes previstes durant les semifinals i la final del festival.
Tot plegat ha convertit aquesta edició d'Eurovisió en una de les més marcades per la tensió política i social dels últims anys, amb la participació d'Israel novament situada al centre de la discussió pública dins i fora del concurs.